matrimonis forçats

«Vull ser empresària»: El somni trencat de la germana gran assassinada al Pakistan

La jove tirotejada juntament amb la seva germana petita per voler el divorci somiava ser empresària d’èxit i obrir el seu negoci a Barcelona
L’amo del supermercat que la va contractar intueix que patia ansietat o depressió per culpa dels estralls amb el matrimoni forçós

«Vull ser empresària, d’aquestes que són famoses, que surten a les revistes i els donen premis. ¿M’ajudaràs?». Amb aquesta frase, i uns ulls plens d’il·lusió, Arooj Abbas es va presentar a Qaiser Khan, l’amo d’un supermercat a Barcelona disposat a donar-li feina. Des de les prestatgeries que recorria Abbas, Khan recorda la jove amb moltes ganes d’aprendre i plena d’idees per començar una vida a Europa. Un somni que es va truncar divendres passat quan l’oncle d’Abbas i el seu germà la van matar al poble de Gujarat (Pakistan) juntament amb la seva germana. Volia escapar-se d’un matrimoni que ja no desitjava, però la seva voluntat i els seus somnis van ser aixafats. Khan segueix en estat de xoc. «Això va ser masclisme pur i dur», insisteix.

Refugiada a Cornellà

Els camins de Khan i la jove Abbas es van creuar a inicis del febrer del 2022. «Quan necessito contractar personal per al ‘súper’ ho penjo a Tik Tok i així sempre aconsegueixo respostes», explica Khan des del taulell d’un petit comerç de Barcelona. Poques hores després de pujar l’anunci va rebre una trucada. Era d’una noia que vivia a Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat). «Tinc una amiga que necessita la feina, parla poquet espanyol però té moltíssimes ganes d’aprendre». A la parla, una amiga d’Arooj Abbas, que feia un mes que l'acollia al seu pis després que la noia s’escapés de casa del seu pare a Terrassa. La noia vivia al Baix Llobregat amb la seva amiga i el seu marit. «Necessitava la feina per poder mantenir-se, acabava de trencar per complet amb el seu pare i el seu germà», explica Khan. Desconeix si la germana petita també residia a la mateixa vivenda de Cornellá i si les dues germanes havien fugit juntes.

Quan la jove pakistanesa va començar a treballar a la botiga, Khan no sabia absolutament res de la seva història. «Em va dir que va arribar a Espanya feia quatre anys, tot just acabat els seus estudis al Pakistan», prossegueix l’amo del supermercat. «Ella tenia moltes ganes d’estudiar, d’aprendre... volia amarar-se de tot, de com funcionava el negoci, la caixa, perquè volia ser empresària, d’obrir la seva pròpia botiga i triomfar en el món dels negocis. Jo li vaig prometre que l’ajudaria», prossegueix. «Era una noia amb la ment molt oberta, molt intel·ligent: no portava vel i vestia amb texans. No tenia les mínimes ganes de tornar... no entenc com la van convèncer per agafar l’avió i tornar allà», prossegueix. +

Pressió pels papers

Al cap de pocs dies de conèixer-la, Khan va iniciar els tràmits per fer-li un contracte de treball. La noia tenia permís per a això, una cosa que facilitava enormement els tràmits. «El problema és que no sabia el seu número de la Seguretat Social, i el meu gestor li va demanar la documentació dels seus pares per poder accedir a la documentació». Va ser allà quan va esclatar el drama. «Em va dir que no podia anar a casa del seu pare, que havia fugit... i no va tenir més remei que explicar-me tot el problema del casament», prossegueix. La noia va escapar-se de Terrassa al gener o al desembre, farta de suportar les pressions del seu pare. «Ell l’estava perseguint perquè portés el seu marit del Pakistan, i ella no volia saber res d’aquest noi. Literalment em va dir: del meu cosí no en tinc cap contacte i no en vull saber res», explica.

¿Va ser un matrimoni per força? «Ella va dir que es va casar amb el seu cosí feia molts anys, quan encara estava estudiant, i que en aquell moment l’estimava. Però després de viure a Espanya ja no volia estar més amb ell, s’havia enamorat d’un altre noi aquí i amb el seu marit no tenia cap contacte», explica. Una cosa que xocava frontalment amb el seu pare i tota la família paterna. «Només volien que iniciés els tràmits per portar el seu cosí aquí, m’imagino que la família al Pakistan devia pressionar el pare també. Allà tots volen venir a Europa», diu.

Actitud depressiva

Arooj va estar treballant un mes al supermercat de Khan a Barcelona. «Era molt agradable, molt simpàtica, però alhora estava molt ofuscada: o tenia una depressió, o ansietat, o les dues coses», intueix. «La recordo sempre amb el mòbil penjant de la seva butxaca, amb música índia i pakistanesa molt trista. A la botiga tremolava quan pensava en el casament i tot el problema de divorciar-se... i caminava d’una manera que pensaves, en qualsevol moment caurà, com si fos una ploma», explica el noi. «Jo li deia, posa’t música alegre, de tirar cap endavant, no això que sembla que et vagis a tallar les venes», explica. «També li insistia que fins que no resolgués aquest problema no podia convertir-se en l’empresària que volia ser». Avui, Khan torna a pensar en allò. «Potser jo no vaig ser prou conscient de tot el que l’afectava allò».

Visites de la mare

Notícies relacionades

Durant el mes de febrer, que va ser quan Arooj Abbas va estar treballant a la botiga, Khan va conèixer la seva germana petita, també assassinada al Pakistan divendres passat. «Les dues eren guapíssimes i simpatiquíssimes, però la germana petita feia menys temps que era a Espanya, un any i escaig, i amb prou feines parlava espanyol». Afegeix que la germana treballava en un colmado regentat per un pakistanès a Barcelona. També afirma que la mare de les dues noies passava algunes temporades a Catalunya, una informació que confirmen des del consolat. «Amb la seva mare tenien molt bona relació. Quedaven a Cornellá per veure’s o de vegades Arooj anava a veure-la a Terrassa quan sabia que ni el seu pare ni el seu germà eren a casa», prossegueix.

Khan continua encara compungit. Va descobrir la terrible notícia divendres passat a través d’un missatge de whatsapp. «Vaig veure la foto i la vaig recordar immediatament, encara avui no m’ho puc creure». Després de més de deu anys darrere del taulell de la seva botiga, explica que és la primera vegada que descobreix una noia obligada a casar-se. «Diuen que era un crim d’honor perquè la seva família es va sentir traïda, però en realitat la van matar per masclistes, perquè es pensaven que era seva», insisteix una vegada i una altra. La noia tenia tan sols 24 anys. El 8 de desembre hauria complert els 25.