Catalunya redueix el 21% les sobres alimentàries

Catalunya està aconseguint reduir el malbaratament alimentari que acaba a les escombraries orgàniques. Segons les últimes dades de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), els nivells de malbaratament alimentari detectats als contenidors d’escombraries orgàniques dels circuits públics de recollida selectiva de residus han caigut el 21% en l’última dècada. El descens, registrat entre el 2014 i el 2024, confirma que, tot i que la quantitat de malbaratament continua sent ingent, cada vegada s’aconsegueix evitar amb més èxit que restes de menjar en bon estat o aprofitables acabin de manera innecessària a les escombraries.

Fa ja més d’una dècada que la Generalitat estudia de forma sistemàtica la composició de les restes que acaben a les escombraries. Cada trimestre, l’Agència Catalana de Residus analitza més de 500 circuits de recollida selectiva de residus i suma més de 2.000 conjunts de dades a l’any sobre què hi ha, entre altres coses, dins de les bosses d’escombraries que acaben al contenidor marró. Les sèries històriques mostren que la quantitat total d’escombraries orgàniques que es recullen segueix en augment però que, proporcionalment, el percentatge de residus a les escombraries orgàniques disminueix any rere any. En l’última dècada, de fet, s’estima que els catalans han aconseguit reduir en fins a 630 grams el menjar desaprofitat que acaba a les escombraries. És doncs més de mig quilo que ja no es perd sinó que directament s’evita.

Taronges senceres

¿Però a què es deu aquesta diferència? ¿Per què hi ha cada vegada més escombraries que es llencen al contenidor marró però, paradoxalment, un menor nivell de desaprofitament? Per entendre la qüestió, els especialistes en gestió de residus distingeixen entre tres conceptes clau. D’una banda, hi ha els residus alimentaris, en què s’engloben tots aquells aliments que es converteixen en rebuig, incloent tant la part comestible (com una taronja) com la no comestible (la pell). I d’altra banda, hi ha el malbaratament alimentari, és a dir, els aliments que es descarten però que encara podrien haver-se aprofitat com, per exemple, una taronja sencera llençada a les escombraries. En el primer àmbit els registres diuen que el volum continua creixent, mentre que en el segon es constaten millores de fins al 20% en els últims deu anys.

Notícies relacionades

Mor una dona al caure amb els seus dos fills des d’un desè pis

La marihuana que crema

La millora d’aquests indicadors, segons expliquen des de la Conselleria de Medi Ambient, es deu a una combinació de factors. Entre ells, l’entrada en vigor de les lleis contra el malbaratament alimentari que obliga empreses i administracions a reduir les pèrdues i planificar els seus recursos com a mesura preventiva. També destaca el paper de les diferents campanyes informatives que s’han posat en marxa en els últims anys per conscienciar sobre la importància de no tirar menjar i que han arribat des dels menjadors escolars i restaurants fins a les mateixes llars dels catalans i que, en el seu conjunt, han ajudat a promoure mesures com la planificació de menús fins a l’aprofitament de totes aquestes sobres.

Els registres apunten que a Catalunya es malgasten una mitjana de 63,61 quilos de menjar a l’any per llar. En total, són gairebé 174.000 tones d’aliments que es malgasten a tot el territori i que s’haurien pogut aprofitar per cobrir les necessitats de 274.948 persones. La primera gran anàlisi sobre el malbaratament alimentari apunta que almenys el 10% de la cistella de la compra acaba a les escombraries.