Guanya el ‘sí’ a Gósol i el municipi passarà a formar part de la província de Barcelona

Gósol ha viscut un matí de diumenge marcat per la consulta i pel resultat que ha donat la majoria. El ‘Sí’ que ha imposat la voluntat del poble i l’Ajuntament obrirà el procés formal per sol·licitar el canvi de província de Lleida a Barcelona. La votació ha sigut seguida amb expectació i un ambient impregnat del debat identitari i econòmic, mentre els veïns anaven passant per la sala de plens a votar i fora els turistes omplien les terrasses i els carrers del poble.

La votació ha tingut una participació del 50,5% dels 198 veïns que han conformat el cens, amb 100 paperetes emeses. L’últim votant, el que n’ha fet cent, ha introduït el vot quan faltava un minut per tancar l’urna. L’escrutini ha resultat en 80 vots afirmatius i 12 de negatius.

Davant el resultat i ja alliberat dels nervis que, segons ha explicat, ha tingut durant tot el matí, l’alcalde, Rafel López, ha agraït la participació i ha matisat que, si bé ha participat la meitat del cens electoral, en realitat és una quantitat que correspon al 70% de la gent que realment viu al poble. L’alcalde ha argumentat que «ho valorem molt positivament perquè hem aconseguit vehicular el que el poble feia molts anys que estava demanant».

López ha explicat que a partir d’ara es faran els tràmits amb les administracions supralocals i la sol·licitud formal al Govern per fer el canvi de província. L’alcalde ha remarcat que es tracta d’un procés llarg, però que ha quedat demostrat que el poble ha triat avançar cap a un consistori amb més recursos i plenament integrat amb la resta del Berguedà: «Ens hem esforçat perquè fos així». López ha recordat que també hauran d’obtenir l’aprovació final de les Corts espanyoles i que el procediment té pocs precedents a l’Estat.

Implicació dels residents no empadronats

Una vegada coneguda la victòria del ‘Sí’, l’Ajuntament activarà un procés per integrar també els veïns o propietaris de cases a la població que, no obstant, no estan empadronats i que, per tant, no han pogut votar. A partir de dimarts, primer dia feiner, el consistori obrirà una recollida de firmes per sumar les adhesions dels veïns que no són al cens i que volen mostrar el seu recolzament al canvi de província.

«He votat pel futur dels nens»

A primera hora del matí, els primers electors han entrat a l’ajuntament gairebé barrejant-se al carrer amb turistes que preguntaven per rutes i camins. A fora, les botigues han mantingut un flux continu de clients, i molts eren aliens al procés que es desenvolupava dins del consistori. Maria José Rodríguez, que ha pujat expressament des de Berga, ha sigut la primera a votar pocs segons després de les deu apel·lant al sentiment de pertinença al Berguedà, mentre que José Tomàs, que ho ha fet en segon lloc, ha fet dipositar la papereta a una nena de la família amb tota una declaració: «votem pel seu futur».

A la consulta hi podien participar 198 persones i era necessari un mínim de 63 paperetes perquè fos efectiva. Al voltant de les dotze del migdia, la taula ha sabut que la consulta seria vàlida perquè ja s’havien superat els vots mínims, de manera que s’ha esvaït la principal incògnita. En aquest sentit, molts veïns apuntaven que era més complicat arribar al mínim de vots que no que s’imposés el «no» al canvi de província.

La paradoxa de la consulta era evident: Gósol és l’únic municipi de la comarca adscrit a Lleida, malgrat que la resta de la comarca ho està a la de Barcelona i també ho està la immensa majoria dels seus visitants. «Els nostres visitants són de Barcelona, la resta de la comarca també i nosaltres fem més vida en aquesta província, però els nostres papers continuen sent de Lleida», ha comentat un veí a la sortida del col·legi electoral.

El debat al carrer era viu. En un poble d’uns 230 habitants censats, la major part dels votants ha apostat pel canviper garantir serveis i subvencions, i d’altres, en canvi, han apel·lat a la identitat i al sentiment de pertinença a Lleida.

La jornada electoral específica de Gósol s’ha desenvolupat en un ambient de poble amb elevada activitat, amb segones residències obertes i presència continuada de visitants. Els veïns, no obstant, han pres una decisió que pot marcar un abans i un després en la història del municipi. Entre la pertinença a Lleida i el vincle amb Barcelona, Gósol ha triat avui la via del pragmatisme.

Notícies relacionades

Òscar Ordeig, el conseller amb més ‘aldarulls’ sobrevinguts al Govern

La central nuclear d’Almaraz es converteix en arma electoral a Extremadura

L ’alcalde, el gran impulsor d’aquest procés, ha tranquil·litzat els veïns que temien un augment d’impostos si Gósol passa a la província de Barcelona, afirmant que no és cert ja que les diputacions no gestionen cap impost directe, de manera que ni l’IBI ni l’IRPF s’hi veuran afectats. A més, ha assenyalat que mantenir-se a Lleida podria complicar encara més l’economia del municipi perquè els recursos disponibles actualment no permeten equilibrar fàcilment els comptes municipals.

Un sol precedent

El canvi de província que proposarà Gósol només té un precedent. Gátova va escriure un capítol singular en la història administrativa de l’Estat quan, el 27 de desembre del 1995, va canviar de província, passant de Castelló a València. Els veïns van decidir participar activament i, després de la votació i dels tràmits amb el Govern, van iniciar el procés formal per adaptar la seva administració, un procés que ara vol emprendre Gósol. El canvi els va permetre accedir a serveis