Anar al contingut

LA CLAU

En l'elefant de Manuel Valls

En l'elefant de Manuel Valls

Albert Sáez

L'esquerra a Barcelona governa amb l'agenda de Ciutadans

Un altre estiu, Barcelona ha seguit al peu de la lletra el guió del serial de la inseguretat. Vam començar demanant més mossos, vam continuar perseguint manters  i vam acabar assenyalant jutges i fiscals perquè no fiquen a la presó els detinguts per la policia. Pel mig, a algun mitjà seriós se li va escapar la mà i gairebé publica la llista dels reincidents amb noms i cognoms. Si ho haguessin compartit en una xarxa social, ja estarien cremats a la plaça pública. Només ens falta demanar una reforma del Codi Penal. El més barat i menys efectiu contra la delinqüència és fer lleis. Tot arribarà. ¿Per què hem arribat fins aquí? Hi ha un increment real del nombre de delictes contra la propietat. Les causes són diverses. Barcelona és una capital global i, per tant, hi ha més mercat per als furts i robatoris sense violència. També hi ha guerres entre clans. Els missatges de les institucions en els últims tres o quatre anys han sigut contradictoris i han emès senyals que podrien ser d’ambigüitat. No s’ha d’oblidar que un dels vectors de la victòria a les urnes de Barcelona en Comú va ser l’emissió del documental Ciutat morta en el prime time de TV-3, un dur al·legat contra la Guàrdia Urbana. Contra aquest còctel, Manuel Valls va organitzar la seva campanya electoral: mà dura, més Guàrdia Urbana i fora manters. Si el problema, com diu ara Foment, és que els detinguts no van a la presó, ¿per a què es necessiten més agents o perseguir el top manta? La teoria psicodèlica del conseller Miquel Buch no aguanta la prova empírica. A molts ens han robat la cartera a les botigues de més luxe del passeig de Gràcia. 

L’esquerra s’ha ficat en un embolic. George Lakoff va publicar el 2004 un llibre il·lustratiu, ‘No pensis en un elefant’. Li va explicar als demòcrates nord-americans que era impossible guanyar-los les eleccions en el camp de joc semàntic dels republicans. Si s’enfrontaven als Bush debatent en la seva agenda (els republicans tenen de mascota un elefant), mai guanyarien les eleccions. Obama va trencar el malefici, amb la seva agenda pròpia i la seva mobilització dels electors a través de les xarxes socials. Valls no va guanyar les eleccions, però ser decisiu li ha permès imposar la seva agenda.