Rosalía, una cap que sap escoltar

El compositor i director islandès Daníel Bjarnason ha estat al capdavant de la London Symphony Orchestra (LSO) en la gravació de Lux, el disc amb què Rosalía s’ha propulsat a una dimensió que transcendeix el pop i s’amara de la profunditat i bellesa de la música clàssica i de l’òpera. "Rosalía té capacitat per crear nous móns amb imaginació. Al seu disc tot flueix i, tot i que barregi coses diferents, aconsegueix que se senti com una cosa orgànica i fresca. És molt màgic", assenyala Bjarnason en conversa amb EL PERIÓDICO. Com expliquen també a aquest diari des del monestir de Montserrat i el Palau de la Música Catalana, partícips de l’àlbum, que el treball amb l’artista catalana va ser intens.

"Ha passat gairebé un any des que va gravar amb la LSO. Vaig estar una setmana a Londres treballant al màxim, moltes hores cada dia. Gravem durant tres o quatre jornades intenses. Va ser molt interessant treballar en aquest projecte. Es tractava d’entendre què volia i acostar-nos a la seva visió. Les demos que ens van enviar van permetre que ens en féssim una idea, però només Rosalía i Noah Goldstein, el productor, tenien la idea global del disc. Va ser divertit formar part del procés. Ella tenia una idea clara de què volia", afegeix. Tant Bjarnason com l’equip de l’Escolania de Montserrat i del Palau de la Música Catalana, el Cor de Cambra amb què participa també a l’àlbum, transmeten la mateixa idea: ella és la cap, sap què vol i no para fins que aconsegueix el so que vol.

El repte de ‘Berghain’

Bjarnason, un compositor que també ha fet carrera com a director, ha treballat amb molts músics més enllà de la clàssica i de la contemporània. Tot i així, explica que un dels desafiaments de Lux va ser Berghain, el primer single de l’àlbum. "Aquest tema va suposar un repte perquè calia passar d’un moment molt dramàtic a una cosa molt més suau i fer-ho d’una manera que fos efectiva. Quan el vam gravar no sabia que inclouria també una col·laboració de Björk", comenta el músic islandès sobre la peça en què també participa el raper Yves Tumor.

Goldstein, principal productor de Lux juntament amb Dylan Wiggins, va treballar a Islàndia als seus començaments, concretament a Greenhouse, i va produir el primer àlbum de Björk.

La London Symphony Orchestra ha col·laborat amb diversos artistes de pop i rock al llarg de la seva història, però mai amb una artista espanyola com Rosalía. "Personalment no la coneixia i va ser meravellós estar amb ella i descobrir com treballa", confessa l’islandès. La cantant va estar durant el procés de gravació molt pendent de tot juntament amb el seu equip. "Sabia què volia i ho sabia transmetre, però també es va mostrar oberta a alguns suggeriments. Com tots els grans artistes, Rosalía té idees clares i sap què vol, però també està a oberta a propostes".

Bon ‘feeling’

Hi va haver molt bon feeling amb ella. "El més interessant per a mi és com ha emprat el so de l’orquestra, utilitzant-lo de diferents maneres. A més, hi ha solos d’instruments com el clarinet i el d’un contrabaix clarinet, que s’utilitza rarament i és poc comú però ofereix un color considerable", diu el compositor islandès. És molt reconeixible en Porcelana. Bjarnason, que es va llançar a l’òpera amb Brothers, publicarà el febrer The grotesque and the sublim, nou disc amb obres seves interpretades per l’Orquestra Simfònica d’Islàndia. I el mateix mes s’estrenarà a Alemanya el film d’animació The last whale (L’última balena), amb la banda sonora firmada per ell.

Bjarnason té una visió àmplia de la música. "Entenc els dos mons, la clàssica i totes les altres: pop, folk o el que sigui. Sempre m’he mogut entre tots dos", afirma. Com a arranjador ha treballat en discos de Sigur Rós i del cantautor Ólöf Arnalds. Ha col·laborat també amb Brian Eno i Ben Frost.

A la pregunta de la possibilitat que Lux desperti l’interès del públic més jove per la música clàssica, assenyala: "El so de l’orquestra simfònica és molt present a tot el disc i pot ser que faci obrir les orelles a uns quants". I assegura tenir molta curiositat per saber com Rosalía ho farà a la gira perquè les cançons sonin de manera tan espectacular com el disc.

De cara a poder aconseguir aquest so va comptar a Lux amb els cors de l’Orfeó Català, fundat l‘any 1891, i el de l’Escolania de Montserrat, creada fa set segles, dos referents musicals de Catalunya. El Cor de Cambra, l’únic cor professional del Palau de la Música Catalana, va treballar amb Rosalía a la Sala Oriol Martorell de L’Auditori. Van dedicar un dia sencer a la gravació. "Van ser moltes hores i molt intenses", recorda el seu director, Xavier Puig.

Un precedent espectacular

Rosalía ja havia treballat anteriorment amb els cors de l’Orfeó Català, el conjunt perquè es va construir el Palau de la Música Catalana. El 2019 va oferir als Premios Goya una versió espectacular de Me quedo contigo, de Los Chunguitos, amb arranjaments de Bernat Vivancos i acompanyada pel Cor Jove. Però a Lux ha comptat amb el Cor de Cambra, que recentment ha triomfat a Hamburg interpretant un programa de compositors catalans en què van fer gala de la seva qualitat i versatilitat.

"Ens van passar les partitures molt poc abans de la gravació. Rosalía tenia molt clar què volia i donava indicacions molt concretes a Xavier Puig, el director del Cor de Cambra", assenyala Judit Pi, adjunta de direcció en la Fundació Orfeó-Palau. Va ser tota una experiència perquè van gravar cors per a 10 temes. "Es va treballar de manera intensa i concentrada –comenta–. Però es notava que Rosalía té un respecte absolut per les veus del Cor de Cambra i estava entusiasmada amb la seva participació". Ella, quan encara estudiava al Taller de Músics, va participar al Flamencat, un espectacle educatiu d’introducció al flamenc del Palau de la Música Catalana, el 2015 i el 2016. "Rosalía té sensibilitat per la música coral. Ja ho vam veure quan ens va trucar per fer la versió de Los Chunguitos", aporta Pi.

"Allà el cor hi tenia molt més protagonisme que al nou disc. El que ens ha demanat a Lux és una altra cosa. És una altra classe d’experiment, més innovador. Estem encantats que hagi tornat a comptar amb els cors de l’Orfeó Català", remata. El Palau modernista és un temple de la música que Rosalía venera. De petita somiava cantar al seu icònic auditori modernista, una cosa que va fer el 2018 per acomiadar la gira de Els Ángeles, el seu primer àlbum d’estudi. "Quan gravàvem no ens podíem fer una idea de com quedaria al disc perquè en vam fer només fragments", explica Puig. "Al cor hi ha gent molt fan de Rosalía i estaven encantats. Ho van donar tot", afegeix.

Després d’haver pogut escoltar Lux, Puig aplaudeix no només l’art de Rosalía sinó també les seves ganes d’obrir-se a altres móns. "La música pop es repeteix tant que està bé que algú innovi", comenta el director. El Cor de Cambra participa en 10 dels 18 temes de l’àlbum: Relíquia, Divinize, primer tema cantat en català que ha entrat al Top50 Global de Spotify, Porcelana, Mio cristo piange diamanti, Berghain, Dios es un stalker, La jugular, Focu Ranni, Memória y Magnolias. En algunes cançons queda molt dissimulat el cor, en d’altres n’és evident la presència com a Berghain, en què també intervé un cor alemany, o a Magnolias, també amb l’Escolania.

Notícies relacionades

Els ‘textos explícits’ i l’encant del dolentot

Mendoza vola a la FIL per passar el testimoni de la seva Barcelona literària

Des de Montserrat, que mai havia participat en un projecte com aquest, expliquen que mai oblidaran la gravació amb Rosalía. "Per a l’Escolania va ser molt interessant treballar amb ella", asseguren fonts del mil·lenari monestir benedictí. La cantant es va ocupar personalment de tot. "Notem que més enllà de talent posseïa una bona base acadèmica, està molt preparada", indiquen els que van ser amb ella al monestir, on va passar un dia sencer amb els joves cantants de l’Escolania, un cor de veus blanques amb 700 anys d’història.

Se la va veure treballar a consciència i amb moltes ganes. "Va ser un dia molt intens de feina. No va parar fins que va aconseguir el que volia", destaquen. "Portava unes partitures, però a partir del que escoltava era capaç d’anar més enllà i construir una cosa diferent i provar altres coses". L’Escolania apareix als crèdits de set cançons: Reliquia, Porcelana, Jeanne, La rumba del perdón, Memória, Divinize y Magnolias.