La ‘fajana’ creada per la lava del volcà no para de créixer i ja mesura 27,7 hectàrees

¿Quant terreny ha guanyat la lava al mar a La Palma?

La colada del volcà de la Cumbre Vieja de La Palma va arribar al mar dimarts a les 23.00 hores, després de deu dies d’erupció. La lava va discórrer pels municipis d’El Paso, Los Llanos de Aridane i Tazacorte, terme municipal per on finalment el magma va xocar contra l’aigua salada després de precipitar-se per un penya-segat de prop de 100 metres d’altura. Des d’aleshores el material magmàtic ha format un delta de lava o ‘fajana’ que ja ocupa més de 475 metres de la línia de costa, arriba a la profunditat de 30 metres i s’estén per una superfície de 27,7 hectàrees, l’equivalent a gairebé 28 camps de futbol.

¿Què és una ‘fajana’?

La paraula ‘fajana’ és un canarisme que la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola (RAE) defineix com «terreny al peu de pendents o escarpes, format comunament per materials despresos de les altures que el dominen». D’altra banda, l’Acadèmia Canària de la Llengua precisa que és un «terreny pla al peu dels pendents, escarpes o racons dels barrancs, format comunament per materials despresos de les altures que el dominen, o arrossegats per les aigües». 

¿Com es formen?

Quan la lava impacta amb l’aigua del mar comença a solidificar-se ràpidament mentre s’hi continua amuntegant a sobre més material volcànic. L’acumulació de colada va guanyant terreny a l’aigua en forma de ventall segons s’obre mar endins.

¿Hi ha més ‘fajanas’ a les Canàries?

A La Palma ja hi ha la de Franceses i la de Barlovento. A més, a la costa de Tazacorte n’hi ha una de creada pel volcà San Juan, el 1949. Aquesta zona es va cobrir amb diversos metres de terra del cim palmer i es va convertir en un dels millors enclavaments per al cultiu del plàtan a l’arxipèlag. En moltes ocasions es formen bassals de marea a les ‘fajanas’, com per exemple a les piscines naturals de Las Calcosas, a El Hierro. A Tenerife hi ha una ‘fajana’ a Punta del Hidalgo; a Gran Canària, al barranc de Cardones; a Fuertevenura, a la costa de Jacomar; i a Lanzarote es poden veure al llarg de gairebé tota la costa, a causa de l’erupció del Timanfaya, que va començar l’1 de setembre de 1730 i va durar sis anys.

¿A qui pertany aquest territori?

El terreny que la lava del volcà de La Palma guanyi al mar és, automàticament, de domini públic marítim terrestre, és a dir, propietat de l’Estat. Forma part del patrimoni geològic nacional i està subjecte a la llei de patrimoni natural i biodiversitat. La llei de costes recull que els terrenys o illes que estiguin formades o es formin per causes naturals al mar territorial o a les aigües interiors dels rius, fins on es facin sensibles les marees, pertanyen al domini públic marítim terrestre estatal.

¿Comporta perill la formació d’aquestes àrees costaneres?

Notícies relacionades

Catalunya unifica a la baixa el preu dels seus graus i màsters a les universitats públiques

Fernando Simón demana preparar-se per al pitjor: "Cada vegada seran més freqüents"

Quan la lava arriba a l’oceà està a uns 1.000 graus, mentre que la temperatura del mar és de només 20 graus. Aquest xoc tèrmic genera columnes de vapor d’aigua carregades amb àcid clorhídric com a conseqüència de l’important contingut de clorur a l’aigua salada. A més, les columnes de vapor d’aigua contenen diminutes partícules de vidre volcànic com a conseqüència de la reacció que es produeix entre la lava i l’aigua de mar. Aquest vapor suposa un perill per a les persones que visiten o viuen a la zona afectada i els vents a l’àrea on es produeixen aquests plomalls volcànics costaners contribueixen a la dispersió dels gasos. La inhalació o el contacte amb aquests elements irriten la pell, els ulls i el tracte respiratori, i poden provocar dificultats respiratòries, especialment en persones amb patologies preexistents.

¿Quines precaucions s’han de prendre?

És imprescindible que els qui s’acostin a la zona d’emissió o visquin a les àrees més pròximes utilitzin mascaretes de tipus FFP2; tinguin les finestres i les portes tancades i col·loquin un drap humit a les ranures; i evitin l’ús d’aparells d’aire condicionat que s’alimentin de l’exterior.