María Marcet: «Fa anys que no agafo un avió per no contaminar»

«Ara que em podria treure el carnet no me’l trec, tal com se’m plantejava tenir un cotxe per a mi sola per anar d’un lloc a un altre, prefereixo adaptar-me a les condicions del transport públic», assegura Marcet. Viu a Rubí, una zona en la qual no li fa gaire falta el vehicle privat, ja que està a prop i ben connectada amb l’àrea metropolitana. Fa desplaçaments molt habituals a Barcelona i més ara que és estiu, tot i que assegura que es tarda més a organitzar-lo i inverteix més temps en el trajecte, es nega a treure’s el carnet de conduir fins que no sigui estrictament necessari. «Em preocupa la qüestió de les emissions tot i que soc conscient que el que puc contaminar jo a nivell industrial és mínim comparat amb el transport de mercaderies, però penso que és important tenir en compte que entre tots podem fer alguna cosa».

Tota mena de transport 

Fa anys que ella no agafa un avió. «Hem de pensar si és estrictament necessari viatjar i realitzar aquestes llarguíssimes distàncies», reflexiona. «Fa molts estius que agafo trens i autobusos, sent conscient que també contaminen, però molt menys», afirma i reivindica que cal pensar en com organitzar el transport per disfrutar de viatjar sense posar en perill el futur del planeta. Insisteix que s’haurien de reduir molt els viatges individuals, però també hauria de redimensionar-se el transport de mercaderies, que contamina moltíssim més i no es té en compte ni es valora.

Sense perdre l’esperança, insisteix que tot i que es continuïn veient avions viatjant, entre tots es pot fer alguna cosa. Parla de la importància de prendre la decisió de reduir el transport. Aquests petits canvis, explica, posicionen cada país en àmbit social posant d’exemple el poder entre tots evitar l’ampliació de l’aeroport del Prat i evitar l’excessiu ús d’avions i contaminació que aquests impliquen.

Un futur ecologista

Notícies relacionades

Un dels "jardins de marihuana" d’Europa

Reinventar el periodisme

Marcet afirma que en un futur li agradaria mantenir els seus valors actuals. La decisió de no volar la pretén mantenir de per vida perquè, assegura, hi ha maneres de viatjar molt útils. El mateix li passa amb el carnet de conduir, «de vegades penso que és útil tenir-lo per si algun dia sorgeix una urgència sanitària, però tenir un cotxe no».

Assegura que s’està començant a parlar entre els joves en com compartir i canviar la idea de la propietat privada, però encara queda molt per fer. Pensa que hi ha una saturació de la informació i creu que el tema de viatjar en concret és un dels més difícils de plantejar des del punt de vista ecologista. «Plantejar reduir la mobilitat humana és molt complicat, fins i tot així cada vegada s’està parlant més sobre les emissions que hem de frenar urgentment». Assegura que tot i que encara quedi molta feina per fer, la gent acabarà optant per altres maneres de viure.