Putin amenaça d’atacar tropes occidentals si es despleguen a Ucraïna

L’amenaça no ha de sorprendre: s’emmarca a la doctrina russa que justifica la invasió d’Ucraïna des del febrer del 2022. El Kremlin no concep les relacions internacionals com una xarxade països amb sobirania plena,sinó com a «zones d’influència». Ucraïna n’és una i, en aquesta lògica, la presència militar occidental suposa una «amenaça existencial». Per això, segons Putin, el seu aire bèl·lic d’impedir qualsevol desplegament estranger: «Els contingents militars a Ucraïna serien una raó per integrar-la a l’OTAN»,va insistir. El dirigent, no obstant, canvia per complet el seu to quan s’exclou la presència castrense, que ha garantit al «100%» les condicions de treball i seguretat» en una hipotètica reunió entre els dos països, però ha establert una condició: la trobada s’hauria de produir a Moscou.

Una reunió impossible

Tampoc li serveix l’activació de la diplomàcia amb el seu homòleg i adversari ucraïnès , Volodímir Zelenski, per, com a mínim, acostar-se a la pau. Ha qualificat les temptatives europees afavorides pel president dels EUA, Donald Trump,per a una futura reunió entre els dos dirigents involucrats en la guerra com «un procés interminable que no condueix enlloc». O tot o res; aquesta és la narrativa del dirigent del Kremlin. Només signarà un acord de pau per a la fi de la guerra. Un escenari improbable per a Kíev, tenint en compte les condicions que se li imposen. L’única conclusió compartida a què han arribat els dos contendents és que les seves respectives posicions no es trobaran en cap via. «Serà pràcticament impossible arribar a un acord amb la part ucraïnesa sobre qüestions clau. I fins i tot si hi ha voluntat política, cosa que dubto, existeixen dificultats legals i tècniques», va emfatitzar Putin.

Per la seva banda, Zelenski considera que els contactes directes no portarien a bon port i ha demanat als seus aliats europeus que les garanties de seguretat per a Ucraïna proporcionades per la Coalició de Voluntaris «comencin avui i no només quan el conflicte hagi acabat». Tot i que encara no se sap amb certesa quin abast tindran aquestes garanties, avalades per 26 països,s’estudien mesures ambicioses –alhora que allunyades de Moscou– que inclourien el desplegament de tropes «per terra, mar i aire»en casde necessitat . Sembla que aquesta vegada el conjunt de mesures comptaran amb una sintonia més gran del president dels Estats Units, Donald Trump, queva veure atentament des del seu televisor com els dirigents del «nou ordre de pau» protagonitzaven colze a colze la gran desfilada militar a Pequín. Tot i que el dirigent nord-americà qualifiqui la relació amb Xi Jinping, líder de la Xina, iel seu homòleg rusde «molt bona», bé sap quealguna cosano acaba d’anar bé.

Promeses incomplertes

Fruit de la cimera amb Putin a Alaska, Trump havia promès aconseguir un alto el foc temporal o, si no, imposar sancions que colpegessin les exportacions de petroli i gas de Rússia. Tot i això, ni va aconseguir frenar els atacs nocturns –que fins i tot s’han intensificat en algunes regions– ni va poder reforçar el règim sancionador. Rússia, lluny de mostrar-se debilitada, ha trobat suports a l’Àsia-Pacífic i rebutja el paper d’estat pària que li atribueix Europa. «Estem disposats a lluitar fins a aconseguir tots els nostres objectius si Ucraïna no accepta un acord», va afirmar Putin.

Notícies relacionades

Milei es juga la governabilitat en unes eleccions marcades pels EUA

Atacs a les narcollanxes

Enmig de la recrudescència retòrica, Trump també va elevar aquest dijous el to a la seva xarxa social Truth Social. «Sembla que hem perdut l’Índia i Rússia davant una Xina més profunda i fosca. ¡Què tinguin un futur llarg i pròsper junts!».

L’ordre multipolar es forja a passos gegantescos. La direcció de la UE, lluny de diversificar les seves relacions estratègiques cap a Orient, veu el desplegament militar asiàtic com un «desafiamentdirecte a l’ordre occidental», talcom va declarar la cap de la diplomàcia de laUE, Kaja Kallas,i s’intenta fer un lloc entre les potències que es disputen l’hegemonia global. «Europa ha de construir el seu poder per participar com un actor de ple dret», va sentenciar aquest dimecres.