Els metges d'Urgències de l'Hospital de Terrassa van alertar que la seguretat dels pacients estava "en risc" un mes abans del suïcidi

Aquest e-mail, signat per facultatius del servei d'Urgències i al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, va ser enviat el 2 de juliol. Un mes i 20 dies després, el 22 d'agost, una pacient amb un trastorn psiquiàtric greu i que estava considerada d'"alt risc" es va suïcidar en un box de les Urgències després de més de 48 hores esperant un ingrés a Psiquiatria.

L'oposició ha demanat aquest divendres la compareixença de la consellera de Salut, Olga Pané, al Parlament per donar explicacions. També l'Ajuntament de Terrassa ha exigit a la Generalitat una investigació transparent. Dues sanitàries que treballaven a les Urgències el dia en què es va produir el suïcidi segueixen de baixa després del que va passar. Segons els experts en salut mental i el propi protocol del Codi Risc Suïcidi, una emergència psiquiàtrica ha d'esperar a urgències el mínim temps possible.

Fonts del Govern consultades per aquest diari neguen que hi hagi hagut negligència alguna, però reconeixen que falten metges i admeten la necessitat que els serveis d'Urgències disposin d'espais separats per a les urgències psiquiàtriques.

El correu del comitè

"Actualment hi ha 104 pacients a Urgències. 30 estan pendents d'ingrés; 10, monitors; 14, als passadissos. Donada la situació actual de les Urgències, l'elevada pressió assistencial i la quantitat de pacients que hi ha per facultatiu, entenem que la seguretat del pacient podria estar en risc", recollia aquest mail.

"Per tant, a partir d'aquest moment, només ens podrem dedicar a visitar aquells que, sota el nostre criteri, podem controlar clínicament, amb l'objectiu de minimitzar el risc d'error mèdic i poder garantir al màxim possible la seguretat del pacient", conclou.

Espais separats

A l'espera de conèixer amb més detall el que va passar, fonts del Govern consultades per EL PERIÓDICO apunten que els fets no poden ser considerats una "negligència". Aquestes fonts admeten que el problema de fons és la "falta de professionals", la qual afecta "tots els serveis públics de salut", incloses les Urgències.

A més, reconeixen també la necessitat que els serveis d'Urgències disposin d'espais separats per a les urgències psiquiàtriques, a causa de l'especial naturalesa d'aquests casos, sobretot quan es tracta de persones que acudeixen al servei amb una notable descompensació psíquica. En aquest sentit, les fonts recorden que diversos centres estan emprenent obres per diferenciar tots dos tipus d'urgències.

Aquestes fonts lamenten la defunció de la pacient i asseguren que, abans que es llevés la vida, estava sent atesa per professionals de salut mental i era objecte des de temps enrere de seguiment per part del Codi Risc Suïcidi.

Les entitats: falten recursos

Notícies relacionades

Un macroestudi reconeix que la fatiga crònica té origen genètic i obre la porta a nous tractaments

Pacients amb fatiga crònica, després de descobrir-se l'origen genètic de la seva malaltia: "Ens han fet pensar que era psicològic"

Mercè Torrentallé, presidenta de Salut Mental Catalunya (la principal entitat social del sector), en declaracions a aquest diari, denuncia la "falta d'espai i de professionals especialitzats", la qual repercuteix en la salut mental de les primeres persones. "Moltes vegades es produeix una vulneració de drets", afegeix Torrentallé, qui, davant la falta de recursos, demana posar el focus també en la prevenció.

Antonio Serrano, de l'entitat Amb Experiència Pròpia, es mostra indignat: "Que una persona mori per suïcidi mentre espera ajuda és horrible i és humiliant. No val l'excusa que falta personal. No. Si aquesta persona està en un alt risc de suïcidi, se l'ha d'atendre ja i ràpid, i no hi ha més excuses", informa Marc Darriba.