«Si pogués anar a classe d’una altra manera, no m’hauria tret ni el carnet de conduir»

Tot i que té carnet de conduir des de fa tres anys, assegura que aquest és justament un dels hàbits que Barrero vol canviar. «És un dilema, fa sis mesos que hi dono voltes», afirma. «Al final t’ho planteges perquè s’ha de reduir el transport privat però no hi ha una xarxa de transport públic que et permeti moure’t», diu. Explica que per més que vulgui evitar-ho, el transport privat bàsicament li fa falta per treballar. Si una persona estudia en una ciutat com Girona o Granada no és necessari tenir cotxe, però si ho fa en el medi rural és indispensable tant el carnet com el vehicle. En el seu cas, i molt a desgrat, assegura que tot i que no vulgui, ho necessita.

Barrero reclama una xarxa de transport públic o connexions que permetin desplaçar-se entre ciutats i d’aquesta manera evitar els cotxes. Assegura que si no tingués aquesta necessitat ni es trauria la llicència ni de bon tros es compraria el cotxe, perquè, segons afirma, «és una tonteria». «Hi ha massa cotxes», afirma. El jove estudiant defensa que s’ha de reduir tant per tot el que emet –com el nitrogen o el CO₂– com per totes les conseqüències de la indústria dels cotxes d’un model basat en ús de cotxe privat i massificat. «Conec famílies que tenen fins a tres cotxes a casa», diu.

La dificultat dels joves

Explica que està havent un canvi, però per molt que s’ho proposin no està sent com ells volen o almenys amb la facilitat que esperen. Assegura que no es tracta de dificultats mediambientals o grans traves en el procés del canvi, sinó que es basa en un tema econòmic. «Tampoc tenim diners per comprar-nos un cotxe, de la mateixa manera que és més barat viatjar amb avió que amb tren», afirma. Assegura que tal com està muntat tot, és molt més difícil anar cap a una mobilitat sostenible.

Una altra manera de reduir les emissions

Barrero no només vol anar cap a una mobilitat sostenible evitant l’ús del cotxe sinó que també defensa el fet de no agafar cap avió. Ha fet tota la carrera viatjant i només en va agafar un en una ocasió. Després de valorar-ho i provar diferents maneres de viatjar, es va adonar que trigava el mateix temps, era més incòmode que l’AVE o el tren de mitjana distància i al final, contaminava molt més. L’única diferència era el preu. «Si he d’agafar un vol m’ho penso molt. Fa anys que no n’agafo un», afirma.

El paper dels joves en el canvi climàtic

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Anna Winkelmann, del Consell de la Joventut de Barcelona, explica que en els últims anys els qui han liderat les lluites contra el canvi climàtic han sigut els joves. «Som conscients que si el volem aturar hi haurà d’haver un canvi en la manera de viure, la forma de fer i la forma de desplaçar-nos», afirma.

De la mateixa manera que ho fa Barrero, també recalca que que hi ha una visió diferent quan parlem dels joves d’una ciutat, de territoris més interconnectats, que viuen en pobles o zones amb una connexió de transport públic inferior. Com Barrero, insisteix en el factor econòmic: «El carnet de conduir té moltes despeses, si tens altres transports disponibles optaràs pel més barat».