Adeu a les concessions: Catalunya redissenya la futura xarxa de busos públics per connectar el 2028 tots els municipis

El bus interurbà està format tant per línies d’alta demanda com també per línies com l’e5, que connecta Igualada amb Barcelona, o l’e3, que fa el mateix entre Alcarràs i Lleida. Així com per connexions (fins a 235) que transporten passatgers en zones menys poblades, com per exemple, la que circula entre Ribes de Freser i Toses (Girona). El disseny de la nova xarxa de transport per carretera a tot el territori ha d’estar a punt, a tot tardar, el desembre del 2026. No només suposa traçar per on han de passar les línies, quin tipus de servei han de desenvolupar, amb quines freqüències i horaris. A partir del nou mapa, la intenció és treure a concurs els serveis agrupats en uns quants lots d’explotació, per millorar la seva gestió, qualitat i eficiència, objectius que persegueix la reconfiguració. Malgrat aquesta agrupació de serveis, la conselleria també destaca que els lots permetran la participació de les pimes.

S’obre així l’opció d’ordenar una xarxa saturada, d’estructura radial i amb poca connexió entre territoris, que sovint obliga a passar per la gran ciutat per anar a un altre municipi. El nou mapa vol superar aquestes carències amb més integració modal: es preveu que facilitarà transbords, eliminarà duplicacions amb el tren i connectarà línies entre si i amb la resta del transport públic, tot sota el sistema de bitllet integrat de la T-mobilitat.

Basat en criteris d’eficiència i sostenibilitat, "es busca un model de transport amb el mínim cost ambiental i econòmic possible", assenyalen els plecs de la licitació. Evitar duplicitats implica una coordinació estreta amb el ferrocarril, tant el convencional com l’alta velocitat, i la creació de nodes d’intercanvi entre diferents tipus de serveis.

El redisseny aposta per una jerarquització de la xarxa, amb diferents nivells de servei: busos ràpids, regulars i a demanda, segons la densitat de població i la importància de cada corredor. L’objectiu és garantir cobertura a tot el territori: tots els municipis disposaran de transport públic, tot i que en àrees poc poblades es prioritzarà el servei a demanda, que ja presta l’actual xarxa Clic.cat. A més, es reforçaran els recorreguts directes d’alta capacitat mitjançant l’ampliació de la xarxa Exprés.cat als principals corredors.

Mentre les línies de la Generalitat són interurbanes, les que operen a l’Àrea Metropolitana de Barcelona són considerades urbanes, i es regeixen sota altres condicions i concursos públics. Fonts de l’AMB indiquen que en la nova reorganització, un gran nombre de les primeres podrien passar a formar part de la seva competència i gestió, ja que es troben a la seva àrea territorial.

Marc obsolet

Territori ha licitat així mateix un servei de suport juridicotècnic per elaborar una nova llei del transport de viatgers per carretera harmonitzada amb la legislació europea, especialment en contractació i sostenibilitat ambiental, que garanteixi un servei adequat a partir del 2028. L’actual marc, que està basat en la llei 12/1987, ha quedat obsolet davant els canvis territorials, socials i tecnològics. La nova llei haurà d’incorporar innovacions, adaptar-se a noves formes de gestió, respondre als canvis en la demanda i garantir tant la mobilitat com els drets dels usuaris, segons el plec de condicions per a un assessorament pel qual preveu abonar 115.000 euros.

Notícies relacionades

Vall d’Hebron, pioner a Espanya en telomeropaties

Gestionar l’1% dels boscos a Espanya costaria mil milions anuals

Les directrius per dissenyar el nou mapa estableixen que tots els municipis grans i capitals comarcals tindran almenys una connexió diària amb Barcelona. Les ciutats de més de 5.000 habitants i les capitals comarcals hauran de comptar amb connexió diària amb la capital de la demarcació. Els municipis de menys de 5.000 habitants disposaran d’almenys un servei al dia per anar i tornar de la capital comarcal (directe o amb combinació). La nova xarxa, tal com s’està dissenyant, garantirà la connexió amb hospitals i centres sanitaris de referència mitjançant un mínim de tres serveis diaris, així com amb els campus universitaris. També preveu establir una coordinació amb el transport escolar i l’adaptat.

Un altre dels grans objectius és donar resposta a la demanda d’accés als polígons industrials, molts de pràcticament inaccessibles en transport públic.