Emilio Morenatti: «Hi ha molt dolor sense fotografiar dels primers mesos de pandèmia»

Les fotos des de Barcelona d’Emilio Morenatti, cap de Fotografia d’Associated Press a Espanya i Portugal, han donat la volta al món per la humanitat que transmeten.

¿Va ser complicat treballar durant el confinament?

Va ser emocionant treballar al carrer. Estàvem sols en un escenari desolador. Em vaig centrar primer en el tema dels sense sostre, que eren els únics que estaven al carrer. Una altra cosa era accedir als edificis públics, a les uci o als cementiris: posaven impediments.

¿Per què va costar tant al principi obtenir imatges de les víctimes de la pandèmia?

Hi va haver bloqueig informatiu, van intentar que no féssim certes fotos. Tothom estava saturat i no es van tenir en compte les nostres peticions.

¿Quines fotos es volien evitar?

L’alarma social que es produïa quan les uci estaven a rebentar i hi havia gent pels passadissos dels hospitals a Barcelona, per exemple. No es vol ensenyar el que no funciona bé.

Moltes persones rebutgen les imatges dures en el periodisme, com les dels treballadors d’una funerària retirant cossos sense vida.

Jo pretenc fer aquestes imatges, precisament. Hi ha moltes maneres de mostrar el sofriment. Jo faig periodisme i no presto atenció als comentaris que provoquen les meves fotografies.

Però l’opinió pública sembla cada vegada més sensible.

Jo crec que sempre ha sigut així, l’únic que passa aquesta vegada és que la tragèdia està passant a casa. És normal que la gent es posi a la defensiva i es negui a veure els seus propis morts. Es qüestiona si és necessari i, el que em sorprèn més, molts ni tan sols s’ho creuen. Aquí entra el negacionisme.

Es va veure embolicat en una polèmica per una imatge d’aglomeracions en una platja.

Vaig utilitzar l’equip que utilitzo normalment. És el que hi havia. La gent, quan està involucrada en una situació, ho nega.

Media take images as a man throws a bottle agains a national police station during clashes following a protest condemning the arrest of rap singer Pablo Hasél in Barcelona, Sunday, Feb. 21, 2021. pic.twitter.com/Zb7jvJnP0K

— Emilio Morenatti (@EmilioMorenatti) 21 de febrero de 2021

Va publicar una imatge molt curiosa durant els disturbis de Barcelona: desenes de persones fotografiant un únic jove tirant una pedra sobre un aparador. ¿Signe dels temps?

Vinc d’un periodisme clàssic i m’he d’adaptar a nous models. Abans compartia escenari amb cinc fotògrafs i ara em toca fer lloc a cent. D’ells, el 80% treballa per a una altra cosa diferent a mitjans de comunicació i es donen imatges dantesques com aquesta de molta gent amb els seus mòbils immortalitzant el moment per a les seves xarxes socials o per als seus ‘likes’.

View this post on Instagram

A post shared by Emilio Morenatti (@emilio_morenatti)

També ha capturat molts petons enmig del caos. ¿Cal tenir molta paciència per trobar-les?

No, què va. Estic mirant contínuament, concentrat en el que passa, alguna cosa em crida l’atenció i ho fotografio. No busco res recargolat. De vegades surto al carrer sense saber on ficar el nas i el mateix carrer m’inspira. Funciono així.

¿Prefereix la calma o l’acció per treballar?

Canvio el xip en la mesura que toca cobrir una cosa o una altra. El més complicat és retratar la quotidianitat, però quan més útil em sento és quan puc fotografiar coses potents.

La foto que més feina li ha costat fer de la pandèmia.

Cada foto és un repte. Les que em fan més mal són les que no s’han fet, com el dipòsit de cadàvers del Palacio de Cristal. Es queda el llibre amb les pàgines en blanc. Hi ha molt dolor sense fotografiar i això em provoca frustració.

Notícies relacionades

El robot cirurgià fa 20 anys

Desarticulada una banda de carteristes al metro de BCN

La seva professió ha sigut molt castigada en els últims anys. ¿Arribaran temps millors?

Anem a pitjor perquè s’ha democratitzat la imatge i això ho ha abaratit tot. De tota manera, soc optimista i penso que la gent va demanant qualitat. Està passant el mateix amb el periodisme escrit. Els lectors ho volien tot gratis i ara es va pagant. La qualitat costa.