Els experts investiguen si les mascaretes afecten el desenvolupament de la parla de nens i nenes

¿Està afectant el desenvolupament de la parla dels menors l’ús generalitzat de la mascareta en els adults amb qui interactuen? Ells no porten mascareta (no és obligatòria fins als 6) però els professors sí, ja que és un element imprescindible en la lluita contra el coronavirus. També les porten els pares i mares quan passen la tarda amb ells al parc. I els avis. I els seus germans grans. L’únic moment en què els petits veuen la cara completa dels seus pares és a casa. Encara no hi ha un estudi científic que constati l’impacte real en el desenvolupament de la parla dels menors, però els experts intueixen que sí que s’està produint. Llegir els llavis és fonamental per aprendre a parlar, i d’això sí que hi ha evidència científica. 

Als 2 o 3 anys, els nens i nenes haurien de ser capaços d’estructurar bé frases de tres o més elements i utilitzar verbs. Entre els 3 i els 4, haurien d’utilitzar oracions ‘complexes’ i ser capaços de comprendre i produir un ampli repertori de vocabulari. Entre els 4 i els 5, haurien de ser capaços d’estructurar el llenguatge i jugar-hi mitjançant endevinalles o acudits.

«Observar els llavis ajuda a adquirir el llenguatge. A partir els 4 i 8 mesos emeten balbotejos i el seu punt d’atenció és la boca. És alguna cosa que també passa quan aprenem un idioma estranger. Si no tens la informació de la boca, és com si el teu cervell anés més a cegues», explica Núria Esteve-Gibert, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i investigadora del Grup de Recerca a Cognició i Llenguatge (GRECIL). La investigadora està recopilant articles científics internacionals que tractin el possible impacte de les mascaretes en el desenvolupament de la parla dels menors. Tota aquesta informació –i les seves conclusions– es publicarà a la revista ‘Frontiers in Psychology’.

La investigadora esmenta l’efecte McGurk, un experiment en què un parlant produeix en tres ocasions el mateix so (‘ba’), però que depenent de com mou la boca l’oient percep ‘ba’, ‘da’ o ‘fa’. «Els nens es fixen en la boca per discriminar uns sons dels altres. Depenent de com moguis la boca és més fàcil distingir si dius ‘pota’ o ‘bata’. Hi ha fonemes concrets que necessiten un recolzament visual», afirma Laura Castro Romero, logopeda i vocal del Col·legi Professional de Logopedes de Madrid. Com opinen moltes professores d’escola bressol, Castro Romero intueix que la implementació de la mascareta està afectant el desenvolupament de la parla entre els més petits perquè «les fonts d’aprenentatge són tant visuals com auditives», diu. 

Notícies relacionades

¿Qui va matar els guàrdies civils?

Catalunya va imposar sis sancions per LGTBI-fòbia el 2023

És una cosa que estaria perjudicant tots els nens, però que podria ser més seriosa en el cas dels que tenen algun tipus de trastorn del llenguatge. Són criatures perfectament sanes que es comuniquen i comprenen el que se’ls diu. De fet, estan començant a aprendre a llegir i escriure. Però necessiten ajuda professional per corregir aquesta dificultat. Si no la reben, poden tenir problemes per desenvolupar una capacitat de lectura i escriptura correcta.

A falta de més presència de mascaretes transparents homologades, ¿què podem fer per ajudar els més petits? Esteve-Gibert i Castro Romero insten els professors i professores de llars d’infants (0/3 anys) i infantil (3/6 anys) a parlar més lent perquè els menors captin millor els fonemes. També és imprescindible fer molts més gestos per incrementar el recolzament visual. Les dues expertes conviden les famílies a què, una vegada dins de casa i ja sense mascareta, interactuïn amb els fills. «És molt necessari que els pares i les mares deixin de banda el mòbil i es posin amb els fills a cantar, a explicar contes, jugar al ralet, o a les endevinalles», diu la vocal de l’Escola de Logopedes de Madrid.