Giuseppe Russolillo, president de l’Acadèmia de Nutrició: «El dejuni intermitent no ha sigut concebut per perdre pes i pot posar en risc la salut»

Fa anys que el dejuni intermitent està de moda, però ¿és un bon mètode per perdre pes? No és que sigui un bon o un mal mètode, és que mai ha sigut concebut per a això. Des dels orígens de la humanitat, convivim amb dejunis prolongats i intermitents en diferents cultures, pobles i religions que poden ser interessants tant per a persones sanes com malaltes, de manera controlada i en situacions molt concretes que tenen a veure amb la salut i l’entorn on es visqui. A més, de vegades, l’estil de vida compensa els possibles riscos a través de la saviesa popular. Però, quan tu agafes aquest dejuni i l’extrapoles a un tractament de pèrdua de pes, no té sentit.

¿Quins són els riscos de fer dejuni sense consell professional? N’hi ha molts, de manera que desaconsello 100% que una persona decideixi fer dejuni, tant si és intermitent com prolongat, sense estar en mans d’un professional que, a més, s’hagi format en aquest tipus de teràpies, perquè en pugui avaluar els riscos i si realment som candidats a fer-lo.

¿Quines investigacions hi ha sobre això? Hi ha estudis que posen de manifest que els dejunis poden ser d’interès en diferents patologies, però n’hi ha d’altres que, recentment, han associat aquestes teràpies a un augment del risc cardiovascular. Això pot ser degut al fet que amb una pèrdua de pes molt ràpida s’aboquen molts àcids grassos al corrent sanguini, ja sigui amb el dejuni o amb qualsevol altra dieta. D’altra banda, també s’ha vist que en els períodes en què menges, si la teva alimentació no és gaire saludable, podria augmentar el risc de patir un esdeveniment coronari.

Malgrat això, recentment, una enquesta deMapfre evidenciava que es tracta de la dieta preferida pels espanyols. ¿Per què s’ha popularitzat tant? Això va per modes i per accions de comunicació com la venda d’un llibre o la tasca d’un ‘influencer’. Encara que sigui la dieta més famosa, no és el tractament ideal per perdre pes. A més, quan es fa sense control d’una dietista nutricionista experimentada en dejunis –parlo en femení perquè la majoria són dones–, pot suposar un greu risc per a la salut.

¿Davant quines patologies seria bo fer dejuni intermitent? No tenim estudis que puguin donar-nos un nivell d’evidència que ens permeti dir que el dejuni intermitent o prologant és bo per a la salut. Tenim estudis, principalment en animals, que indiquen que en algunes patologies pot ser d’interès, són prometedors i s’està investigant; però ens falta molta investigació en humans. Per tant, jo no demonitzaria el dejuni, perquè ha conviscut de manera natural des dels orígens de la humanitat amb nosaltres i s’utilitza, per exemple, abans d’una intervenció quirúrgica. Pot tenir beneficis per a la salut, però encara no hi ha prou ciència per dir que és bo per a una cosa o per a una altra.

¿Quina fórmula de dejuni seria la més recomanable? Primer cal fer una avaluació sobre si una persona és candidata a fer dejuni, valorant el seu estat nutricional, les seves patologies, els seus factors de risc i la relació que té amb el menjar, perquè de vegades el dejuni pot promoure un trastorn de la conducta alimentària. El professional ens indicarà si la persona és candidata i el tipus de dejuni personalitzat.

¿Què s’ha de menjar en les hores en què no es dejuna? Ha de ser menjar saludable, perquè, si menges molt i no controles la qualitat del que menges, augmenta el risc de mortalitat cardiovascular.

Hi ha nutricionistes que sí que defensen el dejuni intermitent per perdre pes. ¿Per què genera debat en la professió? Efectivament, hi ha nutricionistes que el valoren com un mètode de perdre pes, però genera debat perquè encara falta molta ciència per poder fer una recomanació en un context de sobrepès o obesitat, tenint en compte que amb una dieta equilibrada i exercici físic podem obtenir resultats similars sense haver d’exposar el pacient a un dejuni.

¿La informació que s’ofereix sobre dejuni a internet o en xarxes és adequada? L’últim lloc on s’hauria d’informar una persona sobre aquest tema és internet. S’ha de posar en mans d’una dietista nutricionista col·legiada, que s’hagi format en dejunis, perquè el que s’ofereix a internet és dramàtic i posa en risc la salut, amb l’únic objectiu de vendre’t alguna cosa.

¿Quina és la millor dieta per perdre pes? El tractament que millor funciona és una dieta equilibrada, baixa en calories, amb pràctica d’activitat física, sempre monitoritzada per una dietista nutricionista.

Notícies relacionades

«He provat unes 100 dietes miracle i, si perdia quatre quilos, me n’engreixava 10»

Entrenar la ment en temps d’IA: claus per a un ús conscient i saludable

¿Quins perills comporten les dietes miracle? Són les que ens prometen resultats ràpids, sense esforç, que generalment es fan sense ajuda professional i tenen dos possibles grans riscos: a curt termini, poden ser riscos menors com cefalees, cansament o diarrea. Però a mitjà i llarg termini augmenten el risc de morir per qualsevol causa, de malaltia cardiovascular i de danys importants en òrgans com els ronyons, el fetge o la melsa.

¿Per què inclou el dejuni intermitent entre les dietes miracle? Perquè en cap moment és un plantejament pensat per a la pèrdua de pes. Quan, davant la dictadura social que marca la necessitat d’estar prims, agafem tractaments dietètics, els descontextualitzem i els utilitzem, sense ajuda ni supervisió, per a la pèrdua de pes, apareixen aquest tipus de dietes miraculoses que s’utilitzen de manera frívola i posen en risc la salut. A més, en alguns casos pot haver pèrdua de pes, però després pot tenir un contraproduent efecte io-io i recuperar el pes perdut.