¿Es pot ensenyar i aprendre anglès amb la mascareta posada?

Els alumnes de la Rosa són de 4t de l’ESO i tenen un nivell bastant alt, així que les dificultats són més baixes que amb els estudiants de primers cursos. «A mi m’entenen prou bé. En tot cas, procuro parlar més a poc a poc de l’habitual per assegurar-me que m’entenguin», assegura la docent, que té clar que les millors mascaretes per entendre i fer-se entendre són les quirúrgiques. «Amb les casolanes de tela amb prou feines entenc res», afegeix.

Pitjor és la falta de docents

Més que amb l’anglès, la Rosa pateix quan imparteix classes de francès als estudiants de 1r d’ESO, primer any d’immersió a aquesta llengua. La professora titular de l’assignatura està de baixa i la Comunitat de Madrid encara no hi ha enviat docent substitut. Davant la falta de solucions oficials, l’institut ha optat per un pedaç: la Rosa, que sap francès, s’ha convertit en la mestra d’urgència. 

«Soc professora d’anglès. Parlo francès, però no imparteixo aquesta signatura. Així que faig el que puc. La veritat que hi ha vegades en què penso que perquè m’entenguin m’hauria d’abaixar la mascareta, una cosa impossible en plena pandèmia. ¿Què faig, llavors? Doncs el que puc». I remata: «La mascareta és un problema per a l’aprenentatge en els primers anys, d’acord. Però bastant més greu és que aquests nois i noies no tinguin a classe un professor titulat. Això sí que és un impediment a l’educació. I ja no parlem de mascaretes sinó de desinterès polític».

Les dificultats –que no impediments– afecten totes les llengües estrangeres. També l’alemany, un idioma ‘dur’ amb què els espanyols estan poc familiaritzats. Adrià March estudia 4t de primària en una escola privada de Madrid i és el primer any que té alemany com a assignatura. «El professor ens parla bastant alt i escriu molt a la pissarra. A més, ens està proposant jocs perquè ens oblidem una mica de la mascareta i aprenguem el que puguem», explica.

Vocalització i repetició

El fet de no veure els llavis i l’expressió facial completa pot ser, en efecte, una barrera comunicativa, però els professionals intenten compensar-ho. «Insistim molt en la repetició d’estructures, reforcem la vocalització i el to i volum de la veu. Ens assegurem que els nens i nenes vagin repetint correctament. També ens hi ajuda el llenguatge del cos, la gestualitat, que és una cosa que forma part de l’ADN del nostre mètode d’ensenyament d’anglès, així com altres materials visuals que utilitzem a les classes», respon Marta García, directora de Mètode de la cadena Kid&Us.

Notícies relacionades

Mor Enric Morist, el somriure enmig del desastre

Mor d’un infart el president de la Taula del Tercer Sector, Enric Morist

Una altra opció seria impartir les lliçons amb pantalla facial, però l’efecte protector de cara al coronavirus no és comparable. «Estem fent totes les classes presencials amb mascareta, ja que la pantalla no protegeix de la mateixa manera», destaca la responsable de les acadèmies Kid&Us, que van obrir les portes el 31 d’agost per començar el curs acadèmic 2020-2021. Les mesures de seguretat no només inclouen el tapaboques, sinó la neteja i desinfecció de les aules, la ventilació diverses vegades al dia i les entrades esglaonades.

Algunes acadèmies d’idiomes estan valorant la possibilitat de comprar mascaretes transparents, la mateixa reivindicació realitzada per les persones amb discapacitat auditiva per poder llegir els llavis i entendre així els seus interlocutors. No obstant, encara no s’ha generalitzat l’ús de mascaretes transparents homologades.  El que sí que s’ha posat en pràctica en molts centres d’ensenyament d’idiomes és la norma de les portes obertes, un mètode molt efectiu per lluitar contra el coronavirus (un dels millors aliats del virus són els espais tancats i mal ventilats) però que complica l’aprenentatge d’una llengua estrangera. «Em costa molt entendre el professor. Entre la seva mascareta i el soroll que sentim del carrer i d’altres classes m’he de concentrar moltíssim més. Potser a la gent amb més nivell no li passa, però jo soc intermedi. En tot cas, continuo anant a les classes. No renunciaré a continuar aprenent anglès per culpa de la pandèmia i la mascareta», resumeix Javier Pastor, que als 40 anys ha decidit fer «l’empenta definitiva» a l’idioma de Shakespeare.