Així s'han preparat les escoles rurals per a la tornada al col·le

La pandèmia va sorprendre moltes escoles rurals espanyoles sense els mitjans necessaris per afrontar l’educació a distància, i els centres s’han anat proveint aquests mesos davant un nou curs que comença per a ells amb avantatges, amb grans espais i pocs alumnes, tot i que desconeixen com acabarà.

Des de l’escola de Baralla (Lugo), la de Solana del Pino (Ciudad Real) i la d’Almeida de Sayago (Zamora) expliquen a Efe com van superar els últims mesos del passat curs i com s’han preparat per si el coronavirus.

Dels ‘walkie talkies’ a l’ordinador

A l’ajuntament rural de Baralla (Lugo), de 2.500 habitants, l’escola Luis Díaz Moreno es va veure obligat a implantar durant l’estat d’alarma un sistema de comunicació mitjançant ‘walkie-talkies’, perquè alguns alumnes no tenien internet o ordinador, i s’enfronta ara al començament del nou curs amb «incertesa», segons indica a Efe la seva directora, Vanessa de Arriba.

Aquella iniciativa, que pretenia resoldre la fractura digital i permetre les classes a distància amb els aparells que s’utilitzaven a l’escola per fer jocs d’orientació, va ser una experiència «positiva» i va facilitar que els alumnes de tercer de primària es comuniquessin entre ells i amb el seu professor, però no va deixar de ser «un pedaç», apunta.

Preparats per a la classes per videoconferència

La directora reconeix que «no és una eina gaire dinàmica», ja que té un cert «retard», per la qual cosa ara s’han preparat per fer classes per videoconferència en el cas que haguessin de tornar a recórrer a l’educació no presencial.

Des de l’escola, que compta amb uns 140 alumnes, d’infantil, primària i secundària, han preparat les famílies durant l’últim mes per intentar que tots estiguin «adaptats», amb un ordinador i connexió a internet, a fi que, arribat el cas, es pugui recórrer «sense problemes» a l’aula virtual.

Menys alumnes per aula

La directora reconeix que pertànyer a una zona rural és un avantatge a l’hora d’organitzar-se per a l’activitat presencial, ja que hi ha menys alumnat per aula, entorn d’una quinzena, i serà «més fàcil» mantenir les distàncies i «organitzar torns d’esbarjo».

Però creu que la seva ubicació és un inconvenient davant un «possible confinament» o l’organització de classes semipresencials. «A la ciutat estan una mica més preparats per a l’era digital, tant les famílies a casa seva com l’alumnat».

Sis nens i molt d’espai 

Amb tan sols sis nens a les aules, l’escola de Solana del Pino, un petit municipi de 383 habitants situat en plena Sierra Morena i que va ser terra de bandolers i maquis a la província de Ciudad Real, es prepara aquests dies per reobrir les portes.

Els alumnes esperen amb certa impaciència la seva tornada a les classes i ho fan no exempts d’intranquil·litat, al no saber si la pandèmia els permetrà tornar a les aules o no, com ja va passar a finals del curs passat.

«Sense problemes i sense retard»

Lole Rubio Capella, mare de la Nerea, una nena de cinc anys, explica que viuen en una gran finca cinegètica allunyada diversos quilòmetres del nucli urbà i reconeix a Efe que la seva filla espera amb inquietud retrobar-se amb la seva professora i companys.

Explica que el confinament «va agafar tothom desprevingut», però, fins i tot amb tot el que va caldre improvisar, la seva filla va acabar el curs «sense problemes i sense retard», gràcies «al ferm compromís» de la seva tutora i de la resta de professors.

Guardar la distància de seguretat «no serà cap problema»

No tenen por que la nena torni a l’escola, perquè guardar la distància de seguretat entre sis alumnes «no serà cap problema»; de fet, diu que està molt més preocupada perquè el seu altre fill «pugui fer-ho» a l’institut, on la ràtio serà de 25 alumnes.

Mar Tadeo, directora de l’escola, ressalta que el desavantatge en altres ocasions, «com és que els nens es trobin més aïllats en les escoles rurals», en aquest cas «s’ha convertit en un avantatge».

«Classes a la carta i de manera individualitzada»

A Solana del Pino no va ser tampoc un problema continuar amb el curs durant el confinament, amb uns alumnes que van rebre «classes a la carta i de manera individualitzada».

La fractura digital, recorda la directora del centre, no va ser ni serà un obstacle. La Junta de Comunitats de Castella-la Manxa, reconeix, s’ha preocupat de posar a la seva disposició tots els mitjans perquè rebin classes, «siguin on siguin».

«Disponibilitat d’espais»

Les escoles de les zones rurals, que lamentablement s’han vist afectades pel fenomen de la despoblació, parteixen d’una situació més avantatjosa per adaptar-se a les exigències de la pandèmia. «La disponibilitat d’espais, molt més gran que en els grans nuclis de població, és la seva gran carta davant la Covid-19», coincideix José Caro, delegat d’Educació a la província de Ciudad Real.

A Almeida de Sayago (Zamora), un poble de menys de mig miler d’habitants d’una comarca fronterera amb Portugal, el curs passat es van veure obligats a recórrer a la Creu Roja i a la Guàrdia Civil per poder finalitzar el curs.

Una quarta part de l’alumnat sense internet

Creu Roja va facilitar targetes SIM a una quarta part de l’alumnat que no tenia accés a internet al seu domicili i així va poder almenys connectar-se des del mòbil dels seus pares per seguir els continguts educatius, mentre que els agents van portar llibres i material escolar imprescindible per afrontar l’últim trimestre 7 dels 21 alumnes.

A l’escola d’aquest poble de Zamora, el nou any acadèmic l’iniciaran 16 estudiants a dues aules, amb mascaretes i distància de seguretat.

Treball en grup

Tot i que el nombre reduït pugui semblar un avantatge des del punt de vista sanitari, el problema es planteja en la metodologia educativa, ja que en aquestes escoles es fomenta el treball en grup a l’haver-hi alumnes de diferents cursos en una mateixa classe, i això ha de canviar per les mesures de prevenció davant la Covid-19.

Al marge del problema de la velocitat de connexió a internet, el principal escull per a les classes en línia és de falta de maneig de les noves tecnologies en molts casos per part de pares i alumnes. Per això, a l’escola d’Almeida de Sayago, s’han programat tallers per als pares, i als estudiants se’ls encarregarà totes les setmanes alguna tasca per entregar de manera virtual, explica a Efe la professora Montserrat Barrios.

Falta de socialització

Notícies relacionades

Isabel Celaá: «Les extraescolars no són recomanables si es barregen alumnes»

Alex Arenas: «Hi haurà rebrots a les escoles però s'ha de perdre la por i controlar l'alarma social»

Un altre inconvenient de les classes a distància és la falta de socialització per a uns alumnes que en moltes ocasions són els únics nens als seus pobles o la manera com els pares poden compatibilitzar la cura dels nens amb les tasques del camp, apunta Barrios.

L’Ajuntament tampoc és aliè a l’inici d’aquest curs presencial en temporada de coronavirus, assenyala l’alcalde d’Almeida de Sayago, Miguel Alejo, que explica que per les mesures sanitàries de reforç estan obligats a posar una netejadora diàriament sense comptar amb recursos ni ajuts per a això.