El cometa Neowise, visible fins al 15 de juliol: ¿Com veure'l des de Catalunya?

El cometa Neowise, «d’una bellesa extrema» ja es pot observar al cel de l’albada. Un espectacle del qual es pot disfrutar a simple vista fins a mitjans de mes mirant en direcció nord-est, tot i que és millor si s’utilitzen uns prismàtics.

«Aquestes pròximes nits es veurà fàcilment, ja que és molt brillant», assenyala l’astrofísic Josep Maria Trigo, de l’Institut de Ciències de l’Espai del CSIC i de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya.

Des de la península Ibèrica es veurà en plena albada, a partir de les 05.00 hores i fins poc abans de la sortida del Sol. Tot i que es pot observar a simple vista, Trigo recomana uns prismàtics tan lluminosos com sigui possible.

Per a aquells que no coneguin les constel·lacions, n’hi ha prou amb «atalaiar de prop de l’horitzó en direcció nord-est», tot i que de manera més precisa –explica–, Neowise es troba just sota la constel·lació d’Auriga, sota la brillant Capella, segons informa Efe.

Sol ser «bastant difícil» que un cometa es vegi a simple vista, «passa cada cinc o deu anys», per això l’astrònom anima la seva observació.

A més, Neowise és d’«una bellesa extrema, particularment vist amb prismàtics», ja que posseeix una coma –núvol al voltant del nucli– «brillant i una cua que s’estén diversos graus», diu Trigo, que afegeix: «Ja l’hem comparat amb el cometa 1P/Halley/Halley en la seva última aparició».

El C/2020 F3 va ser descobert el març passat i ha acabat prenent el nom del telescopi nord-americà que el va localitzar, Neowise, un instrument «summament important per descobrir asteroides i cometes molt abans que suposin un perill directe per a la Terra», assenyala Trigo.

Els cometes –indica– són agregats de petits grans minerals, gels i matèria orgànica que s’han mantingut allunyats del Sol en una zona en què les col·lisions entre cossos són summament rares.

Els aficionats a observar el cel tenen aquest any amb el Neowise una oportunitat per contemplar a simple vista un cometa, després de no poder fer-ho amb l’Atlas, descobert el desembre passat i que s’esperava que pogués observar-se al maig, però va acabar trencant-se a trossos un mes abans.

El cometa més espectacular

Com assenyala el Reial Observatori de Madrid, aquest cometa vola baix. Estar en un lloc alt i espaiós és important; i si tens prismàtics, millor. Tot i així, amb aquestes instruccions hauries de poder veure’l a simple vista.

Val la pena, perquè tot i que no sigui l’Atlas que tant esperaven alguns astrònoms, aquest probablement sigui el cometa més espectacular dels últims temps. Un petit indici del que va ser el mític cometa Hale-Bopp de 1997.

L’última esperança dels fanàtics de les estrelles

Neowise és el tercer cometa descobert l’últim any. Els dos primers van ser el C/2019 Y4 (Atlas) i el C/2020 F8 (Swan), però van resultar ser una decepció per als fanàtics de les estrelles. El cometa Atlas, que prometia ser el més brillant des de Hale-Bopp de 1997, va deixar desconcertats els astrònoms. La seva trajectòria suïcida cap al Sol va fer que es partís a trossos. De la nit al dia, ja no hi havia res a veure.

El cometa Swan tampoc va poder sobreviure al nostre astre rei. Quan s’estudia la trajectòria d’un cos celeste, existeixen zones de perill en les quals aquest feix de llum pot esvair-se. Aquestes zones de perill estan delimitades pel sol: com més a prop hi estigui, més perill de col·lapse.

El Neowise, amb la trajectòria adequada

No obstant, el Neowise sembla haver passat el pitjor. Segons l’astrònom Joe Rao, la trajectòria que està seguint el cometa és l’adequada, una cosa que no va passar amb els seus predecessors. L’Atlas va seguir un traç que l’expert defineix com a «gairebé fantasmal», mentre que el Swan tenia una aparença de «cap de martell» que apuntava a un probable col·lapse.

Notícies relacionades

Un altre pas de rosca a l'Oumuamua: és un cometa que oscil·la com un pèndol

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

En canvi, el Neowise ja ha creuat el periheli (el punt més pròxim de l’òrbita d’un cos celeste al sol) i «segueix una direcció perfectament circular amb un cap ben condensat». Tanmateix, en els pròxims dies perdrà magnitud, per la qual cosa cal afanyar-se per veure’l.