Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

El diagnòstic d’un trastorn mental sever, com l’esquizofrènia, la bipolaritat o una depressió major, pot truncar tota una trajectòria vital. Així que, una vegada estabilitzada la situació a nivell mèdic, toca començar de nou. Consol Franch, coordinadora del servei d’inserció laboral de la Fundació Pere Mata –entitat social que col·labora amb la línia de Salut Mental del programa Incorpora de la Fundació La Caixa–, acosta a aquestes persones el que més els pot ajudar i moltes vegades se’ls nega: un lloc de treball.

¿Com impacta el desenvolupament d’un trastorn mental en la vida adulta?

Suposa una ruptura del que era la seva vida i què n’esperaven, tant per al mateix afectat com per a la seva família. Es pot produir algun símptoma previ, però molts trastorns mentals apareixen quan la persona ja és adulta, i la seva afectació depèn de l’entorn, del control sanitari, de la xarxa de suport...

¿En aquests casos, treballar pot ser una ajuda o un llast?

Treballar ajuda, perquè significa establir una rutina, una cosa clau per estructurar la seva vida i no donar voltes a tot. Per descomptat, abans que res el trastorn s’ha d’haver estabilitzat, però després és convenient començar a treballar al més aviat possible, perquè la malaltia no es cronifiqui. A més, els ofereix una cosa molt important per a ells: deixar de definir-se a través del trastorn i normalitzar la seva posició en la societat. Com qualsevol persona, necessiten sentir-se útils.

¿El procés d’inserció requereix redefinir-se a un mateix?

Sí, és necessari comprovar si les expectatives que es tenien abans de la malaltia continuen sent realistes. En tot cas, és molt important escoltar les seves necessitats i interessos, perquè com qualsevol tenen dret a escollir què volen fer amb la seva vida. Els acompanyem en aquest procés, així com si volen tornar a formar-se amb un curs d’Incorpora o el SOC. Tot i que de vegades tenen certa ànsia per treballar, abans és vital respondre aquestes preguntes: qui soc i què vull fer.

Quan arriba el moment de buscar una feina, ¿topen amb massa murs?

Per desgràcia, he sentit moltes barbaritats. Persones que asseguren que no tenen prejudicis, però que després no volen contractar una persona amb un trastorn mental pel que pugui passar. I esgrimeixen casos aïllats, quan les incidències són mínimes. Existeix un gran estigma al voltant de la salut mental, sobretot per falta de coneixement.

¿Com es pot sensibilitzar per trencar aquest estigma?

Notícies relacionades

Arriba el primer fàrmac no hormonal que abaixa els fogots menopàusics

Concerts més enllà de l’insti

Ajuda molt quan es pot portar a terme un període de pràctiques o de prova, perquè les empreses acaben comprovant que no hi ha cap problema. I el treballador enforteix la seva autoestima. Si la persona és estable i segueix la medicació, pot fins i tot arribar a rendir més perquè volen demostrar la seva vàlua. Que se’ls doni una oportunitat de treballar és una gran motivació.

¿Cada inserció és una victòria?

Sí, és un punt guanyat contra l’estigma. Significa que les persones puguin sentir-se dignes i incloses en la societat. I una feina no només significa una vida estructurada i un ingrés econòmic estable, sinó tot el que ve darrere, com poder llogar un pis. Ens agrada que les persones que han aconseguit una inserció exitosa vinguin a la fundació a parlar de la seva experiència, perquè és una alegria per a tothom. A mi se’m posa la pell de gallina.