interlocutòria per la crisi sanitària

L'Advocacia de l'Estat carrega contra la jutge que investiga el 8-M

Es dirigeix en apel·lació a l'Audiència Provincial sol·licitant la nul·litat de la instrucció contra el delegat del Govern a Madrid

La magistrada Carmen Rodríguez-Medel va obrir una causa penal per permetre la manifestació del Dia de la Dona

GRAF3688. MADRID, 08/03/2020.- La ministra de Igualdad, Irene Montero (2i), y la delegada del Gobierno contra la Violencia de G?nero, Victoria Rosell (2d), en la manifestaci?n por el D?a de la Mujer, este domingo en Madrid. EFE/ Ballesteros

GRAF3688. MADRID, 08/03/2020.- La ministra de Igualdad, Irene Montero (2i), y la delegada del Gobierno contra la Violencia de G?nero, Victoria Rosell (2d), en la manifestaci?n por el D?a de la Mujer, este domingo en Madrid. EFE/ Ballesteros / Ballesteros (EFE)

4
Es llegeix en minuts
Europa Press

L’Advocacia de l’Estat, exercint la defensa del delegat del Govern a Madrid, José Manuel Franco, ha apel·lat directament a l’Audiència Provincial de Madrid i ha sol·licitat la revocació de la interlocutòria per la qual la jutge Carmen Rodríguez-Medel va obrir la investigació penal per permetre la manifestació del 8-M a Madrid.

L’escrit carrega durament contra la instructora, a la qual acusa de convertir la instrucció «en una causa general sobre la gestió de la crisi sanitària» i de saltar-se fins i tot les suspensions processals vigents en l’estat d’alarma.

El recurs, al qual ha tingut accés Europa Press, està firmat per l’advocada de l’Estat Rosa María Seoane –la mateixa que va defensar la tesi de la sedició durant el judici pel procés independentista a Catalunya–, i va ser presentat el passat 20 d’abril, és a dir, gairebé un mes abans que s’elaborés l’informe de la Guàrdia Civil que es relaciona amb la polèmica destitució del cap de la comandància de l’institut armat a Madrid, Diego Pérez de los Cobos.

Al llarg de 18 pàgines, Seoane denuncia que la instructora ha ignorat les disposicions de l’estat d’alarma per als tribunals i ha vulnerat el dret del delegat del Govern a un procés amb totes les garanties, per la qual cosa sol·licita a l’Audiència que declari la seva nul·litat.

Entre altres aspectes, assenyala que «en el seu afany de trobar indicis de la tipicitat dels fets denunciats», Rodríguez-Medel ha desbordat l’àmbit competencial que ella mateixa va delimitar respecte a la investigació d’aquests fets –la manifestació del 8 de març– i sol·licita a la Guàrdia Civil informació «no només sobre l’actuació del Delegat del Govern, sinó que qualssevol altres autoritats que ni tan sols identifica, fet que converteix aquesta instrucció en una causa general sobre la gestió de la crisi sanitària».

Com a exemple, l’Advocacia assenyala el sol·licitat respecte de l’informe del Centre Europeu per al Control i Prevenció de Malalties, dirigit per Fernando Simón, respecte del qual no se sol·licita únicament informació sobre l’eventual recepció per la Delegació del Govern de l’informe, que és el que hauria de ser objecte de la investigació penal oberta, sinó que va més enllà al preguntar a la guàrdia civil quina difusió va tenir l’esmentat informe.

Segons el parer dels serveis jurídics de l’Estat, la jutge ha iniciat aquest procés penal sense que existeixin indicis de la tipicitat penal dels fets denunciats, sinó «meres sospites i hipòtesi, deficiència que es prova de suplir amb les diligències acordades, que no busquen l’esclariment dels fets presumptament delictius, sinó esbrinar si poden ser típics, buscant indicis d’aquesta tipicitat, cosa que constitueix una autèntica investigació prospectiva vulnerant la presumpció d’innocència del denunciat».

Tesi de la Defensa

En aquest punt, l’Advocacia de l’Estat exposa la seva tesi de defensa al considerar que «el que no és indiciari sinó manifest i notori és que fins al dia 14 de març, dia en què es va aprovar la declaració d’estat d’alarma, no hi havia cap resolució de cap autoritat competent en matèria sanitària, ni local, ni autonòmica, ni estatal, que limités les concentracions de persones, ja no en exercici d’un dret fonamental, com ho és el dret de reunió, sinó amb cap objecte i finalitat».

Segons el parer de la defensa, hi havia recomanacions sanitàries que van anar intensificant-se, sobretot a partir del dia 11 de març i a tots els nivells administratius, però aquestes, en tant que eren recomanacions i no prescripcions, no van suposar cap impediment per limitar la celebració d’esdeveniments esportius, com el partit de futbol celebrat a Madrid el dia 7 de març entre l’Atlètic de Madrid i el Sevilla FC a l’estadi del primer amb assistència d’uns 60.000 espectadors; a més del normal funcionament de recintes tancats, espectacles públics, com cines, teatres, etc.

Davant tot això, considera que «el que pretén la instructora, no és verificar si determinats indicis d’incompliment de l’ordenament són certs, sinó de trobar tals indicis. Indicis que l’absència de prohibició d’actes commemoratius del 8 de març, va ser un actuació arbitrària i tot i saber la seva injustícia»

Tramitació en ple estat d’alarma

Un altre dels punts de l’informe carrega contra la celeritat mostrada per la magistrada de Madrid en aquest assumpte en ple estat d’alarma, quan els terminis processals es troben suspesos i la justícia només actua en els denominats pel Ministeri de Justícia i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) serveis essencials, que requereixen resolució d’urgència.

És més, recorda que la interlocutòria del 23 de març que s’impugna, per la qual s’incoen les diligències penals, reconeix de forma expressa que no hi havia cap urgència, per això al dictar-la desatén tot l’excepcionalment acordat, com eren raons de salut pública, per afavorir i permetre sense causar indefensió enlloc o l’aïllament social.

Notícies relacionades

«Doncs bé, l’obertura de diligències prèvies i l’acord de practicar diligències d’investigació no urgents suposa una vulneració de les normes que resulten d’aplicació durant la vigència de l’estat d’alarma», incideix l’escrit.