Catalunya encarrega radiografiar 300 arbres monumentals per conèixer el seu estat de salut

Els primers resultats confirmen que molts d’aquests arbres centenaris són ecosistemes per si mateixos. En alguns s’han comptabilitzat fins a un centenar d’espècies de plantes i animals. No obstant això, una part important presenta malalties o plagues que n’amenacen la conservació.

El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, explica que l’objectiu del programa és «posar en valor aquest patrimoni natural i disposar de dades concretes per monitoritzar-ne l’estat de salut i la biodiversitat associada». Vilahur destaca que l’estudi permetrà «organitzar una resposta» davant els problemes de salut dels arbres, amb la implicació del personal dels espais naturals protegits i del cos d’Agents Rurals.

«Sovint pensem en els arbres centenaris com un referent del pas del temps sobre un territori i oblidem que un arbre monumental també funciona com un ecosistema que acull fauna i flora», afegeix Vilahur.

Pla anual

Enguany, s’ha posat en funcionament una segona fase del programa que garanteix una visita anual a cada exemplar monumental. Aquest seguiment permetrà detectar de forma primerenca les amenaces per a la seva supervivència i actuar de manera proactiva per prolongar-ne la vida.

Cal assenyalar que la mort d’un arbre dins d’un bosc no necessàriament ha de suposar un problema per a la biodiversitat, sinó que en molts casos, és un procés natural que forma part de l’evolució de les arbredes. No obstant això, en el cas d'aquests arbres singulars, Catalunya s’ha proposat allargar-los la vida perquè són referents de la biodiversitat.

L’anàlisi està liderat per l’ecòloga Sandra Saura Mas, investigadora del CREAF, que des de fa tres anys coordina l’estudi de l’estat de conservació d’aquests arbres. L’equip ha avaluat ja prop de 80 exemplars de tot el territori català, i ha recopilat informació sobre l’estructura de l’arbre, la vegetació associada, la diversitat de líquens, briòfits, invertebrats i vertebrats, les característiques del sòl i les principals amenaces.

«La idea és que aquesta proposta de protocol de seguiment i alerta es pugui aplicar des de l’Administració per disposar d’un control més continu i detectar les necessitats de conservació amb prou antelació», explica Saura Mas.

Refugis de biodiversitat

Els resultats preliminars indiquen que molts arbres monumentals actuen com a refugis de biodiversitat, amb una elevada concentració d’espècies en el seu entorn. En alguns casos s’han identificat fins a 100 espècies diferents, entre flora, fauna i líquens.

Un dels exemples més destacats és l’alzina de can Ferrerons, al parc del Montnegre i el Corredor, on s’han registrat 65 espècies de plantes vasculars, 20 espècies animals i una espècie de líquens amenaçada i protegida (‘Waynea stoechadiana’).

Segons Saura Mas, «renaturalitzar els entorns on viuen els arbres monumentals» pot ser una acció adequada per millorar-ne l’estat ecològic, juntament amb mesures com «millorar el sòl, prevenir l’erosió, retirar residus o establir cobertes vegetals».

Notícies relacionades

La tecnologia revoluciona el sector funerari i transforma el dol a Catalunya

Catalunya regula les comunitats energètiques i els parcs de bateries

Actualment, Catalunya compta amb 297 arbres monumentals i tres arbredes: la fajeda de la Grevolosa, la roureda del parc Nou d’Olot i la pineda de Can Ferrer. Les espècies més freqüents són les alzines, els roures i els pins. Aquests exemplars són considerats singulars per la seva grandària excepcional dins de l’espècie, la seva edat, la seva història o la seva particularitat científica.

Aquest any, després de nou anys sense noves incorporacions, s’han declarat 24 nous arbres monumentals.