Gimnasos, colònies d'estiu, viatges, feina... el trencaclosques de la desescalada

1. ¿Quan podré veure els meus familiars i amics?

Les reunions familiars o d’amics es poden començar a produir en la primera fase de la desescalada, a partir de mitjans de maig, sempre que es tracti de grups «reduïts» i on no hi hagi cap persona «vulnerable» o amb «patologies prèvies». A partir de la segona fase aquestes trobades podran ser «més àmplies», però amb les mateixes premisses per als col·lectius amb especial risc de contagi de coronavirus. 

No obstant, es desconeix com hauran de ser aquest tipus de contactes, que majoritàriament s’hauran de produir a casa, però també podran ser en terrasses de bars o al carrer. El pla de desconfinament no parla dels parcs i jardins verds, tot i que sí que permet activitats de lleure a l’aire lliure amb aforament limitat entre la segona i tercera fase. A Madrid l’alcalde no contempla, de moment, obrir aquestes zones. A Barcelona l’alcaldessa Colau estudia la possibilitat per a la setmana que ve.

¿Els nens podran jugar entre ells? ¿Ens podrem tocar, abraçar o fer un petó? «No puc dir quantes persones es consideraran grup o quantes persones poden visitar els uns als altres. Tot això s’anirà definint. Sí que es pot dir que com millor apliquem les indicacions i les normes de reducció de risc, millor i més ràpid podrem passar d’una fase a una altra», ha exposat avui el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón. El responsable del centre de coordinació ha establert que és «altament recomanable» que s’utilitzin mascaretes de protecció per a tals trobades, tot i que el Ministeri de Sanitat ha decidit que no siguin obligatòries perquè hi ha col·lectius que no hi poden accedir. Sobre l’ús de guants, Simón diu que és preferible la neteja de mans i l’ús de gels desinfectants, per tenir més efectivitat. Els guants «poden fer falsa sensació de seguretat», ha dit Simón, perquè un pot tocar-se el rostre, una cosa altament perillosa per lluitar contra el contagi. 

2.¿Podré veure els meus avis?

En el cas de les persones grans, a partir de la setmana que ve podran sortir al carrer en una franja horària, però a l’ésser considerables persones «vulnerables» i amb «patologies prèvies», el seu contacte amb grups més amplis de població no està planificat fins a la tercera fase de l’escalada, prevista per a mitjans de juny. A més, en el cas dels geriàtrics les visites no es permetran fins al mes de juliol, entrats ja en l’«aparent normalitat».

Tot i això, algunes patronals de geriàtrics, com és el cas d’ACCRA (Associació Catalana de Recursos Assistencials), demanen que aquestes persones puguin sortir al carrer o puguin rebre visites de familiars com més aviat millor. «Són persones molt fràgils i necessiten socialitzar-se, estar amb altres persones, amb la seva família, moure’s... estem davant de problemes també de salut mental que puguin empitjorar», demana la directora de la patronal, Montse Llopis. També l’associació Avismon, que atén persones grans que viuen soles, alerta de l’angoixa amb la qual estan vivint els avis que viuen sols a casa seva. «Hi ha persones que estan arribant al seu límit i que necessiten sortir al carrer, i altres que estan molt espantats, veiem molta angoixa, se’ls està fent molt llarg», explica Esther Pascual, coordinadora de voluntaris de l’entitat. El que sí que permet el pla de la desescalada és que a partir de la primera fase els serveis socials puguin visitar les persones grans que són a casa seva. Una bretxa que els voluntaris volen aprofitar per poder visitar les persones grans que viuen soles, tot i que de moment ja els estan acompanyant a alguns serveis, com les visites mèdiques urgents. 

3. ¿Podré anar a resar? ¿Què passa amb les comunions? 

Els fidels podran anar als temples i centres de culte durant la primera fase de la desescalada, prevista a mitjans de maig, tot i que limitada a un 30% de l’aforament. Més endavant, en la segona fase per a finals de maig, s’ampliarà l’aforament al 50% de la capacitat. 

De moment, les institucions religioses romanen atentes a les recomanacions que els facin arribar les autoritats sanitàries. Fonts de l’arquebisbat de Barcelona expliquen que seran els bisbes de cada diòcesi els que acabaran traslladant a les parròquies quan i com es permetrà l’accés a les misses, tot i que hi pot haver diòcesis que es trobin entre dues províncies, com és el cas de Solsona o Tortosa.  De moment, segons fonts de l’Arquebisbat, la majoria de les celebracions comunitàries, com les comunions, confirmacions o matrimonis, s’han posposat per a mitjans de setembre i també es planteja mantenir la dispensació (no obligació de participar en les misses) fins aleshores. En el cas dels casaments, no obstant, el pla de desescalada permet que es puguin celebrar a partir de la segona fase però amb un grup «limitat» d’assistents. 

4. ¿Què ocorre amb les activitats de lleure infantil?

Malgrat que les escoles tanquin, els promotors de les activitats extraescolars de l’estiu temen per una falta de planificació i de directrius en aquest sector. «La incertesa és considerable, entenem que hi hagi altres prioritats però necessitem directrius i saber fins on podrem arribar», explica el secretari tècnic de la Fundació Pere Tarrés, Albert Riu. 

D’una banda hi ha els ‘campaments urbans’, també coneguts com a casals d’estiu. «Aquest any seran més necessaris que mai», explica Riu, d’una banda, per estimular i socialitzar molts nens que han estat tancats a casa, però també per garantir que els menors puguin fer àpats saludables. «Quan acabi el curs les targetes menjador acabaran, som nosaltres qui suplim aquest servei, i ara hi ha més necessitat que mai», adverteix Riu. Les escoles estan contractant aquestes activitats, però, diu Rius, «necessitem saber com haurem de fer-ho, quines mesures de seguretat caldrà prendre i que les famílies tinguin seguretat i ajuts econòmics perquè els seus fills hi puguin anar», comenta.

En segon lloc hi ha les activitats de lleure de colònies, campaments i rutes que organitzen des d’empreses privades fins a entitats de voluntariat juvenil com els caus o esplais. «Esperem una resposta de la direcció general de Joventut de la Generalitat», demana Riu, que explica que ara hi ha més de cent entitats programades, i caldrà saber si cal tornar els diners a les famílies. En aquest mateix sentit s’han expressat entitats que gestionen cases de colònies, albergs i terrenys d’acampada, que pronostiquen el «risc de fallida». «Hi ha hagut una petició massiva de retorns d’avançaments per les activitats reservades que han hagut de ser suspeses. Els avançaments són una eina econòmica imprescindible per al sector per assegurar la seva continuïtat en casos, com l’actual, d’anul·lació de l’activitat», han exposat avui en una nota de premsa conjunta. Entre març i agost és quan desenvolupen el 90% de la seva activitat, i calculen que, com a mínim, perdran 50 milions d’euros, per la qual cosa demanen ajuts al Govern a «fons perdut». 

5. ¿Podré viatjar?

Segons el pla de desescalada del Ministeri de Sanitat, els espanyols no podran viatjar entre províncies fins que arribi la ‘nova normalitat’, a finals de juny. La mobilitat entre diferents zones estarà limitada únicament a raons laborals. Per exemple, una persona que viu a Girona sí que podrà desplaçar-se per treballar a Barcelona. 

Tot i que Sanitat no ho ha especificat, s’entén que a partir del juny sí que es podrà viatjar. Amb tot, el turisme mundial de l’estiu estarà marcat per la por de visitar altres països, com assenyalen els experts. És molt possible que en els pròxims mesos vegem com els espanyols viatgen més a l’interior d’Espanya, en lloc d’anar a l’estranger. 

Pel que fa al transport de llarga distància dins d’Espanya (ja sigui en autobús, tren, l’AVE, avió o barco), el document del Govern recull que s’aniran eliminant «progressivament» les prohibicions que estableix la normativa actual, sempre en funció dels marcadors en les diferents comunitats. Així, els operadors de transport aniran ajustant la seva oferta en funció de com evolucioni la demanda. De moment, i almenys fins a la fase 4, es continuaran oferint els serveis al 30% i l’ocupació dels vehicles serà del 50%.

Amb referència al transport aeri, Sanitat considera «obligat» assolir un concert regulatori d’abast europeu. No hi ha més informació sobre això de moment, més enllà que l’obertura de fronteres serà «progressiva». Per a la resta de modalitats i distàncies, resultarà precisa l’aprovació de les corresponents ordres del Ministeri de Sanitat. La coordinació exercida pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana resultarà fonamental per a l’execució eficaç del procés de desescalada.

6. ¿Fins quan durarà el teletreball?

Si alguna cosa ha demostrat aquesta pandèmia és que el teletreball és possible, si bé tendeix a anar en detriment de les condicions laborals de l’empleat. Aquesta modalitat de treballar des de casa s’allargarà les pròximes setmanes a fi d’evitar les aglomeracions. De fet, en la fase zero de la desescalada (en la qual ens trobem), l’opció de teletreball és la «preferent» en aquells casos en què és possible. I hi haurà d’haver un «esglaonament» a l’entrada i sortida de centres de treball. 

En els casos en què sigui necessari anar a treballar a, per exemple, una oficina, serà necessari mantenir la separació física entre companys. Els centres de treball, assenyala Sanitat, han de ser «sergurs» i els treballadors, comptar amb la «màxima protecció sanitària i laboral». Els ocupadors, a més, hauran d’adaptar els seus protocols i mesures de prevenció de riscos a les recomanacions higièniques i de distanciament establertes per Sanitat.

En la fase u es farà una anàlisi de les exigències de Prevenció de Riscos Laborals necessàries en les diferents activitats, adaptades al Covid-19.

A partir de l’última fase, la tres, s’aplicaran una sèrie de protocols de reincorporació presencial a les empreses per a l’activitat laboral (ús d’epis i/o altres mesures de seguretat), amb horari esglaonat i garanties de conciliació.

El que és evident és que el treball en oficines i llocs tancats, amb contacte directe amb altres persones, incrementa el risc de contagi d’altres malalties. Una persona infectada d’algun virus pot encomanar a l’esternudar, tossir o parlar.

7. ¿Quan obriran els gimnasos?

8. ¿Quan recuperaran els hospitals la seva activitat normal (visites, tractaments, cirurgies, etc.)?

La pandèmia de coronavirus va convertir durant setmanes els hospitals en centres monogràfics de Covid-19. Es van ajornar multitud de visites, proves (com tacs i mamografies) i intervencions quirúrgiques no urgents, tractaments de pacients crònics i fins i tot trasplantaments d’òrgans que no eren vitals. Mai, això sí, es van deixar d’atendre les emergències com infarts o ictus, tot i que moltes persones van arribar a l’hospital massa tard per por de contagiar-se. A més, es va fomentar molt la videoconsulta a través de la qual realitzar el seguiment dels pacients.

Ara els centres estan començant a reprogramar totes aquelles consultes i cirurgies ajornades. També s’estan obrint quiròfans fins ara dedicats al Covid-19. Les zones dels hospitals antany convertides en Covid-19 comencen, a poc a poc, a recuperar els seus antics usos, la qual cosa permetrà reprendre el ritme de tractaments d’abans de la crisi, sobretot aquells que requereixen més prioritat.

També s’estan reprogramant les visites mèdiques, però els metges estan preocupats per les sales d’espera, on l’aglomeració de pacients podria facilitar la transmissió del virus. S’està dissenyant com fer-ho. Una opció és allargar els horaris d’atenció per evitar que s’ajunti molta gent en determinades hores. I es continua atenent per telèfon tot allò que no requereix una visita presencial.

Notícies relacionades

¿Quan podré anar al cine durant el procés de desescalada?

El Govern s'obre a desescalar per territoris i no per províncies

A més, els hospitals estan provant de veure quants professionals i quins s’han contagiat del virus a través de proves serològiques, si bé alguns experts en qüestionen la fiabilitat.