"De petit ja erauna barbaritat"

Joan Garcia (Sallent, 24 anys) no sempre va voler ser porter. Quan era una criatura, el futbol volia adjudicar-li –de forma momentània– una altra demarcació. Un altre destí. Ser jugador de camp. Així va començar a l’equip del seu poble, el CE Sallent, fins que un familiar es va interposar en aquest rumb oriünd: el seu germà gran, Lluís. "Ja no juga, però era molt bon porter", expliquen persones pròximes al futbolista, sobre el referent que va servir d’inspiració al català per posar-se sota pals.

Aquest dimecres, es va fer oficial el fitxatge de Joan Garcia pel Barça. Una incorporació que reflecteix la personalitat del porter, segons Oriol Hontagas, tècnic que el va modelar al benjamí del CE Manresa: "A aquesta edat, ja manava la defensa i col·locava els seus companys. Els animava i feia moltes parades per partit, malgrat enfrontar-se contra gent més gran. De petit ja era una barbaritat", descriu el preparador sobre un noi "rialler i alegre". També competitiu.

El camp de vòlei platja

Prova d’això eren les estirades que feia a les pistes situades a prop de les instal·lacions del CE Sallent. Es llançava contra totes les pilotes. Tot i que no fossin de futbol: "Un any vam muntar un camp de vòlei platja. Venien els seus pares i germans", relata Quim Bosch, vicepresident de l’entitat del Llobregat. Llavors, el petit Joan Garcia acompanyava els seus progenitors a la cita. I els deia: "Vull jugar amb vosaltres". "Saltava i volava a la pista d’una forma espectacular", rememora el mandatari del conjunt català.

"No t’he vist com a porter, però tens maneres", pensava en el seu interior Bosch. Bingo. Perquè després de passar pel seu equip natal i la capital del Bages, al porter li va arribar l’oportunitat al CF Damm. Allà hi va ser des d’infantils fins a cadets. Després, fitxaria per l’acadèmia de l’RCD Espanyol el 2016. Més llenya. Més passos cap endavant en la seva carrera com a professional. Tan grans com acabaria sent –encara embrionària amb 15 anys– la seva alçada d’1,91 metres.

"Tothom de la casa sabia que seria un gran porter", assenyala Moisés Hurtado, entrenador de Joan Garcia en la seva etapa al juvenil periquito. "Era un noi a qui se li veien talent i condicions. Tenia molta facilitat per assimilar els conceptes que se li explicaven", reflexiona Pedro Puigserver, el preparador de porters a l’equip d’Hurtado. Així mateix, el tècnic destaca també altres virtuts del futbolista de Sallent: l’estabilitat emocional.

Una característica radiològica del jugador i que intervé al seu torn en l’àmbit futbolístic. La seva linealitat conductual, aquest equilibri del qual Joan Garcia "no sembla desviar-se mai", el van portar a convertir-se en una pedra angular de l’Espanyol. Malgrat la crua lesió de genoll que va patir quan era al filial blanc-i-blau el 2019 i el fet que estigués sis mesos fora del terreny de joc. Malgrat que patís per aconseguir la titularitat al primer equip. Passatges d’aprenentatge en el procés de formació.

Superar les dificultats

Notícies relacionades

Marc Márquez, davant el repte del seu triomf 93 i la ‘pole’ 100

Xabi Alonso no canvia la cara del Madrid i ensopega en el seu debut

Batre la competència de la porteria de l’Espanyol –Diego López, Oier Olazabal, Fernando Pacheco o Benjamin Lecomte– va ser un camí pugilístic a l’Espanyol. Igual com superar les dificultats venidores en els primers partits a l’elit. Diversos errors van entelar el seu debut a la Copa del Rei contra el Solares, el 2021. Més tard, en l’estrena en la màxima categoria del futbol espanyol el 2022 cotnra l’Elx. "Davant els problemes, no mostra preocupació. En deu tenir, com tothom, però no és una cosa que arrossegui", afirma Puigserver. "El futbol també implica saber reposar-se dels moments dolents i aixecar-se quan comets un error. Crec que precisament això m’ha fet madurar i m’ha ajudat per ser el porter que soc ara", va revelar Joan Garcia en una entrevista a Relevo.

Aquesta temporada, va ser el pilar que va sustentar l’Espanyol de Manolo González a Primera. Ningú va fer més aturades que ell a la Lliga (146). En el panorama internacional, només el va superar Mark Flekken, el porter del Brentford (153) anglès. Una fiabilitat que Joan Garcia voldrà mantenir amb el seu nou equip, el FC Barcelona. Sota pals, a la porteria. Perquè el destí i el seu germà Lluís així ho van voler.