El Govern s'obre a desescalar per territoris i no per províncies

Davant dels retrets d’autonomies i líders de l’oposició per haver presentat un pla de desescalada no consensuat, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, va assenyalar aquest dimecres que el projecte és «dinàmic i flexible» i, com que encara no està acabat de definir, el Govern està disposat a «estudiar» les peticions que fa dies que formulen presidents autonòmics, de diferent signe polític, perquè el desconfinament a través de les quatre fases es faci atenent a àrees de salut o territorials i no a les condicions que presentin províncies tancades o illes.

«La unitat de referència és la província o l’illa, però si una comunitat autònoma té plantejaments diferents i compleix els criteris, no hi haurà inconvenient en prendre’ls en consideració», va assegurar el ministre, qui va detallar que un dels requisits és que es pugui garantir l’«estanquitat» d’aquesta zona en termes de mobilitat.

El pla de desescalada ha deixat darrere seu molts dubtes, que el Govern diu que aclarirà en successives ordres ministerials. Una d’aquestes, que s’aprovarà ben aviat, serà una «ordre de procediment» que indicarà els aspectes que presidiran la presa de decisions sobre quina província o territori escala (o desescala si hi ha un rebrot de casos) d’una fase a l’altra.

Informe motivat

De moment, el pla estableix que les comunitats autònomes, escoltades les entitats locals, «podran proposar al ministre de Sanitat que un territori concret de la seva comunitat» canviï de fase, ja que són els governs regionals els que disposen de totes les dades. De fet, aquesta proposta haurà d’anar acompanyada d’un informe motivat que justifiqui «el nivell de compliment, l’estat dels paràmetres establerts i la viabilitat a l’hora d’aïllar» aquesta zona de la resta de la província o de la comunitat. Però l’última paraula la tindrà el Ministeri de Sanitat, que avaluarà els indicadors «de manera qualitativa i conjunta».

Referent a això, el pla fixa que es tindrà en compte l’evolució  del virus a la província i la capacitat sanitària per atendre els malalts i detectar i aïllar els infectats; però també indicadors de mobilitat, vinculats a un possible augment del contagi; socials, sobre l’impacte del confinament en col·lectius vulnerables, i econòmics, sobre l’efecte en els diferents recursos productius.

Les més ben situades

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

Ara bé, segons ha explicat Fernando Simón, no hi haurà un indicador únic per cada un dels paràmetres, que aclareixi, per exemple, a partir de quants contagiats nous es pot canviar de fase, ja que el Govern considera important fer una avaluació «conjunta» de tota la situació. I és que potser una província amb pocs casos tingui menys capacitat de detecció i aïllament que una altra on hi hagi més casos però també més recursos sanitaris.

Referent a això, el director del centre d’emergències sanitàries va indicar que ja hi ha zones que poden estar en la fase 1 o 2, però la majoria d’Espanya parteix de la fase 0 i a partir d’aquí les autoritats territorials hauran de demostrar les capacitats per escalar. Atenent exclusivament l’evolució epidemiològica, les autonomies més ben situades són Múrcia, les Canàries, les Balears, Andalusia, Astúries i el País Valencià.