la vulnerabilitat de la gent gran

Els metges avisen: els avis amb Covid-19 presenten símptomes «atípics»

En aquesta població no sol ser comú que aparegui la febre, tos seca o les miàlgies, precisen els geriatres

Tenen febrícula, decaïment, anorèxia, trastorns gastrointestinals i empitjora el seu estat funcional o cognitiu

zentauroepp53004331 in this photo taken on wednesday april 1  2020  aid workers 200402174001

zentauroepp53004331 in this photo taken on wednesday april 1 2020 aid workers 200402174001 / Santi Palacios

4
Es llegeix en minuts
Europa Press

Experts reunits en el ‘webinar’ ‘Semergenvivo’, organitzat per la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària (Semergen), han avisat que els pacients grans amb Covid-19 solen presentar uns símptomes atípics, i són els quadros de malestar general, encara sense febre, la primera manifestació de la infecció en aquesta població.

«El pacient gran tindrà una susceptibilitat més gran a la malaltia que el més jove, i això es veu influït per la pèrdua de la reserva funcional fisiològica que apareix en l’envelliment. A més, solen presenten un major nombre de malalties cròniques que els més joves, fet que condicionarà un pitjor pronòstic en el cas de presentar infecció per coronavirus», ha dit el coordinador del Grup de Treball de Semergen de Cronicitat i Dependència, Jesús Santianes Patiño.

Juntament amb, s’ha observat que el coronavirus en la gent gran fràgil i dependent es manifesta clínicament de forma poc convencional. I és que, en aquesta població no sol ser comuna la febre, tos seca o les miàlgies, sinó que solen patir febrícula, decaïment, anorèxia, trastorns gastrointestinals i empitjorament del seu estat funcional o cognitiu.

«Els metges que atenem aquests pacients hem d’estar especialment alerta davant d’aquests mínims canvis, per poder efectuar un diagnòstic precoç. Així mateix, és important individualitzar el maneig de la infecció per coronavirus», ha detallat el geriatre de l’Hospital Juan Grande de Jerez de la Frontera (Cadis), Juan Carlos Durán Alonso.

Residències de gent gran: ¿què ha fallat i com s’ha de millorar?

Les residències estan sent el lloc més castigat pel Covid-19, ja que allà s’arriba a les taxes més elevades de contagi i de morts associades a aquesta infecció. «En aquests recintes conviuen en un mateix espai un nombre important de gent gran, que comparteixen zones comunes: ascensors, baranes, material de gimnàs, màquines de refrescos», ha recalcat el doctor.

A més, postil·la, per la necessitat d’ajuda que precisen per a les seves cures, han de ser atesos per professionals que poden actuar com a vector de transmissió del virus. «Assumint que les persones que viuen en residència són d’avançada edat, generalment dependents, molts amb demència i la gran majoria amb comorbiditats associades, és fins a cert punt normal que la infecció per coronavirus estigui sent especialment freqüent i mortal en aquest grup de persones», ha admès el geriatre.

Dit això, ha comentat que la disponibilitat de protocols d’actuació, la coordinació, les mesures d’aïllament i l’adopció de plans de contingència són pilars bàsics per evitar les nefastes conseqüències de la pandèmia a les residències i per optimitzar el seu maneig en aquests centres.

«És molt important protocolitzar l’actuació en residències i actuar de manera coordinada (els professionals de residència amb els de l’Equip d’Atenció Primària i de l’Hospital), per saber com actuar en cada cas», ha explicat Durán, per remarcar la necessitat de fer diagnòstics ràpids i, per a això, disposar de tests diagnòstics (PCR o tests ràpids), que permetin l’aïllament precoç dels casos contagiats de coronavirus, i separar-los de la resta.

«I completant aquestes mesures, també és essencial disposar d’un pla de contingència, per saber com actuar si es contagien diversos residents alhora (la qual cosa és molt probable que succeeixi), i sectoritzar així el centre i rebre ajuda personal mèdica i d’infermeria del centre de salut de referència, així com material necessari per a les cures al centre (medicalitzar la residència)», ha recalcat.

De la mateixa manera, segons demana aquest expert, a les residències s’ha de disposar d’equips de protecció individual per a tots els professionals que atenguin aquesta gent gran afectada de coronavirus per evitar la seva infecció.

Recomanacions per a o confinament més òptim

D’altra banda, els experts reunits també han posat el focus en aspectes ètics i discriminatoris. Segons el parer del doctor Durán, s’ha d’evitar la discriminació i els dilemes ètics que poden sorgir de l’assistència, ja que hi ha persones d’avançada edat amb bona qualitat de vida, forts i robustos, que han de tenir les mateixes oportunitats de tractament que un adult gran.

«I de la mateixa manera, també hi ha persones molt dependents, en les últimes fases de la seva malaltia i amb curta esperança de vida, als quals traslladar a un hospital i sotmetre a tractaments agressius, cosa que pot considerar-se aferrissament terapèutic; hem de prioritzar en ells mesures de cures pal·liatives i control de símptomes, per oferir el màxim confort en aquesta fase», ha emfatitzat.

En aquest context, i per prendre decisions complexes i aplicar proporcionalitat en les cures, l’expert ha assegurat que resulta d’especial utilitat la denominada valoració geriàtrica integral, a través de la qual es coneix, a més de les malalties mèdiques, la situació funcional de cada pacient, la seva capacitat cognitiva i afectiva i la seva situació social personal.

Notícies relacionades

Finalment, aquesta trobada ‘online’ també ha servit, com indica el seu moderador, el doctor del Grup de Treball de Tutors i de Cronicitat i Dependència de Semergen, Javier Benítez Rivero, per donar consells pràctics per a la gent gran durant l’estat d’alarma, per passar les llargues hores de confinament sense perdre activitat física, mantenir l’adherència dels tractaments indicats pel seu metge de família i complir els objectius bàsics d’alimentació saludable al domicili.

I és que, el manteniment d’una adequada activitat física en les persones grans és crucial en aquests casos. «Com que la situació funcional és una cosa important en la salut, i en el procés d’emmalaltir, recomanem als nostres pacients la pràctica d’exercici per aconseguir mantenir o, almenys, limitar la pèrdua de la situació funcional prèvia», ha conclòs Santianes.