El 57% de menors desapareguts s’havien escapat de casa seva

La fuga (o la idea de fer-ho) és la causa més freqüent de desaparició de nens i adolescents a Espanya. Representa més de la meitat dels casos (57,6%) d’hores horribles per a les famílies. ¿Què els empeny? ¿Què hi havia en el seu entorn? Molta tensió, molta conflictivitat. La violència de gènere (12,2%); les addiccions, sobretot el consum d’alcohol (11,5%); el maltractament psicològic (11,4%); el físic (9,5%) i l’agressivitat (9,4%) eren presents els dies previs a aquesta fuga, segons relaten els mateixos menors. Són dades de l’informe Telèfon/Xat ANAR 116 000 per a Casos de Nens/es Desapareguts/udes 2024, que ahir va presentar la Fundació ANAR.

El segon motiu de desaparició més comuna són les expulsions de la llar (23,7%) per part dels pares. Benjamín Ballesteros, director tècnic de la Fundació ANAR, va cridar l’atenció sobre aquestes expulsions de menors. Una cosa que, va remarcar, mai ha de passar i que els posa en risc extrem.

Altres motius són el segrest parental (12,4%) en el cas dels més petits, pèrdua o accident (3,8%), segrest per part de tercers amb finalitats (són casos minoritaris) criminals (1,9%) i migrants no acompanyats/as (0,6%). Accedir a aquests últims menors que arriben sols al nostre país, en risc extrem i als quals, en molts casos, les seves famílies no busquen, és "un dels grans reptes" d’ANAR.

Radiografia del dolor

L’organització va donar a conèixer un document que radiografia el dolor darrere d’aquestes desaparicions i va exposar les dades de les peticions d’ajuda rebudes en les seves línies d’ajuda en relació amb els menors desapareguts el 2024. Una primera pinzellada: segons dades del Centre Nacional de Desapareguts (CNDES), que pertany al Ministeri de l’Interior, el 49,4% de les persones que van desaparèixer a Espanya aquell any eren menors.

Aquest 2024, la Fundació ANAR va ajudar 1.171 menors desapareguts i les seves famílies, per a la qual cosa va ser necessari atendre 4.383 peticions d’ajuda, cosa que suposa un increment del 91,4% en els últims cinc anys, amb un pic destacat el 2021, com a efecte rebot de la sortida del confinament, que a moltes llars es va viure amb situacions molt greus, va explicar Diana Díaz, directora de les Línies d’Ajuda ANAR, que també va assenyalar que, des que es va posar en marxa el telèfon per a menors desapareguts (el 116 000) el 2011, s’ha produït un augment del 675% de casos ajudats.

Notícies relacionades

El càncer de pell, disparat: els casos augmenten un 40% en quatre anys a Espanya

Catalunya prohibirà els mòbils també a l'ESO i retirarà tablets i pissarres digitals a Infantil

Respecte al perfil dels ajudats, més de la meitat de les consultes ateses fan referència al sexe femení (59,3%), mentre que les d’homes són el 38,7%. Respecte a l’edat, predominen els adolescents, amb un 66,2%, seguits dels preadolescents, amb un 18,6%, i els nens, 13,1%. El 36,2% dels nens i adolescents desapareguts viuen en famílies monoparentals, mentre que el 24,2% ho fa amb els dos progenitors i el 5,1% resideix en un centre o institució.

Així mateix, el 3,2% dels desapareguts menors d’edat tenen alguna discapacitat. Els principals problemes que pateixen els desapareguts són la tristesa (10,6%), el maltractament psicològic (10,5%), la por (10,2%), la conducta suïcida (9,9%) i l’ansietat (9,1%).