Carapaz s’uneix a la festa per conquerir el Giro

Richard Carapaz va ocupar ahir una cadira a la taula del Giro. Va agafar els coberts i va degustar el menú que només poden tastar aquells que aspiren a la victòria. "Lluitaré pel triomf fins a Roma", va advertir el corredor equatorià després d’imposar-se en l’11a etapa. És sisè de la general, a 1.56 minuts del mexicà Isaac del Toro. Tot està obert. Les diferències són mínimes i hi ha prou duresa per ampliar o retallar distàncies. Ningú pot dormir a cama solta i són uns quants els que s’han guanyat el dret de somiar en la victòria final.

Carapaz, de 31 anys, va néixer al costat de la frontera colombiana, on escoltava sent nen les narracions radiofòniques, les que convertien en herois els històrics escarabats. Va ser el ciclista que va guanyar el Giro l’any 2019 quan corria amb el Movistar. El mateix que es va convertir en campió olímpic en els Jocs del Japó i el que ha sigut una altra vegada segon del Giro, tercer del Tour i segon en la Vuelta.

Tot un perill

Carapaz és tot un perill, un més per a Juan Ayuso, més pals a les rodes de la bici del corredor alacantí, el qual, en una etapa de muntanya, dura i complicada, va haver de córrer ben amarrat al seient, com si portés una corretja, perquè ja sap que, mentre aguanti, el líder de l’equip és Del Toro. A més, per si no fos prou, el mexicà va arribar en segona posició, i amb això va agafar sis segons de bonificació, un premi que va enviar Ayuso, segon de la general, a 31 segons de distància de la maglia rosa.

Notícies relacionades

Deco: «Lamine no ha demanat ser el més ben pagat, el millor fitxatge seria la seva renovació»

¡Mira quina lluna, nen!

Va circular el Giro per una muntanya llarga i dura, Alpe de San Pellegrino, tot i que el cim era a 90 quilòmetres de la meta, massa lluny amb 10 etapes encara al camí com per fer un atac gairebé suïcida. Va ser territori perquè es formés la fuga del dia amb un Pello Bilbao que vol guanyar la seva etapa –seria el tercer en el palmarès– i amb un Nairo Quintana que es resisteix a abandonar el ciclisme si no és per la porta gran. Ho contemplen una victòria en el Giro, una altra en la Vuelta i tres podis en el Tour.

Van ser agafats a nou quilòmetres de la meta, al tercer i últim port del dia, just en l’instant del demarratge de Carapaz, amb tanta fúria que cap contrincant va ser capaç d’agafar-lo i va acabar celebrant la victòria a la meta.