Fernando Simón: el savi tranquil

Es cola cada dia a les llars espanyoles. És metge i investigador, però no porta bata. Treballa en un ministeri, però no llueix ni americana ni corbata. Amb els seus abundants cabells, canosos i revolts, fa pensar en un professor savi. No té gestos ni paraules brusques. El seu currículum és aclaparador, però fuig dels tecnicismes. Domina tant la matèria que no necessita llegir cap document. Fernando Simón, director d’alertes i emergències sanitàries, és d’aquella classe de persones que vols tenir al teu costat quan les coses es compliquen, un savi tranquil que transmet calma fins i tot als hipocondríacs. És la cara visible de la lluita contra el coronavirus, un expert de primer nivell que tots respecten i que està contribuint decisivament que Espanya no caigui en el pànic col·lectiu d’altres països. Almenys, de moment.

«El seu discurs diari que convida a la calma es recolza en una comunicació no verbal tranquil·la i assossegada. La seva expressió facial és afable i coherent amb el missatge que predica, malgrat la gravetat de la situació. No es filtren al seu rostre expressions o microexpressions de por o ensurt, tampoc d’enuig. Al contrari, Simón es permet esbossar somriures, que és una conducta no verbal que convida a la connexió i la confiança». Així ho explica Susana Fuster, periodista, experta en comunicació no verbal i analista de conducta.

La crisi de l’Ebola

No és la primera vegada que Simón –nascut a Saragossa el 1963 al si d’una família nombrosa– s’ha colat a les llars espanyoles. Ja ho va fer durant el Govern de Mariano Rajoy (PP), que li va encarregar ser portaveu sanitari i agafar les regnes de la crisi de l’Ebola després que Ana Mato –dubitativa i nerviosa ministra de sanitat– s’enfangués en les rodes de premsa i demostrés la seva ignorància respecte al virus.

Fill de psiquiatre, Simón no és un polític. No ha vingut a parlar del seu llibre. No ven motos. Ni titulars. Sap molt del que parla. És metge –es va bregar en situacions complicades a l’Àfrica– i epidemiòleg format a Espanya, Anglaterra i França. Entre el 2003 i el 2011, va ser cap de la unitat d’alerta i resposta de l’Institut Espanyol de Salut Carles III. Amb experiència internacional, és un referent en salut pública que el 2012 va ser nomenat responsable del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries del Ministeri de Sanitat. Cada vegada que hi ha una alerta sanitària, Simón es cola en els televisors dels espanyols. Amb uns ulls blau intens, mira fixament cada periodista i fa atenció al que li pregunten, una cosa no gaire habitual en el món de la política. No toreja les preguntes, sinó que les respon. I se les pren seriosament.

Texans i jersei

Compareix davant els periodistes com aniríem tots un cap de setmana a una casa rural: pantalons de pana o texans, camisa i jersei o jaqueta de llana. «Empatitzem més i millor amb les persones que s’assemblen a nosaltres», apunta l’especialista en comunicació no verbal. Simón va armat amb un bolígraf i una carpeta plena de folis que no necessita mirar, perquè s’ho sap tot de memòria, complicades lleis incloses. Quan compareix amb el ministre de sanitat, que va de vint-i-un botó, abaixa el micròfon del faristol i admet entre somriures que ho fa perquè Salvador Illa és més alt.

Notícies relacionades

Quatre de cada 10 nens i adolescents catalans no tenen accés a cap activitat d’oci educatiu a l’estiu

Un cap d’un dels bombers acusat de frau a la ‘llei trans’ surt a defensar-lo

«La seva prosòdia emocional és molt bona: fa inflexions de veu quan les ha de fer, utilitza un ritme pausat, modula molt bé, recalca les paraules importants i, sobretot, t’ho conta com si fossis al saló de casa teva, i per això el seu missatge arriba tan bé. És molt bon comunicador», destaca Fuster, responsable de la web susanafuster.com. L’especialista compara les tranquil·les compareixences de Simón amb les del màxim responsable de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adham, que apareix de vint-i-un botó i gairebé sempre amb les celles frunzides. El seu llenguatge és més dur i llegeix el seu discurs oficial.

«En situacions de crisi, la ciutadania vol ser informada. Té dret. La transparència i la comunicació són fonamentals. Ens dona tranquil·litat que Simón comparegui cada dia, perquè interpretem que no se’ns estan ocultant dades», argumenta Fuster, que conclou: «si vols transmetre tranquil·litat, has d’estar tranquil». Simón ho està.