La doble aposta catalana

El sempre incòmode president del PP català, Alejandro Fernández, arriba al congrés nacional en silenci, almenys de cara al públic, però amb la seva carta ja jugada. Durant les últimes setmanes ha sacsejat el partit amb una esmena a la ponència política que exigeix vetar expressament qualsevol pacte amb Junts. El text ha molestat el PPC i també Génova en un moment en què el líder nacional, Alberto Núñez Feijóo, tempteja vies de diàleg amb els postconvergents per a una possible moció de censura, de moment, sense èxit.

Però l’esmena i la seva línia dura amb la direcció nacional no és només una picada d’ullet als seus votants catalans. Fernández es presenta al congrés amb un clar objectiu estratègic: projectar-se a escala nacional per resistir a Catalunya. És ben conscient que en la seva federació no té el favor de les estructures internes, i encara menys les de Génova. La majoria de dirigents no el recolzen, tot i que sí que compta amb una part fidel de la militància i dels votants. Amb tot això, però, en podria tenir prou per sobreviure al futur congrés del PP català, que no es convocarà fins que no s’hagin celebrat les generals, malgrat que fa més de tres anys que està pendent.

Per això, fa mesos que el líder dels populars a Catalunya busca suports fora de casa. Des que va publicar el seu polèmic assaig amb dures crítiques a la cúpula de Feijóo, ha recorregut milers de quilòmetres per tot Espanya per presentar en centenars de poblacions el seu llibre com a forma de projecte polític amb un discurs dur contra l’independentisme i crític amb els càlculs de la direcció nacional a l’hora de plantejar-se pactar amb Junts. Amb això, mira de guanyar-se la simpatia de territoris afins al seu perfil, que en un futur puguin servir de palanca de pressió a Génova per mantenir-lo o evitar que el substitueixin per un perfil més còmode.

Notícies relacionades

Ministres amb seient a Ferraz donen per fet una «reestructuració» en el PSOE «no només limitada a Organització»

Ayuso projecta unitat amb Feijóo

Mentre Fernández actua pel seu compte, un altre dirigent català guanyarà protagonisme en aquest congrés: Daniel Sirera, líder del PP a Barcelona i una peça clau en l’entramat del partit a Catalunya. Va ser Génova qui el va impulsar com a candidat a l’alcaldia de Barcelona el 2023 quan exercia com a cap de Gabinet del president valencià, Carlos Mazón. Durant aquell temps es va consolidar com un home de confiança de Miguel Tellado, confirmat com a secretari general del PP. En aquesta cita congressual, Sirera no només hi assistirà, sinó que ho farà en qualitat d’un dels quatre redactors de la ponència estatutària, un lloc de gran rellevància reservat per Feijóo, que reforça el seu pes dins del partit a escala nacional.

El seu perfil discret i moderat contrasta amb la duresa de Fernández: el regidor se centra en el seu paper d’oposició a Jaume Collboni, fuig de qualsevol batalla interna i es posiciona com un perfil que es manté al marge de les tensions. Això sí: la seva línia directa amb la direcció nacional i la confiança que s’hi diposita desperta recels en certs sectors de les files catalanes, que el veuen com un possible recanvi de Fernández. El principal argument que sostenen els seus detractors és que Sirera "actua per lliure" i "no dona explicacions" al partit sobre el que fa. Precisament el mateix que retreuen a l’actual president del PPC.