Acaparen la sinistralitat

El límit de velocitat baixa a 90 en 10.000 km de carreteres convencionals

Aquest dimarts entra en vigor la mesura que durant sis anys van frenar els governs del PP

A Catalunya el canvi afecta 1.400 km de vies on es començarà a multar des del primer dia

velocidad-carreteras / periodico

3
Es llegeix en minuts
Manuel Vilaseró

La primera gran mesura contra els accidents de trànsit del nou Govern, la baixada del límit màxim de velocitat de 100 a 90 km/h a totes les carreteres convencionals (és a dir, d’un carril per sentit i sense desdoblar), entra en vigor aquest dimarts a tota la xarxa viària espanyola. L’Administració ultima el canvi de senyals en els més 10.000 quilòmetres afectats, dels quals uns 1.400 transcorren a Catalunya. Ni la Direcció General de Trànsit (DGT) ni el Servei Català de Trànsit (SCT) aplicaran cap tipus de moratòria en les sancions. La multes es començaran a imposar des del primer dia.  

 “La mesura es va aprovar i es va anunciar fa un mes, quan se’ns va donar aquest termini a les administracions per implantar-la, per tant entenem que el conductor ja està prou avisat”, ha indicat a aquest diari el director del SCT, Juli Gendrau.

"No tindria sentit una moratòria, amb el gran retard amb què arriba un reducció que ens vam plantejar fa vuit anys", ha afegit el director general de Trànsit, Pere Navarro, per a qui "el més difícil és fer que es compleixi el nou límit", per a la qual cosa seran necessaris més radars i més guàrdia civil.

 El Servei Català no es planteja, en canvi, cap mesura de control excepcional. Només l’actualització dels 35 radars que ja estan instal·lats als trams afectats, que s’executarà "immediatament". 

Europa ho va fer abans

Ningú al sector de la seguretat viària qüestiona una reducció que es basa en unes dades molt clares. “El 75% dels accidents amb víctimes passen en aquest tipus de carreteres i als països on s’ha aplicat la reducció s’ha vist com descendien”, recorda Gendrau.

A Europa només cinc països (Alemanya, Àustria, Irlanda, Polònia i Romania) mantenen el límit en 100 km/h. La majoria l’han abaixat des de fa anys a 90 km/h (Bèlgica, Bulgària, Txèquia, Croàcia, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Grècia, Hongria, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg i Portugal), mentre que un grup important l’ha fixat en 80 km/h (Xipre, Dinamarca, Finlàndia, França, Liechtenstein, Malta, Noruega, Països Baixos i Suïssa). Suècia és el país que ha anat més enllà al rebaixar-lo a 70 km/h.

A Espanya la norma dels 100 km/h data de principis dels anys 80, quan amb prou feines existien autopistes i autovies i s’havia d’augmentar la fluïdesa de la xarxa convencional. Ara aquesta malla ja no s’utilitza per als recorreguts més llargs sinó per als locals o regionals.

Un retard de vuit anys

Malgrat la unanimitat dels experts, la mesura ha tardat més de vuit anys a implantar-se des que es va anunciar el 2011. En aquesta data la reducció de velocitat ja figurava en un esborrany de reforma del reglament de Circulació elaborat pel mateix Pere Navarro, però el seu relleu la va paralitzar.

Tot i que la seva successora, María Seguí, volia implantar-la, el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, la va frenar “per conveniències polítiques”, segons reconeixeria ella mateixa posteriorment. Ha calgut esperar a la tornada de Navarro el càrrec que, després de l’estiu, va posar en marxa la reforma legal.

El director general de Trànsit explica els motius del retard sense embuts. "Si no s’ha fet en aquests últims anys ha sigut perquè hi ha gent que pensa que abaixant la velocitat es perden vots o a la inversa, que apujant la velocitat es poden guanyar vots", ha assenyalat. "És habitual quan parles d’abaixar la velocitat que et ridiculitzin i que et critiquin", ja que es tracta d’"un tema que culturalment el tenim molt endins", ha afegit.

900 morts 

Navarro, que ha assistit a la col·locació de l’últim nou senyal de 90 km/h a la Comunitat de Madrid, ha recordat que la majoria de morts en aquest tipus de carreteres es produeixen per la sortida via de del vehicle (32% dels casos) i per xoc frontal (28%), dos tipus d’accidents en què l’excés de velocitat és decisiu.  "Més de 900 persones van morir en aquestes carreteres l’any passat", ha recordat. 

Notícies relacionades

El límit de 90 km/h regirà també per a autobusos, autocaravanes de massa màxima autoritzada igual o inferior a 3.500 quilos, ‘pick-ups’, vehicles derivats de turisme i vehicles mixtos adaptables. El límit serà de 80 km/h per a camions, tractocamions, furgonetes, autocaravanes de massa màxima autoritzada superior a 3.500 quilos, vehicles articulats, automòbils amb remolc i resta de vehicles.

El Ministeri de Foment tenia previst gastar uns 440.000 eurosper canviar els senyals amb límit de velocitat de 100 km/h a 90 km/h. A aquesta quantitat cal afegir-hi el que haurien destinat al canvi de senyalització les comunitats autònomes, les diputacions provincials i els ajuntaments insulars, que també són titulars de vies d’aquest tipus.