Les afectades per l'anticonceptiu Essure clamen contra el seu oblit

El mètode anticonceptiu irreversible Essure, comercialitzat per la farmacèutica Bayer, va arribar a principis de la dècada dels 2000 com una alternativa perfecta al lligament de trompes. Consisteix en dues molles que s’implanten de forma senzilla per a l’obstrucció tubària. No requereix cirurgia i la seva eficàcia s’estimava per sobre del 99%. Quinze anys després, aquesta revolució de la contracepció femenina va passar a ser qüestionada per la seva seguretat per milers de dones que afirmaven haver patit símptomes secundaris associats al dispositiu. Ara que s’ha deixat de vendre a Europa, moltes d’elles pregunten per què segueix sense haver-hi un seguiment controlat de les dones que encara en són portadores.

El moviment contra el dispositiu va començar a les xarxes socials. Dones d’arreu del món posaven en comú els símptomes que patien: dolors pelvians, d’articulacions, de cap, cansament, inflor... També les seves experiències violentes amb personal sanitari que rebutjava tot tipus de relació entre el mètode i les afeccions. Moltes van optar per treure’s les molles. Algunes van perdre l’úter en l’intent.

La pressió contra el mètode segueix als Estats Units, únic país on encara s’implanta. A Espanya, on segons estimacions de la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO) hi ha 80.000 dones amb el dispositiu, la notícia del cessament de la seva venda va arribar el 8 d’agost. L’Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris (AEMPS) ordenava la retirada temporal de la comercialització al no renovar la certificació obligatòria.

MÉS INFORMACIÓ

«Es renova cada cert temps. A l’agost l’ens encarregat a Europa va comunicar que la suspenia temporalment perquè necessitava més informació», diu Bayer. Segons la farmacèutica, la documentació entregada era suficient, però se li demanava que respongués a certes qüestions en 90 dies. Al final, afegeix la firma, després de plantejar-se deixar la comercialització en diversos països, es va decidir fer-ho a tot Europa per la caiguda de vendes.

La companyia no facilita aquestes dades de venda però, encara que les afectades no s’ho creuen, recalca que no està relacionat amb la seguretat. Afirmació que sosté l’AEMPS, que assegura que hi ha àmplia evidència científica que documenta un perfil de seguretat positiu en l’Essure.

Facultatius com Covadonga Álvarez, ginecòloga de la Unitat d’Histeroscòpia de l’Hospital Universitari de la Paz, hi coincideixen. Explica que en aquest hospital s’han col·locat més de mil dispositius, també a personal sanitari, l’àmplia majoria amb èxit. La xifra de portadores amb símptomes secundaris és del voltant de 20. Algunes per tenir-lo mal col·locat i altres per motius difícilment explicables, diu.

Les usuàries es queixen que els metges segueixen sense associar aquests símptomes a la col·locació de l’Essure. També que no se’ls va informar dels possibles efectes secundaris, ni se’ls va preguntar sobre al·lèrgies a metalls com el níquel que ara s’associen al rebuig. Però els ginecòlegs es defensen. «No està del tot clara la relació. És difícil que causi al·lèrgia per la dosi tan baixa que té el dispositiu», explica Álvarez, que assegura que els materials de l’Essure estan basats en els mateixos que s’utilitzen en dispositius utilitzats en òrgans com el cor.

ELS SÍMPTOMES SE’N VAN

Els símptomes, no obstant, desapareixen quan el dispositiu es retira. «Intentem racionalitzar. Sempre que la pacient se’l vulgui treure, ho podrà fer, però les aconsellem a partir de les nostres dades científiques», apunta Álvarez. «Treure’l requereix un procediment invasiu que sempre implica un risc. Per tant, en absència de símptomes que ha de valorar el metge amb la pacient, no és procedent aconsellar la retirada», afirma l’AEMPS.

L’entitat tampoc recomana canviar les pautes de seguiment a qui el porta i remet al protocol de la SEGO per posar-lo i retirar-lo. Fins ara, als tres mesos d’instal·lar-lo es feia una prova d’imatge per veure si estava ben col·locat.

Notícies relacionades

"No som unes histèriques"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

Segons explica Carolina Hernández, una de les administradores de la plataforma Lliures d’Essure a Espanya, amb més de 1.100 afectades, hi ha en procés 300 denúncies a Sanitat i s’ha arribat almenys a dos acords extrajudicials a Andalusia.

El 17 de març l’Audiència Nacional admetia a tràmit per primera vegada una demanda relacionada amb el dispositiu contra el Ministeri de Sanitat, el Sistema Nacional de Salut i l’AEMPS. El lletrat Francisco Almodóvar espera que amb ella «s’obrirà un procés d’investigació de la cadena de corresponsabilitat legal dels agents que han intervingut en la transmissió de la informació i l’actuació de les autoritats i serveis mèdics». Fins al moment, Bayer assegura que no ha rebut cap denúncia.