La meitat del que es diu en els judicis que necessiten interpretació no es tradueix

Més de la meitat (54%) del que es diu en judicis amb acusats o testimonis que necessiten interpretació no es tradueix. Així ho demostren dades sobre 55 vistes fetes a Barcelona el 2015, que es van presentar ahir al matí a Barcelona, en el marc de la 7a jornada sobre interpretació en els serveis públics a Catalunya.

    

A més a més, els intèrprets fan una mitjana de 21 errors greus de traducció per hora i intervenen amb comentaris aliens a la traducció (com opinions i consells) 45,5 vegades per hora. Els operadors judicials (jutges, fiscals i advocats), per la seva part, parlen massa ràpid: en un 72% dels casos excedeixen les 180 paraules per minut (el màxim perquè un intèrpret pugui traduir correctament) i poden arribar fins a les 240 paraules per minut.

  

 «Es vulneren els drets de l’acusat perquè no se li tradueix part del seu judici i en la part traduïda hi ha errors massa greus», diu Mariana Orozco, una de les autores del treball, que és membre del grup d’investigació MIRAS (Mediació i Interpretació en l’Àmbit Social) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). «És una gravíssima falta del sistema», coincideix Javier Hernández García, president de l’Audiència Provincial de Tarragona, que ha participat en la jornada.

  

 Les víctimes d’aquestes pràctiques generalitzades són la majoria immigrants sense recursos, segons les investigadores. «Si tinguessin mitjans, tindrien advocats que farien recurs per vulneració dels seus drets. El drama és que els acusats no s’estan beneficiant de garanties perquè no són conscients que en tenen», afirma Orozco. El 2015, es van portar a terme 25.000 interpretacions judicials a Catalunya. Segons les dades presentades, en cada minut de judici hi ha de mitjana 2,7 intervencions d’algunes de les persones presents que ningú tradueix a l’acusat. Les investigadores han analitzat interpretacions en anglès, francès i romanès: en aquest últim idioma, el nombre d’intervencions no traduïdes arriba gairebé fins a 4, a causa potser de més poca formació dels intèrprets en aquesta llengua. A més a més, al 54% que no es tradueix s’ha de sumar un 16% més que es tradueix xiuxiuejant a l’orella de l’acusat, de manera que no queda rastre de les paraules en la gravació.

  

 «Els operadors judicials semblen tenir un desconeixement total del paper de l’intèrpret», opina Orozco. Sovint se solapen al parlar o llegeixen textos a tota velocitat. «Hi ha una evident falta de sensibilitat. A més a més, els jutges tenen una enorme càrrega de feina i la irrupció de l’element estranger en el judici penal és recent», observa Hernández García.

EXTERNALITZACIÓ

Josep Peñarroja, president de l’Associació de Traductors i Intèrprets Jurats de Catalunya, creu que «el gran problema és l’externalització del servei d’interpretació sense control. La Generalitat externalitza i no fiscalitza les empreses».

    

Des de l’any 2005 fins avui, l’adjudicatària del servei ha sigut l’empresa SeproTec. La Generalitat gasta uns 4 milions d’euros a l’any per oferir aquest servei, segons fonts de la Conselleria de Justícia. El 2015, SeproTec va rebre entre 30 i 54 euros per hora d’interpretació (respectivament, en el «lot» de les Terres de l’Ebre i en el de Barcelona), segons fonts de l’empresa, mentre els intèrprets van rebre de mitjana 14 euros bruts per hora.

  

 Orozco i Peñarroja coincideixen que el marge de l’empresa és massa elevat. «La investigació corrobora el que hem estat denunciant des de fa més de 10 anys: les condicions en què es presten aquests serveis no en propicien la qualitat», afegeix Juan Miguel Ortega, president de l’Associació Professional de Traductors i Intèrprets Judicials i Jurats. L’associació ha detectat casos en els quals les empreses utilitzen intèrprets menys qualificats dels que estan inclosos als llistats presentats als concursos.

  

 «SeproTec només ha rebut felicitacions per part de la Generalitat respecte del servei que presta», repliquen fonts de l’empresa, que afirmen que el 2015 només se li van notificar 20 incidències (el 0,08% dels seus serveis), i cap d’aquestes incidències estava relacionada amb la qualitat de la interpretació. També justifiquen el seu marge amb les despeses de seguretat social, indemnitzacions, vacances, gestió de certificats i altres despeses. El sistema català no és l’únic possible. A Canàries, els jutjats contracten directament els intèrprets, que cobren el 100% de l’honorari. També hi ha un cos oficial de traductors de l’Estat, pel qual no es convoquen oposicions des de fa anys.

    

«L’externalització no ha fet el servei més eficient», afirma Ortega, que considera que s’haurien de portar a terme controls aleatoris sobre les empreses i establir un honorari mínim per als intèrprets.

Notícies relacionades

Interpretació lliure

De provador de platges a tastador de gelats: les ocupacions més singulars de la temporada d'estiu

  

 «Jutges, fiscals i advocats tenen la responsabilitat de garantir la protecció dels drets dels processats. El departament només proporciona els traductors», es defensen fonts de Justícia. A finals del mes de juliol vinent es presentaran les conclusions d’una comissió per al desenvolupament d’un registre d’intèrprets, segons aquestes fonts.