Interpretació lliure

Estem en un jutjat penal de Barcelona, el 2015. Un jutge informa un acusat estranger que el fiscal li demana 10 mesos de presó, que es poden substituir per una multa. L’intèrpret present en la vista li diu a l’acusat que li demanen 10 mesos, que es poden substituir… «per cinc mesos de presó».

    

De traduccions sense cap ni peus com aquesta (que hauria pogut comprometre el resultat del judici) estan trufades les 55 vistes amb intèrprets analitzades per investigadores de la Universitat Autònoma de Barcelona, per esbrinar la qualitat de la interpretació als tribunals.

  

 En un cas, el jutge informa l’acusat que haurà de «pagar 200 euros, si surt condemnat», i li pregunta si reconeix els fets. L’intèrpret pregunta si accepta els càrrecs i s’oblida de citar el pagament.

  

 Durant una altra vista, un jutge que vol esbrinar si una acusada és una prostituta li diu que «qualsevol forma de treball és una forma d’obtenir ingrés». L’intèrpret s’extralimita, acompanyant la traducció amb un arbitrari «no hi ha problema, l’hi pots dir».

    

En uns judicis es va produir un desajust entre la llengua de l’acusat i la de l’intèrpret. Un intèrpret egipci no es va entendre amb un acusat marroquí, perquè parlaven diferents dialectes de l’àrab. Un senegalès va pronunciar una frase en francès que l’intèrpret no va saber entendre, perquè el domini d’aquesta llengua franca no és tan freqüent a Senegal com s’acostuma a pensar.

  

 «Per als intèrprets, fa falta una formació específica, coneixement del codi deontològic i establir una acreditació», opina Mariana Orozco, una de les autores de la investigació. A l’espera d’aquesta solució, les investigadores han creat una plataforma que pot ajudar a evitar els errors més greus.

  

 La web presenta dos decàlegs, per a intèrprets i operadors judicials. Als primers, se’ls aconsella traduir-ho tot, evitar comentaris personals, i alguns trucs pràctics com sol·licitar aclariments, repeticions i pauses, utilitzar l’estil directe (no dir «el jutge pregunta si reconeixes els càrrecs», sinó «¿reconeixes els càrrecs?»), mantenir el registre estilístic del jutge (si el jutge diu «residència legal», no traduir-ho per «papers»), i utilitzar termes exactes («sentència ferma» no és «firm sentence» en anglès, sinó «final non-appealable sentence»).

    

Als jutges, fiscals i advocats se’ls demana que parlin lentament, que no se solapin i que presentin l’intèrpret abans de començar la vista. També suggereixen que proporcionin informació prèvia a l’intèrpret perquè es prepari, que prestin atenció a l’idioma o dialecte en el qual s’expressa millor l’acusat, i que sol·licitin que l’intèrpret porti un micròfon de solapa, per gravar-lo quan xiuxiueja.

BASE DE DADES ÚNICA

Aquests consells surten directament de l’anàlisi de les gravacions de les 55 vistes (des del 2009, el vídeo ha reemplaçat l’acta escrita a Espanya). D’aquestes, les expertes van treure el màxim conjunt de transcripcions anotades de judicis reals disponible al món.

    

Això vol dir que els investigadors van obtenir per primera vegada a Espanya l’accés a les gravacions, les van transcriure i van apuntar totes les incidències, anomalies i errors que hi apareixen. Es van necessitar 50 minuts de feina per cada minut de gravació.

Notícies relacionades

La meitat del que es diu en els judicis que necessiten interpretació no es tradueix

Inventen platges falses per despistar els turistes a les Balears

    

La mostra és significativa, ja que representa judicis celebrats en 10 jutjats penals dels 24 que celebren vistes a Barcelona. En 51 de les 55 vistes, la persona necessitada de traducció era l’acusat, mentre que en les altres era un testimoni o una altra persona. El treball és part d’un projecte d’investigació finançat pel Ministeri d’Economia i portat a terme amb la col·laboració de les universitats Jaume I, Pompeu Fabra i Pablo Olavide.