¿Pagar deutes o estalviar? Això és el que has de fer segons Pedro Becerro, expert en finances personals

¿Què és millor: pagar deutes o estalviar primer? Aquesta és una de les preguntes més comunes quan es tracta de finances personals. Moltes persones s’enfronten al dilema de decidir entre destinar els seus diners a saldar el que deuen o començar a construir un fons d’estalvi. La resposta no sempre és la mateixa per a tothom, ja que depèn de diversos factors com el tipus de deute, la taxa d’interès, l’estabilitat dels ingressos i els objectius financers a curt i llarg termini. 

Pedro Becerro, expert en finances personals, ha volgut resoldre el dubte a les seves xarxes socials. El gran dilema que suposa per a moltes persones si han de pagar deutes o estalviar. «Aquesta pregunta és bastant habitual i també pot ser una cosa similar com què faig primer: si acabar de pagar un deute o invertir. Aquí la resposta depèn molt del tipus de deute que es tracti», exposa.

Depèn de l’interès del deute

L’interès del deute és clau per decantar la balança i decidir. «Si és un deute amb un interès elevat el més important és treure’s aquest deute al més aviat possible, perquè ja sigui si estalviem o invertim no aconseguirem una rendibilitat igual que els interessos que paguem pel deute. Així, financerament és molt millor treure’s el deute», remarca Becerro.

Notícies relacionades

El Govern central planteja que els empleats de baixa per càncer, infart o ictus puguin tornar progressivament a la feina

La patronal Cecot demana quadrar horaris entre escoles i empreses i fer coincidir els dies festius de nens i pares

¿Què passa si el deute té un interès baix? «Si el deute té un tipus d’interès baix depèn molt del perfil de cada persona. No hi ha cap tipus d’inversió que garanteixi resultats a cap termini. Però normalment, a llarg termini sí que és possible aconseguir rendibilitat per sobre d’un deute a tipus baix amb el que en aquest escenari personalment optaria per invertir alhora que vaig pagant aquest deute», assegura.

Malgrat això, Becerro insisteix que «depèn de cada un i no hi ha resposta única per a tothom».