Salvador Carbonell: "A la presó pots ser feliç, però és més difícil"

Per arribar fins a l'escola Víctor Català del centre penitenciari Brians 2, a Sant Esteve Sesrovires, s'ha de passar per diverses portes corredisses de seguretat que es tanquen amb un ¡clanc! massís i metàl·lic. En aquestes aules s'ha format l'equip d'interns que el 12 de maig es van enfrontar en un combat d'oratòria als alumnes de la Universitat Pompeu Fabra més hàbils a l'hora de manejar la paraula. Salvador, Víctor, Paco, Alejandro, Carlos i Juan Manuel es van traslladar des de la presó fins a la universitat, on es van ficar el públic a la butxaca -conseller de Justícia inclòs- amb la seva sentida defensa que els diners no dónen la felicitat. Vist l'èxit d'aquesta iniciativa dels estudiants de la UPF, la Conselleria de Justícia es planteja estendre-la a altres presons.

-¿El va cohibir parlar en un temple del coneixement davant acadèmics i càmeres? No. Per mi com si allà hi hagués estat el rei Felip VI. Però no s'ho prengui com una pedanteria, sóc una persona que no he de demostrar res a ningú. Tenia un compromís amb la institució i amb els meus companys i quan adquireixo un compromís ho dono tot perquè surti bé.

-Abans del debat es passejava molt concentrat pels passadissos. No tinc estudis superiors i fa anys que estic reclòs, la universitat és un lloc estrany per a mi. Necessitava adaptar-me, dominar l'espai i buscar una zona de seguretat. Vostè també ho ha fet quan ha entrat a fer-me l'entrevista.

-¿Ah sí? Sí. Estem a les instal·lacions de l'escola Víctor Català [foto], vostè no està familiaritzada amb el lloc i s'ha assegut d'esquena a la paret, com a protecció.

-Molt observador. Ni me n'he adonat. M'agrada controlar, sóc així.

-El jurat del debat va declarar un empat entre equips, però vostè va rebre el premi al millor orador. Sempre he sigut una persona extravertida i amb facilitat de paraula, em surt natural. Sóc molt passional i m'és fàcil comunicar perquè jo sóc part del missatge.

-L'argument del seu equip era que la felicitat la donen petites coses del dia a dia. ¿Però es pot ser feliç a la presó? Ara mateix sóc feliç parlant amb vostè. O sigui, que sí que pots ser feliç a la presó, però és molt més difícil que en llibertat. La felicitat és un estat efímer que comença per un mateix. L'odi, la ràbia i l'enveja t'impedeixen ser feliç. Només si aconsegueixes inhibir-te d'aquestes emocions perjudicials podràs ser feliç i fer feliços els teus éssers estimats, aquest és el repte de la meva vida.

-¿Quina emoció perjudicial sent vostè? Jo només he sentit odi un cop en la meva vida i va ser el que em va portar a la presó.

Notícies relacionades

De provador de platges a tastador de gelats: les ocupacions més singulars de la temporada d'estiu

Molts turistes confonen Mallorca amb França i creuen que l'alemany és l'idioma oficial, segons una enquesta de carrer a Palma

-¿Com aconsegueix inhibir-se d'aquestes emocions aquí dins? A través de la lectura, per exemple. En cinc anys i mig que fa que sóc aquí he llegit uns 250 llibres de filosofia i psicologia. També escric. He escrit unes 700 cartes i un llibre de 300 pàgines sobre la meva vida. Es titula Historia de un anónimo desde la prisión i està escrit des del cor. Si el que jo he escrit serveix perquè algú reflexioni i no cometi l'error que jo vaig cometre, encara donaria per més bo el fet d'haver despullat les meves misèries en públic.

-A la UPF s'enfrontaven l'experiència contra l'acadèmia. ¿Per què no va utilitzar les seves vivències a la presó com a recurs argumentatiu? Li hauria donat avantatge. Perquè hi ha coses que no es poden transmetre, s'han de viure. ¿Vostè sap el que jo vaig sentir quan vaig sortir de la presó per primera vegada després de cinc anys i mig i vaig poder abraçar el meu fill en llibertat? Encara se'm posa la pell de gallina... L'hi puc explicar, però no ho entendria i espero que mai ho entengui perquè això significaria que estaria tancada quí dins.