Arnau i Jofre Andreu: «El que fa més por és l'estigma social»

Es compleixen 25 anys de la campanya d'oposició al model d'urbanització del Pla Caufec-Porta Barcelona a Esplugues, una de les lluites més llargues de la història recent dels moviments socials urbans. Vuit activistes aniran a judici els pròxims dies 25 i 26 acusats d'atemptat a l'autoritat, desordres públics i lesions per uns fets del 2009. Entre els imputats hi ha uns bessons de 37 anys i pares de dos nens, que ja van ser absolts en un altre judici penal i que ara s'enfronten a tres anys de presó cadascun.

Bessons d'acció. Un relat personal de dos activistes que s'enfronten a la presó per accions contra el Pla Caufec.

-¿Són els Zipi i Zape d'Esplugues?

-Jofre [amb samarreta antifracking]: Zipi i Zape eren chungos, nosaltres tiràvem a bons jans. ¡Però si érem minyons escoltes! El meu pare va muntar la primera colla de gegants d'Esplugues i som del ball de diables. Abans que res hem militat en la cultura popular.

-En van aprendre dels seus pares.

-J.: El nostre pare va viure les vagues de la Corberó i quan hi va haver acomiadaments va deixar el seu lloc de treball per coherència. Era o tots o ningú. Nosaltres vam mamar aquesta cultura política de la lluita col·lectiva.

-Arnau: Quan érem petits li vam preguntar a la mare què era l'amor. I ella va dir: «Compromís». Nosaltres estimem aquest poble i ens vam comprometre a defensar-lo.

-Es van sumar a la lluita per conservar un espai verd a la falda de Collserola.

-A.: No és només un espai natural, és tot: com es decideix una requalificació de terrenys, per què s'edifica, com s'edifica, qui guanya diners amb aquestes operacions... Mai vam dir que no s'edifiqués, sinó que es fes amb unes condicions.

-Quan s'inicia la lluita veïnal contra el Pla Caufec, el 1991, vostès eren criatures. 

-A.: Els veïns van intentar aturar les obres via tribunals, però el 2003 van entrar les màquines i ens van plantejar: «¿Què fem?». Llavors ens hi vam sumar per treure el conflicte al carrer i generar opinió.

-Es van penjar tres dies d'una torre, es van encadenar a bidons de ciment...

-J.: Vam ajuntar-nos gent diversa amb diferents referents d'acció política: la lluita veïnal, la insubmissió, l'ecologisme, l'antiglobalització, el moviment okupa, l'independentisme, la cultura popular...

-A.: Hi havia opinions diferents però el consens de base era actuar des de la no-violència per no provocar el rebuig, i que la gent ens escoltés. Volíem desobeir de forma imaginativa i popular.

-¿Què els fa més por, enfrontar-se a la policia o la falta de suport al carrer?

-J.: El que fa més por és l'estigma social, que sense conèixer-nos diguin: «¡Ja vénen els bessons a armar-la!». La militància a cara descoberta és dura, però hem perdut la por a tot.

-Ja no viuen a Esplugues.

A.: Gairebé tots els imputats ens hem exiliat, alguns perquè els lloguers són molt cars i en el meu cas pel prejudici. Aquí només sóc «el del Caufec» i jo sóc moltes altres coses: sóc pare, sóc diable, sóc l'Arnau.

-El pla d'urbanització ressuscitarà en qualsevol moment. ¿És una batalla perduda?

-J.: No, la batalla perduda seria callar.

-A.: No és sols el Pla Caufec, és l'aprenentatge que hi ha al darrere: el dia a dia de la lluita, el parlar amb un i altre, com ho viu la família... El que vius i el que penses és polític i aquesta experiència és útil en tots els àmbits de la vida. Ara tinc un fill i potser no faré accions de desobediència, però estic en un grup de criança.

-No escarmenten, diran alguns.

Notícies relacionades

De provador de platges a tastador de gelats: les ocupacions més singulars de la temporada d'estiu

Molts turistes confonen Mallorca amb França i creuen que l'alemany és l'idioma oficial, segons una enquesta de carrer a Palma

-J.: Som així, així vivim i vull pensar que d'aquí 30 anys pensarem igual. Aquesta coherència m'omple d'orgull.

-A.: Seguirem desobeint perquè l'injust és injust. I si m'equivoco, que m'ho expliquin, però que no em clavin un mastegot.