Un dia més a casa

Lourdes García i Antonio Yubero van entrar en el món hipotecari quan l'interès estava al 18,5%: avui dia arriba com a molt al 2%. El 1990, van comprar el seu pis al carrer Gran de la Sagrera. Té 70 metres, dues habitacions. Els va costar 11 milions de pessetes de l'època, una mica més de 66.000 euros. És on viuen, encara, amb els seus tres fills, un nen de 15 i dues nenes de 13 i 10 anys. Però fa temps que el pis no és seu, pertany al fons d'un ciutadà bielorús. García i Yubero, de 48 i 55 anys, van viure ahir el tercer intent de desnonament de la seva vivenda.

Quan el cost de les hipoteques es va reduir dràsticament i es van fer així assumibles per a centenars de milers de compradors que fins aleshores només contemplaven el lloguer, la parella va optar per adaptar-se als nous temps i van veure reduïda la quota d'uns 600 euros llargs a prop de 400 euros. Van passar de Caixa Penedès a Caixa Catalunya. Com en tants casos hipotecaris, tot va anar bé fins que va deixar d'anar bé. Va començar la crisi i el negoci d'informàtica de segona mà que tenien se'n va anar en orris, cosa que va crear un forat. Van ampliar la hipoteca incloent -hi el que devien. Al final, el seu deute total era de 83.000 euros.

«El que és honrat és pagar»

«A mi em van ensenyar que el que és honrat és pagar. Fa un any que no dormo», explica Yubero, que relata que anys enrere va arribar a ser executiu de multinacional. Assegut al menjador de casa seva, encara no sabia si estaven a punt de fer-lo fora ahir quan va pronunciar aquesta frase. Mig pis estava ple de paquets, per si tocava marxar. El més dur va ser parlar-ne amb els nens. La petita no va anar al col·le: li feia mal la panxa.

Decebut per com va el món, Yubero explica amb passió com anava el negoci de la informàtica de segona mà, que abans de la crisi també va patir per la bonança: «Tothom comprava material nou, no el volien de segona mà». Ara la família ingressa uns mil euros per retalls de venda de productes informàtics.

Encara que aviat va córrer el rumor que el desnonament seria ajornat, la parella n'havia d'estar segura. Ella va baixar a assegurar-se'n. Ell va preferir quedar-se a dalt: «Estic molt nerviós».

García va rebre el paper: desnonament ajornat. ¿Per què? Per dos motius: perquè el nou propietari no atresorava tota la documentació necessària i per la presència d'activistes de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, unes desenes, davant del domicili. El nou propietari del pis ho és des de fa temps: la subhasta es va produir al febrer. Va pagar 90.000 euros per quedar-se el pis. Sense cap mena de dubte, una ganga. La data és molt rellevant, com es veurà.

La PAH considera que si s'hagués consumat el desnonament això hauria vulnerat la nova llei de la vivenda i contra la pobresa energètica, que obliga els grans tenidors de vivenda a proporcionar un allotjament alternatiu a una família per poder desnonar-la. El propietari no ho ha fet. La PAH considera que és en el moment del desnonament quan la nova propietat assumeix el pis, cosa que implicaria que la llei sí que afecta al cas. Però al produir-se la subhasta al mes de febrer, l'assumpte sembla clar. La llei no és retroactiva.

La PAH confiava ahir que s'imposi una altra lectura, però a l'Ajuntament de Barcelona no ho veuen tan clar. Així ho va explicar a aquest diari la segona tinenta d'alcalde, Laia Ortiz, que afirma que en aquest cas la data impedeix apel·lar a la norma que va néixer de la ILP de la vivenda i contra la pobresa energètica. D'aquesta forma, el consistori haurà d'ocupar-se de reallotjar la família.

Notícies relacionades

Sis de cada 10 discoteques de Barcelona ja ofereixen sessions de tardeig

BioCultura BCN 2025 arrenca amb ple total d'expositors i el suport del públic a la seva nova seu

El propietari, per la seva part, sosté que, de fet, la vivenda està destinada per a una família ucraïnesa que la necessita. El consistori va trigar molt a trobar l'actual propietari, que és qui insta el desnonament. Al final, un representant municipal el va trobar, però va ser infructuós, ja que ell es nega a renunciar al desnonament. I la llei sembla assistir-lo.

«Em va enganyar»

La parella no es plegarà de braços. Potser acabaran perdent el pis, però amenacen de denunciar Caixa Catalunya perquè consideren que els ha perjudicat. Segons expliquen tots dos, van firmar tots els documents per acollir-se al codi de bones pràctiques, cosa que en teoria els permetria guanyar temps per tornar el deute. Però asseguren que l'empleat del banc no va entregar la documentació, i no els en va avisar. «Em va enganyar», denuncia García dolguda.