Oposició i triperia

Sánchez estava aconseguint que la UE es mogués i actués davant la tragèdia de Palestina i anés més enllà de les condemnes. No obstant, no aconseguia el reconeixement desitjat. Les polèmiques votacions a Eurovisió van servir per posar en evidència el suport que la causa israeliana manté en diferents sectors.

Per al PP i Vox, el Govern utilitzava Eurovisió com a distracció per evitar parlar dels problemes reals. Per a altres partits, en canvi, era el PP qui desviava el focus de la realitat a Gaza, on milers de nadons poden morir per fam, afegint-se als més de 55.000 assassinats l’últim any i mig de conflicte. Així ho va denunciar el portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, a la tribuna del Parlament, mostrant desenes de folis amb els noms de nens assassinats per Israel. Alguns diputats del PP no van poder sostenir-li la mirada davant el pes d’aquestes paraules.

Sorprenent també, però per crítica, constructiva i necessària, va ser la intervenció de la diputada popular Ester Muñoz en la sessió de control. Aquesta vegada no va fer servir el to habitual dels seus acaraments amb Óscar Puente. I va descol·locar la vicepresidenta María Jesús Montero al denunciar que, després de gairebé set mesos des de l’aprovació de la llei ELA, «els diners no arriben» als pacients per falta de dotació pressupostària. Tres malalts d’ELA moren al dia, li va dir.

Lluny de negar aquesta realitat, Montero, a la defensiva, va recordar que la sanitat està transferida a les comunitats autònomes –11 d’aquestes governades pel PP– i va derivar el debat cap a la llei de vivenda i la negativa del PP a aplicar-la, fins i tot esmenant casos de corrupció.

Tot i que va assegurar que «per descomptat» es compliria amb els pacients d’ELA, no va oferir detalls. Va criticar que Muñoz només es preocupés per aquests malalts, com si hi hagués distincions, i va assenyalar que «moren centenars de persones» en regions governades pel PP per la falta d’ajudes a la dependència.

Muñoz va fer control al Govern, sense estridències, i va ser aplaudida pel seu grup. Una intervenció allunyada del seu estil habitual i del to d’altres companys de partit.

Feijóo també va adoptar inicialment un to més moderat. Va criticar Sánchez pel mal funcionament del país: «No surten els comptes» i, malgrat la «pujada d’impostos», «Espanya és el país de la UE amb més pobresa infantil». Aquest miratge del líder del PP fent oposició es va diluir tot just retreure-li Sánchez que segueixen «a l’oposició», actuen «sempre en contra d’Espanya» i la seva política s’aferra a la «triperia». El discurs del dirigent popular va derivar en caos, apocalipsi i casos de corrupció que assetgen el Govern i, més encara, el president.

Notícies relacionades

Mazón truca a les associacions de víctimes de la dana set mesos després

El gir copernicà de González Amador

Aquests assumptes que preocupen a la Moncloa, no només per les seves implicacions judicials, sinó perquè impedeixen reprendre la iniciativa política. Es limiten a «resistir», a «aguantar el ruixat», a «continuar governant», però sense capacitat de mostrar la gestió. Com va advertir la portaveu d’EH Bildu, Mertxe Aizpurúa, «limitar-se a resistir amb grans xifres econòmiques no és suficient». Ja hi ha veus en el PSOE que reclamen més ofensiva i menys contenció.

Mentrestant, al PP comencen a moure fitxa. Des de dins del partit ja se suggereixen indicacions a Feijóo sobre el rumb que cal seguir: és moment d’«entusiasmar els propis», i no limitar-se únicament a «insultar Sánchez». Directament ho demanen José María Aznar i Isabel Díaz Ayuso. Tot això passa a les portes d’un congrés del partit en què, segons s’anticipa, no hi haurà «grans canvis» ni «grans debats», malgrat que algunes dades de les enquestes indiquen que Feijóo ha dilapidat un important capital polític en poc més de dos anys i que el seu lideratge no aporta valor afegit a la marca PP. En reunions internes, ja hi ha càrrecs del partit que comencen a plantejar obertament la pregunta: ¿què passa amb Feijóo?