El Tribunal de la UE tomba un cop més una norma hipotecària espanyola

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea s'ha convertit en els últims anys en el principal defensor dels drets dels consumidors espanyols i en el flagell de la legislació hipotecària espanyola amb una desena de sentències i actes que posen en dubte l'actuació de l'Executiu espanyol. L'enèsim revés es produïa ahir amb un nou pronunciament en el qual els jutges sentencien que la disposició transitòria de la nova llei hipotecària del 2013, que dóna un mes de termini per recórrer els desnonaments que ja estaven en marxa quan es va reformar la legislació, és contrària al dret comunitari.

Segons els jutges de la UE, el mecanisme establert per Espanya per paralitzar un desnonament vulnera el principi d'efectivitat perquè «existeix un elevat risc que el termini expiri sense que els consumidors afectats puguin fer valer de forma efectiva i útil els seus drets per la via judicial». El problema de fons no és el termini en si sinó que aquest període començava a comptar des que es va publicar la notificació al BOE i no una vegada informat l'afectat. «En la mesura que el termini comença a córrer sense que els consumidors afectats siguin informats personalment de la possibilitat d'al·legar un nou motiu d'oposició en el marc d'un procediment d'execució (…) no garanteix que es pugui aprofitar plenament aquest termini», assenyala la sentència.

Segons el jutjat, en el moment d'iniciar-se el procediment d'execució hipotecària els consumidors afectats van ser informats a través d'una notificació individual que tenien dret a oposar-se en un termini de deu dies. Per això, «no podien raonablement esperar» una nova oportunitat de recurs sense ser informats també personalment. «El que diu la sentència és que no es podia fer una notificació a través del BOE sinó que han de ser els jutjats els que informin perquè les persones afectades puguin oposar-s'hi», explica Dionisio Moreno, advocat en el cas de Mohamed Aziz, que va posar de cap per avall fa dos anys el sistema de desnonaments i va obligar a modificar la llei.

Encara que el Govern espanyol i l'Associació Espanyola de la Banca (AEB) van treure ahir ferro a la sentència, a l'insistir que es tracta d'un aspecte molt acotat i molt limitat en el temps -no posa en qüestió la normativa hipotecària espanyola, van sostenir-, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca ho nega. «En el moment de la promulgació de la llei 1/13 hi podia haver 439.111 execucions hipotecàries en curs. Estem parlant d'un nombre molt elevat d'execucions», explica l'advocada Verónica Dávalos sobre les dades del Consell General del Poder Judicial aportats al procediment. Xifres que no inclouen a més les execucions de Catalunya, Madrid i Andalusia, les tres comunitats autònomes més afectades.

Notícies relacionades

Sis de cada 10 discoteques de Barcelona ja ofereixen sessions de tardeig

BioCultura BCN 2025 arrenca amb ple total d'expositors i el suport del públic a la seva nova seu

OBLIGAT COMPLIMENT / Dávalos dóna una altra pista sobre el que pot passar a partir d'ara. Més enllà de la tasca que tindrà el nou Govern per complir amb la sentència, apunta que els jutges podrien començar a actuar d'ofici i notificar directament en el domicili del demandat gràcies a la nova llei orgànica del Poder Judicial, que va entrar en vigor el 7 d'octubre i que assenyala que els tribunals han d'aplicar directament les sentències del tribunal europeu. «Hi ha moltes instàncies internacionals que li estan dient a aquest Govern que no està fent les coses bé», alerta. «Li estan dient que està legislant malament i ho segueix fent, i la prova és aquesta sentència», corrobora Moreno, que augura multes si Espanya no comença a complir el que li demana el tribunal.

El cas es refereix a un litigi entre el BBVA (abans Unnim) i tres ciutadans que van recórrer davant el Jutjat d'Instrucció número 4 de Martorell una execució hipotecària iniciada abans d'entrar en vigor la reforma de la llei. Aquest jutjat va recórrer a Luxemburg perquè l'alt tribunal europeu es pronunciés i determinés si la directiva europea sobre les clàusules abusives en els contractes celebrats amb els consumidors s'oposa al termini d'un mes. Ahir els va donar la raó.