SITUACIÓ METEOROLÒGICA EXCEPCIONAL

Aragó combat un dels pitjors focs de la seva història

L'incendi a la serra de Luna havia arrasat ahir a la nit més de 14.000 hectàrees

Les flames i el fum van arribar al casc urbà de diverses poblacions

3
Es llegeix en minuts
LUIS MIGUEL GABÁS
FARASDUÉS

L'incendi declarat dissabte a la serra de Luna, a la comarca saragossana de Las Cinco Villas, ja s'ha convertit en un dels més virulents i perjudicials de la història recent d'Aragó, amb més de 14.000 hectàrees cremades. Només un el supera entre els declarats en les últimes dècades, el que el 1994 va devorar 18.072 hectàrees al Maestrat de Terol.

El descens en la intensitat del vent i el fet que el front de l'incendi es fraccionés en diferents focus van facilitar ahir la tasca de la gran quantitat de mitjans desplegats a la zona per mirar de controlar les flames, que havien obligat a desallotjar a la vora de 1.500 veïns durant la primera jornada. El Govern aragonès confiava que el foc, que de moment continua actiu, es pugui donar per estabilitzat demà; això sí, sempre que els condicionants meteorològics no empitjorin.

La millora de la situació va permetre que ahir poguessin tornar a casa seva els habitants de la localitat de Biota, de la pedania d'Arba i els de Farasdués, on les flames havien arribat hores abans al casc urbà, tot i que sense danyar finalment cap vivenda gràcies a la intervenció dels equips d'extinció i els veïns. En canvi, els veïns d'Asín i Orés, a la zona més activa de l'incendi, continuaven evacuats al tancament d'aquesta edició.

Altres municipis com Uncastillo i Luesia també van viure amb preocupació l'avanç del foc. El fum va arribar a encerclar moltes de les seves cases, de manera que alguns veïns van decidir treure la maquinària de conreu i crear tallafocs per si la situació es complicava.

Del total d'hectàrees calcinades ahir al vespre, unes 8.000 corresponien a camps de conreu, principalment de cereal. La massa forestal afectada és, majoritàriament, de pi blanc.

Unes 500 persones van treballar des de les primeres hores del matí en les tasques d'extinció. S'hi van unir equips d'extinció procedents de Catalunya, el País Valencià i Navarra, que hi van anar davant la crida d'auxili del Govern d'Aragó. Així mateix, la Unitat Militar d'Emergències (UME) va desplegar 341 militars.

Notícies relacionades

ALTRES INCENDIS / Mentre els efectius s'esforçaven a combatre el foc a Aragó, en altres punts de la Península s'originaven altres incendis de menys consideració. A Cardedeu van cremar un total de 8,7 hectàrees en una zona boscosa de la urbanització Bellavista, que va afectar un parell de cases, un vehicle i un cobert en el qual s'emmagatzemaven 15 tones de llenya que van obligar els bombers, que van desplegar a l'àrea deu dotacions, a remullar la finca durant hores. A Palència, al municipi de Santervás de la Vega, malgrat la ràpida actuació dels equips d'emergència i el concurs de tres helicòpters, les flames arrasaven més d'una trentena d'hectàrees d'arbrat. A tot l'Estat es van declarar dos incendis menors més que van poder ser sufocats sense problemes: un es va produir a la localitat sevillana d'El Garrobo i l'altre, a Cieza (Múrcia).

La magnitud de l'amenaça es reflecteix amb l'anàlisi de l'impacte potencial que porta a terme Marc Castellnou, responsable de l'àrea forestal dels grups operatius especials de la Direcció General de Prevenció i Extinció d'Incendis, informa Víctor Vargas. «Aquesta setmana el risc d'incendis és de tres xifres, de centenars d'hectàrees; la setmana que ve, la possibilitat de foc forestal s'elevarà per damunt del miler d'hectàrees, cosa que derivarà en una situació de risc extrem», exposa Castellnou. «En una escala de gravetat de la situació d'1 a 5, a partir de dilluns (avui) estarem en el nivell 4 si no hi ha cap imprevist», il·lustra.

Temes:

Incendis