Adéu als ous blancs

El món dels ous de gallina és monocolor. Fins fa uns anys, el consumidor podia triar entre dues opcions: els blancs, i els rossos o morenos. Els primers eren els barats i els segons, que es consideraven de més qualitat, els cars. Ara, però, amb prou feines hi ha alternativa: els de closca fosca s'han apoderat del mercat.

El 90% dels més de 6.000 milions d'ous que es consumeixen anualment a Espanya són rossos i només un testimonial 10%, blancs. Vint anys enrere, la tendència era la inversa. Pere Parramon, vicepresident del Gremi de Detallistes de Volateria, Ous i Caça de Barcelona, explica que «ara resulta molt complicat trobar ous blancs. Les vendes gairebé han desaparegut». Una dada: només en tres dels gairebé 40 mercats municipals de Barcelona es poden trobar ous de closca clara i en les cadenes de supermercats amb prou feines es veuen.

SÈRIES DE TELEVISIÓ / A causa de la falta d'oferta d'ous blancs, la llotja de Bellpuig (Urgell), que és mercat de referència en ou, pollastre i conill, ha decidit equiparar-los, a igual pes, amb els rossos. «Si no, els blancs no tindrien preu de cotització perquè no hi ha oferta», afirma Ramon Torras, vicepresident de la llotja. Una decisió semblant va adoptar la llotja de Toledo. Aquest expert considera que les escasses empreses que produeixen ous blancs els tenen com a alternativa i per tenir una línia de negoci que no tenen altres empreses.

Ni tan sols les sèries nord-americanes de televisió, que sempre ajuden a crear tendència, han pogut evitar la desaparició. «A les seves cuines només hi apareixen actors i actrius cuinant ous blancs», afirma un majorista ben alerta.

Aquest canvi cromàtic d'hàbits es deu a diversos factors en els quals han influït tant els criteris dels productors com els dels consumidors, però, sobretot, al fet que el comprador creu que els ous morenos «són més de poble, més de camp i, per tant, els considera més sans», indica Ferran Solé, un dels propietaris de la granja familiar Solé Bio, ubicada a Tortosa (Baix Ebre).

Existeixen altres raons que han marginat les unitats de closca blanca. Els productors han substituït les gallines de plomatge clar, que són les autòctones de Catalunya i les que ponen ous blancs, per les de plomes fosques, que aporten els ous rossos i resulten molt més productives.

Pere Parramon apunta també una altra característica a tenir en compte: «Els defectes i la brutícia es veuen més en les closques de color clar que en les fosques i això, visualment, al consumidor no li agrada. D'aquí ve que cada vegada s'hagi decantat més pels de color». Aquesta opinió la comparteix també Ramon Torres, que afegeix que «al consumidor, quan va al supermercat, li entren millor pels ulls els ous que tenen la closca fosca».

CLOSQUES MÉS FINES / Pili Matos, encarregada d'Avinova Mercè, una centenària parada del mercat de la Concepció, un dels tres mercats municipals de Barcelona on es venen ous blancs, afegeix una altra explicació més: «Les closques blanques són més fines». Aquesta característica implica que es trenquin amb més facilitat i se n'espatllin més unitats, cosa que representa pèrdues per al sector.

Matos reconeix que a l'ou ros se li ha donat més publicitat, malgrat que el blanc és l'autòcton de Catalunya. La comerciant elogia les virtuts dels blancs, perquè tenen «una clara més esponjosa, el rovell és d'un color més intens i és molt bo per utilitzar-lo en la rebosteria».

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

També té clar aquest canvi d'hàbits l'Associació Espanyola de Productors d'Ous (Aseprhu), que agrupa el 70% de les empreses del sector. Segons el seu parer, «als consumidors els agraden més els que són grans, i els morenos tenen un mida més gran que els blancs». Per això, el sector ha seguit els camins per on han anat les preferències del consumidor i, en aquests moments, el 90% de la producció de les empreses també és d'ous rossos.

PINSO AMB COLORANT / A més dels ous amb la closca fosca, el consumidor té altres preferències, per exemple, que el rovell tingui un color intens. Aquesta és una qualitat molt valorada, però no sempre s'aconsegueix amb mètodes naturals. «El color intens en el rovell es considera que és més sa, més natural. Per aconseguir-lo, alguns productors posen colorant al pinso. Nosaltres, els productors d'ous ecològics, no ho podem fer. Ho tenim terminantment prohibit», sentencia Ferran Solé.