Un informe de la Generalitat adverteix dels impactes del pla de l'Ebre

El Pla Hidrològic de l'Ebre aprovat pel Consell de Ministres el febrer del 2014, que és el document que ha de regir la gestió de la conca durant els pròxims anys, ocasionarà impactes «severs» al tram final del riu que hauria de protegir, amb una reducció dràstica del cabal i una alteració d'hàbitats i espècies. Aquestes són algunes de les advertències que llança la Direcció General de Medi Natural de la Conselleria d'Agricultura en un informe emès el dia 16 passat que recopila els possibles efectes del pla.

L'estudi considera que «no es garanteix un cabal ecològic mínim que permeti la conservació dels hàbitats presents al tram final del riu i molt especialment al delta de l'Ebre». A més a més, la construcció prevista de fins a 50 noves preses i milers d'hectàrees de regadiu agreujarà la situació: «S'estima que l'aportació del riu a la desembocadura serà una tercera part de la mitjana dels últims 25 anys», alerta Agricultura.

A PETICIÓ DE LA PLATAFORMA / L'informe, que ha estat elaborat a petició de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, arriba en plena revisió del pla de conca, la modificació del qual, ara en exposició pública, culminarà a finals d'any, segons el calendari previst per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, i deixarà una nova planificació per a la conca en vigor fins al 2021. El gran cavall de batalla dels antitransvasament és aconseguir que el pla revisat modifiqui a l'alça el cabal ambiental fixat per al tram final -cosa que no es preveu en la nova proposta-, com a garantia de supervivència per al delta i també per evitar que, a partir de l'excés de reserves d'aigua riu amunt, puguin tramar-se transvasaments. L'informe d'Agricultura aborda aquesta qüestió. «El que no s'explica és que els cabals mínims establerts al Pla Hidrològic actual siguin significativament inferiors als que resulten de l'aplicació de la mateixa metodologia que exposa la memòria del pla, i per això demanem que es revisi com s'han calculat les xifres», explica Ramon Jordana, responsable de l'Àrea de Projectes Transversals de la direcció general i firmant de l'informe.

Efectivament, el primer que destaca el document és la discrepància entre els cabals ambientals i els apuntats en la memòria com a necessaris. «Apunta a la necessitat d'un cabal ecològic de 159 m3/s, mentre que en el pla hidrològic actual s'acaben fixant cabals que baixen fins als 80 m3/s», assenyala. Els situa, per tant, en uns 3.000 hm3 a l'any, una tercera part del que sol portar actualment el riu fins a la desembocadura. «Normalment el riu aporta en l'actualitat entre 7.000 i 10.000 hectòmetres cúbics anuals. Només en un any d'excepcional de sequera pot baixar dels 4.000, i el pla hidrològic encara situa el cabal ambiental per sota d'aquesta xifra, fet que posa en risc clarament els objectius ambientals al delta de l'Ebre», sosté el tècnic Rafa Sánchez, assessor de recursos hídrics i ecologia de la Comissió Europea.

Notícies relacionades

Un test detecta els pacients amb cirurgia de còlon que recauran

Catalunya injectarà aquest any 700 milions contra la pobresa infantil

La «variació dràstica del règim hidrològic» que pronostica l'informe «implica una penetració més gran i més prolongada en el temps de la falca salina, fet que redunda en un canvi molt important en les condicions fisicoquímiques de l'aigua i del sòl», apunta Agricultura. «Els redactors del pla són conscients del gran impacte que aquest suposarà a causa de la variació de la falca salina, i preveuen la instal·lació d'un sistema de comportes» sense que s'hagi analitzat «la viabilitat econòmica i ambiental de la mesura». Això, juntament amb l'estabilització de la costa mitjançant dics de contenció, «podria afectar l'estat de les masses d'aigua del riu, de transició i costaneres, les zones humides, incloses les considerades lloc Ramsar, el parc natural i la ZEPA del delta de l'Ebre i la mateixa reserva de la biosfera».

A més a més, estima que l'important increment de la superfície regada prevista en el pla de conca (fins a 1,5 milions d'hectàrees per al 2027), a més de l'increment del consum d'aigua per a reg, «també pot implicar una amenaça per al manteniment de la qualitat de les aigües a causa d'una aportació més gran de fertilitzants i plaguicides». Altres efectes de la reducció del cabal, afegeix, seran la disminució de la productivitat biològica al mar circumdant del delta de l'Ebre a causa de la disminució de nutrients i la reducció en l'aportació de sediments, cosa que comportaria una debilitació de la plataforma deltaica.