Luis Bejarano: "La furgoneta anava plena de tubs d'assaig"

«Amparito», li deia Luis Bejarano a la veu femenina del GPS, la que li donava les indicacions i li deia quins camins agafar. Dos mesos i mig al volant d'una furgoneta, tanta carretera i tants quilòmetres sense companyia poden acabar amb un home batejant el seu GPS, i parlant-hi. A Bejarano, investigador del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona, un home afable i parlador, molt apreciat en el seu entorn, li va tocar ballar amb la més divertida: fa uns mesos li van trucar i li van proposar recórrer Espanya recollint mostres de saliva d'estudiants de 15 anys, o el que és el mateix: que sortís a la carretera i a l'aventura.

-Em van trucar un dia i em van dir: «¿Et ve de gust passar-te dos mesos fent la volta a Espanya, recórrer 7.000 quilòmetres i prendre mostres de saliva de nens de 15 anys?».

-¿I vostè què va dir?

-Vaig dir: «Deixeu que m'ho pensi». Perquè 7.000 quilòmetres són 7.000 quilòmetres. Pensi que he tingut etapes de 600 quilòmetres. ¡600! Requereix fins i tot, li diré: preparació física.

-A un li ha d'agradar conduir.

-I a mi m'agrada. Molt.

-Però no va acceptar per això, sospito.

-Hi ha dues raons bàsiques per les quals em venia de gust fer-ho. La primera és que havent-hi dues biologies, la de bata i la de bota, i havent sigut jo sempre un biòleg de bata, aquesta feina era una gran oportunitat per fer biologia de bota. La segona és que m'agradava la idea d'ensenyar als nois el que fem els científics, i per què.

-O sigui, que no es limitava a arribar als col·legis, agafar les salives i marxar.

-No, la visita incloïa dictar una xerrada, i jo en tenia dues: una sobre el microbioma i una altra sobre la vida d'un investigador. Vaja, la meva vida. Generalment demanaven la segona.

-El microbioma bucal. El seu objectiu.

-Sí, les mostres serviran per analitzar els bacteris i els fongs del microbioma bucal, per identificar les diferències i determinar en funció de què n'hi ha: el medi ambient, el menjar, les diferències socioeconòmiques. Per això els alumnes també omplien un qüestionari. No és el primer treball d'aquest tipus, però sí que és el primer amb tantes mostres, i el primer que a més dels bacteris mirarà els fongs, que abans costava més d'identificar.

-Un projecte que només es podia dir Treu la llengua, és clar. Parlem de la ruta.

-Doncs miri, vaig sortir de Barcelona i d'aquí vaig anar a Palma, de Palma a Castelló, després a València, després a Múrcia, després a Màlaga… Sevilla, Madrid, Ourense... Sí: Pontevedra, Burgos, Bilbao, Navarra, Saragossa i Barcelona.

-¿Què portava a la furgoneta?

-Bé, per començar portava els tubs per a les mostres, o sigui, que aquella furgoneta al principi anava tota plena de tubs d'assaig. Portava una centrifugadora, per separar la saliva dels microorganismes, i un congelador per guardar les mostres... Mentre les enviava per correu, cosa que feia a mesura que avançava. I en l'espai que quedava, la meva roba. I hi havia el llit, és clar.

-Sí, dormia a la furgoneta, ¿no?

-Em buscava un càmping i allà em quedava, i allà feia la bugada. A vegades dormia en un hotel, encara que poc. De 80 nits, 15 les vaig passar en hotels. ¡Ah! Era meravellós...

-Em van explicar els del centre que mai passava notes de despeses.

-¡És que sempre em convidaven a dinar! També va acabar sent un recorregut gastronòmic molt, molt interessant, per cert.

Notícies relacionades

Catalunya comptarà amb 60 jutges més en els pròxims tres anys

¿Qui era la mare del nou Papa, Lleó XIV? Així era Mildred Martínez

-¿Problemes en el camí? Avaries...

-No. Una vegada la furgoneta es va quedar mig enterrada a Castro Urdiales, on portava dues setmanes plovent, i traient-la d'allà vaig quedar ple de fang fins a les celles. Però ja està, no va ser greu.