Les platges catalanes sumen vuit ofegats aquest estiu i segueixen sense una regulació comuna de mínims de seguretat

L’estiu del 2023, amb la xifra sobre la taula de 19 persones ofegades EL PERIÓDICO alertava de les carències del model de seguretat a les platges catalanes. Llavors, socorristes, empreses i Protecció Civil exigien abordar amb urgència el problema i reclamaven al Govern una regulació de mínims que no deixés el servei en mans del criteri d’empreses i Ajuntaments. Uns anys després, res, o poc, ha canviat.

Actualment, el Govern treballa en diverses propostes normatives per unificar criteris que garanteixin la vigilància a les platges. El 2020 el Parlament va aprovar una llei que regulava les activitats de costa, entre les quals hi ha les instruccions «en matèria de protecció civil sobre salvament i seguretat de les vides humanes i la supervisió del seu compliment». D’aquesta forma es regularien els serveis de socorristes, més enllà de l’actual obligatorietat d’estar apuntats al Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya. Els professionals de salvament que vulguin exercir han d’aportar la titulació i l’acreditació d’haver rebut un mínim de 390 hores formatives. 

En declaracions a aquest diari, Montse Font, responsable del Servei de Gestió d’Emergències de la Direcció General de Protecció Civil, assegura que la Generalitat treballa per concretar aquesta normativa, que hauria d’establir els punts d’ubicació de salvament a cada platja, unificar horaris i durada del servei de socorristes, però ha destacat la «complexitat» que té l’assumpte al tractar-se de competències municipals: «Hi ha 66 localitats catalanes que tenen a la costa part del seu territori i cada un té les seves característiques particulars». 

Les competències per ordenar els elements que s’ubiquen a la costa, com xiringuitos o torres de vigilància entre d’altres, són del Departament de Territori. La Generalitat, però, també va fer arribar als Ajuntaments un document de bones pràctiques per contractar els serveis que hi ha a les platges, entre els quals hi ha els socorristes, amb regulació d’altres activitats nàutiques o lúdiques.

Protecció Civil compta amb un grup de treball, format per serveis d’emergència com Bombers, Mossos, Sistema d’Emergències Mèdiques, entitats municipals i empreses de socorrismem entre d’altres, que supervisa periòdicament si els criteris aplicats en vigilància i salvament són adequats. Malgrat això, fonts d’Interior recorden que les competències del servei de socorrisme són municipals.

Disparitat de criteris

Hi ha municipis, com alguns del Maresme, que tenen vigilància juny i juliol perquè reben més usuaris de zones pròximes i que després a l’agost escullen altres destinacions de vacances. Després hi ha grans localitats turístiques que tenen presència de socorristes tot l’estiu. Els Ajuntaments també prioritzen les platges més freqüentades i de fàcil accés a cales a les quals arriba poca gent.

La Federació Catalana de Salvament i Socorrisme Català de l’Esport fa un retrat de la situació que reflecteix les «deficiències»: «Actualment, els diferents serveis de salvament i socorrisme que existeixen a Catalunya evidencien una heterogeneïtat en el servei que ho fa més deficient. Per exemple, no existeix un mateix uniforme que permeti identificar ràpidament els socorristes en actiu, no existeix un protocol d’actuació acordat davant una emergència aquàtica, no es disposa de codis de ràdio que facilitin la comunicació i tampoc es disposa de la capacitat d’incisió a les campanyes de prevenció existents», assenyalen des de la Federació. Per això, apressen les administracions a reparar aquestes «deficiències» per tenir «un servei integral de salvament i socorrisme».

A l’espera que es desenvolupi aquesta norma, cada any el Departament d’Interior emet campanyes específiques per alertar de la seguretat a l’aigua, amb consells sobre autoprotecció.Montse Font explica que des de Protecció Civil s’insta a evitar situacions de risc al banyar-se en platges, aigües interiors o piscines. La principal és no acudir-hi mai sol i anar sempre a zones vigilades durant les hores de socorristes: «En rescats és important el temps que tarden a avisar-nos, ja que et va la vida en qüestió de minuts». 

Inici tràgic d’estiu

Les altes temperatures d’aquest inici d’estiu han provocat més afluència de persones a les platges, cosa que podria explicar que des del 15 de juny, en tot just 20 dies, hagin mort vuit persones ofegades a les platges catalanes, quan en el mateix període del 2024 aquesta xifra va ser de cinc.

Tres dels vuit casos eren homes majors de 70 anys. Un va morir a la platja de l’Astillero de Malgrat Mar, que estava vigilada i amb bandera verda, mentre que un altre va morir a la platja del Racó de Castell-Platja d’Aro, en una cala sense vigilància i un altre va perdre la vida a la platja Ibersol de Vilanova i la Geltrú quan el servei de vigilància havia acabat.

L’última víctima mortal va ser un jove de 18 anys que va morir dijous passat a la platja del Litoral de Sant Adrià de Besòs. Estava amb un grup de nois que van tenir dificultats mentre es banyaven, tot i que els socorristes van poder treure’ls de l’aigua amb vida, excepte a un.

Notícies relacionades

El poble de cinema a 40 minuts de Girona on van rodar 'Joc de Trons'

El robot cirurgià fa 20 anys

La primera víctima mortal d’aquest estiu, un home de 40 anys, va morir el passat 17 de juny a la platja del Far de Sant Cristòfol de Vilanova i la Geltrú quan el servei de vigilància havia acabat. També han mort un altre jove de 20 anys a la cala Banys de Lloret de Mar, que no té socorristes, i un altre de 54 anys a la platja Ribes Roges de Vilanova i la Geltrú, tot i que hi havia bandera verda i vigilància. Finalment, una dona de nacionalitat russa va morir a la platja de la Rubina a Castelló d’Empúries, que tenia socorristes i bandera groga per l’estat del mar.

Catalunya té 450 quilòmetres de litoral dels quals 166 corresponen a 233 platges vigilades; 112 quilòmetres són 191 platges no vigilades i 172 quilòmetres és de bany no accessible, com penya-segats. Així es desprèn de SalvaCat, un projecte creat per la Federació Catalana de Salvament i Socorrisme amb el suport del Consell Català de l’Esport. L’objectiu és «fomentar la prevenció al medi aquàtic» amb l’estudi dels serveis de socorrisme en altres països i les demandes del sector a Catalunya, a més d’establir criteris de formació d’aquests professionals i analitzar els ofegaments a la costa catalana.