Jordi Piñero: "Una església funciona igual que un cos humà"

«El que és essencial és invisible als ulls», diu la guineu al Petit Príncep de Saint-Exupéry. I fer visible el que és invisible, el que és essencial, és precisament l'objectiu de les visites guiades de Jordi Piñero a espais patrimonials del Bages (jorpinero@gmail.com). Ho fa combinant dades històriques amb disciplines poc convencionals com la geobiologia, que estudia la influència de les energies de la Terra en els éssers vius i els edificis.  L'entrevista transcorre a l'interior de la impressionant col·legiata basílica de Santa María de Manresa, la Seu.

-Les esglésies gòtiques tenen un no sé què...

-Són espais per entrar en contacte amb la transcendentalitat i tot està pensat per propiciar aquest contacte. Les esglésies romàniques i gòtiques són les més perfeccionades des del punt de vista de la geometria sagrada i s'ubiquen en punts tel·lúrics [centres de concentració d'energia]. Una església és un circuit energètic i en aquest sentit la Seu és emblemàtica.

-¿Per què?

 

-Primer cal explicar que hi ha dues energies bàsiques: la tel·lúrica i la còsmica. La tel·lúrica va de la terra al cel; és més pesant, es nota a la part inferior del cos i és energia yin, femenina. La còsmica va del cel a la terra; és més lleugera, espiritual, es nota a la part superior del cos i és energia yang, masculina.

-Entès.

-Una església funciona igual que el cos humà: té una part esquerra -tel·lúrica, femenina, yin- i una part dreta -còsmica, masculina, yang-. La manera de circular en una església seria des de la part tel·lúrica cap a la còsmica, de l'energia de la terra a l'espiritual, de la foscor a la llum.

-¿I això es nota d'alguna manera?

 

-És molt subtil, però a mesura que avances pots sentir que l'energia del cos circula des de baix cap a dalt.

-La veritat, no noto res de res.

-[Riu] Estem parlant i aquesta no és la millor predisposició per connectar. Val més que estiguem una estona en silenci. Posis's dreta, al mig dels bancs de la banda esquerra de la nau, i al cap d'uns minuts vagi cap als bancs de la dreta. Notarà el canvi.

[Faig com indica el guia i, inesperadament, a la banda esquerra una força m'estira cap enrere i al dret el meu cos es vincla de manera involuntària.]

-¡Vaja! ¿Potser és suggestió?

 

-Un hi pot creure o no, però el constructor de la Seu sí que s'ho creia i la majoria de la gent descriu les mateixes sensacions. El 1981, durant unes obres a la cripta, es va descobrir un pou a sota de l'altar i Jaume Espinal, un enginyer expert en geometria sagrada, el va estudiar. El pou té la mateixa profunditat que l'alçada de la nau, 28 metres, i crea un poderós eix vertical d'energia tel·luricocòsmica.

-És llicenciat per la Universitat Autònoma. ¿Què n'opinen del seu enfocament?

-Treballo com a historiador del patrimoni cultural i faig moltes visites convencionals, però aquest altre enfocament és una iniciativa pròpia, al marge de l'àmbit acadèmic, ¡si no se'm tirarien a sobre!

-Per supersticiós, suposo.

-Assistim a un canvi de paradigma en l'àmbit polític, cultural, científic i de tot. En l'avantguarda d'aquesta nova manera d'entendre les coses hi ha la física quàntica, que està arribant a conclusions a les quals ja havien arribat les antigues tradicions espirituals. Però les humanitats continuen amb el vell paradigma de l'univers mecànic i materialista de Descartes.

-I aquestes visites, ¿li funcionen?

Notícies relacionades

Les platges catalanes sumen vuit ofegats aquest estiu i segueixen sense una regulació comuna de mínims de seguretat

El poble de cinema a 40 minuts de Girona on van rodar 'Joc de Trons'

 

-Vaig començar fa dos anys com un experiment; no sabia a qui li podrien interessar, però cada vegada me les demanen més.