Marta Marzal: "El criquet me l'han anat explicant els jugadors"

-¿El primer cop que ens vam reunir com a equip? Doncs al parc del costat de  la Sagrada Família; el del llac. Érem 12 nois i jo.

-¿Es pot dir llavors que aquell dia el club va quedar oficialment constituït?

-Exactament. El Sant Andreu Cricket Club existeix des d'aleshores. Des del 2012.

-Expliqui's, ¿què en sabia del criquet?

-Poca cosa. Al camp els mateixos nois m'ho anaven explicant. A ells des del principi els va fer il·lusió que la presidenta fos jo, una persona aliena a la seva comunitat, i m'explicaven les coses amb molta paciència.

-Això significa que tots els jugadors…

-...són de l'Índia i el Pakistan, sí.

-¿I la feina de gestionar un equip esportiu? ¿Tenia experiència?

-Tampoc, però des de la federació m'ajuden molt. El que tinc és molta il·lusió.

-Expliqui'm llavors com és que va arribar aquí, sisplau.

-Bé, perquè em vaig ficar en aquest món quan la meva germana va tornar d'un viatge a l'Índia, fa anys. Ens vam aficionar als films de Bollywood i després a una emissora que posava música de Bollywood. Després vaig començar a col·laborar en aquella emissora, i en acabat a escriure a El Mirador de los inmigrantes, el diari que dirigeix Javid Mughal. I un dia hi vaig fer un article de criquet.

-¿En què treballava, a part d'això?

-Jo sóc interiorista, però aquest és un sector molt castigat per la crisi. No hi ha feina.

-Digui'm com li va anar amb aquell reportatge de criquet.

-Em va anar bé, em va agradar molt, però em va quedar gravat que mentre els grans jugaven al camp, hi havia un munt de nois veient-los, i em va fer cosa, no ho sé, i quan vaig entrevistar el vicepresident de la federació, Robert Masih, li vaig preguntar per què no hi havia equips juvenils.

-¿I?

-Em va dir que hi estaven treballant. I de broma... Però de broma, ¿eh?, després va i em diu: «Vinga, Marta, anima't. Ajuda'ns amb un equip». I el cas és que a mi la idea em va fer gràcia. A Sant Andreu havia vist molts nois jugant a criquet al parc, i m'agradava la idea de poder ajudar-los.

-¿Quan es van estrenar?

-Aquell any. Hi ha dues competicions, la Lliga i la Copa de Barcelona, i aquell any només vam tenir temps de participar en la segona. Ens van eliminar ràpid. Però el 2013 vam ser subcampions. En totes dues.

-Doncs no està gens malament…

-És més, li dic una cosa: quatre dels meus nois són a la selecció catalana sub-17.

-Deu ser una de les poques dones que hi ha per aquí. No hi ha jugadores, això ho sé.

-Ni presidentes. N'hi havia una, però va durar poc, ja no hi és. Però no he tingut cap problema. Em tracten com si fos una més.

-¿On entrenen?

-¿Sap?, som l'únic equip amb camp propi. Nosaltres, com gairebé tots els altres, entrenàvem en un parc, perquè no hi ha res més, fins que una vegada ens van multar, i arran d'això se'm va acudir demanar els terrenys de les antigues casernes de Sant Andreu. Visc al davant, veia allò cada dia, sense ús… El cas és que vam fer les gestions i va sortir bé. ¿Sap quina és la meva idea?

-Quina.

-Jornades de portes obertes. Imagíni's, seria un gran projecte d'intercanvi; els nois del Pakistan ensenyant a jugar criquet els d'aquí. El que passa és que encara no tenim el camp adequat per a això.

-¿Quan comença la lliga?

Notícies relacionades

"A la feina, els joves han de parlar per telèfon"

Anna Bacardit: "Mai em vaig trobar malament, no m’esperava el càncer"

-¿La juvenil? Al maig.

-Sort.