Anna Bacardit: "Mai em vaig trobar malament, no m’esperava el càncer"

¿Com va passar tot?

Va ser l’estiu del 2022, estava a punt de fer els 29 al setembre. Primer em van dir que tenia càncer de mama, cosa que no m’esperava. Deu dies després, em van anunciar metàstasi al fetge i els ossos.

¿Feia temps que es trobava malament?

En realitat, no. Van trigar mesos a detectar-ho perquè al ser jove suposo que no van sospitar. Primer vaig tenir un gangli inflamat, però em van dir que tot estava bé. Vaig tornar a cap d’uns mesos perquè tenia bonys al pit i em van dir que estaven calcificats, que no era res. Després vaig anar al metge per una altra cosa, vaig tornar a comentar allò del gangli, em van fer ecografies, mamografies i ja em van derivar a l’Hospital de la Vall d’Hebron.

¿I allà què van veure?

Amb una biòpsia ja van veure que era càncer i que era metastàtic perquè havia afectat altres òrgans. Però mai em vaig arribar a trobar malament, per això no m’esperava el diagnòstic. Jo estava bé, podia treballar. El primer que vaig pensar va ser que no arribaria als 30. Però després em van explicar com seria el tractament. Em van induir la menopausa perquè és un càncer hormonal, i em van posar injeccions cada tres mesos per induir-me-la. I a més, prenc unes pastilles que són com una quimioteràpia oral. En general, no esperes que et diagnostiquin càncer, i menys quan tens 28 anys. Et trastoca.

Mai ha deixat de treballar.

He tingut la sort que els tractaments m’han mantingut la qualitat de vida, que és una expressió que abans mai utilitzava, però els metges te la diuen molt. Per exemple, no he d’anar cada dia a l’hospital. I sí, malgrat tenir la menopausa o efectes secundaris de les pastilles, he continuat treballant. Això sí, canvia la teva manera d’organitzar-te perquè fins que no tens visita amb la doctora no saps si hi haurà canvis. Si un dia et diuen que alguna cosa no va bé, se’t capgira tot, i t’organitzes de manera diferent. Però he tingut la sort de poder continuar fent les meves coses, sobretot els meus plans, com anar a concerts, festivals, teatre i treballar, que és el que m’agrada.

¿Com va ser aquell estiu de l’any 2022?

Tenia planejat un viatge al Vietnam amb amics, però no hi vaig anar. Recordo que vaig dir que no em vacunaria fins a tenir els resultats. I recordo perfectament el 18 de juliol del 2022, quan vaig anar amb la meva mare a l’hospital i em van dir que era càncer. No m’esperava que fos de mama. Inicialment em van dir que podria ser un limfoma. Ni m’havia passat pel cap.

¿És hereditari?

Vam descobrir que tinc un gen mutat per part del meu pare. Tothom a la seva família havia tingut o càncer de mama o de pròstata.

Ha realitzat Com sempre.

Sí, és un curt que vaig fer amb el meu germà perquè els dos treballem en el món audiovisual. Vam pensar a escriure aquest curt per poder parlar del procés d’acceptació d’un diagnòstic de tumor amb menys de 30 anys. Es parla molt del càncer en adults grans o infantil, però no tant en joves.

Notícies relacionades

"A la feina, els joves han de parlar per telèfon"

Un núvol tòxic arran d’un incendi fa confinar uns 150.000 veïns

¿Què és Ràdio Pati?

Un cicle de concerts de vuit jornades amb dos artistes cada dia que vam fer l’any passat al pati de casa meva, a l’Eixample. Les entrades, amb sold out, van ser per a una campanya de recaptació per a la investigació sobre metàstasi amb IRB Barcelona. Vam acabar recaptant uns 2.000 euros. El 24 de maig tornem a fer un Ràdio Pati dins de l’Open Day de l’IRB i la recaptació ja està oberta.