Anna Basseda: "Vostè està mirant el mòdul, i llavors jo m'hi acosto i..."

El primer, l'explainer: un estudiant que en el seu temps lliure fa de guia en un museu. Un explicador, literalment. El segon, Anna Basseda: veïna de Collbató de 16 anys. Estudiant de primer de batxillerat -opció tecnològica i científica- i font de frases com aquesta: «Em fascina la ment humana i m'agradaria conèixer les claus del nostre comportament, la raó per la qual fem les coses que fem. El meu únic dubte és saber si ho estudiaré des de la perspectiva de la psicologia o de la neurociència». ¿No és un sil·logisme, potser? Anna Basseda més explainer: un matrimoni feliç.

-Expliqui'm  com va arribar aquí. ¿Es va llevar un dia i va dir: 'Vull ser explainer del CosmoCaixa'?

-He, he. Sí, a veure: per començar, a l'Escola L'Horitzó, que és on estudio, es fa voluntariat. Si passes per aquest col·le, al batxillerat fas voluntariat. I quan ens van parlar d'aquesta possibilitat, a la meva amiga Victòria i a mi ens va cridar molt l'atenció.

-¿Què els va agradar, exactament?

-Ens va agradar perquè totes dues som de ciències, i perquè és una manera diferent de donar-te als altres. L'habitual és anar amb els avis, però les dues volíem provar això.

-¿Com funciona? Suposo que les preparen, ¿oi?

-Sí, hi va haver unes classes prèvies. Vam anar mòdul per mòdul aprenent com explicar les coses, i després hi va haver una sessió on ens van dir com adreçar-nos a la gent.

-¿I com s'ha de fer?

-Bé, la postura, l'esquena recta, ser agradable, cuidar el moviment de les mans... Utilitzar una veu suau i evitar les falques.

-Diguem-ne que estic de visita. ¿Com ho faig perquè sigui la meva explainer?

-Funciona així. Nosaltres estem a baix, repartits per zones. Jo estic en un costat i vostè està mirant un mòdul, i jo m'hi acosto i li pregunto si vol que l'hi expliqui.

-A veure. ¿Aquest mòdul, per exemple?

-Sí, pot ser aquest.

-Explainer, per favor.

-Això representa el moviment brownià. Es diu així perquè va ser el científic escocès Robert Brown qui el va descobrir, al veure que el pol·len al caure a l'aigua es movia sol. Després Einstein va explicar que eren les molècules d'aigua xocant entre si.

-¿Les boletes són el pol·len?

-Són les molècules d'aigua.

-Anem a un altre. Aquest, per exemple.

-Aquest representa la pressió hidrostàtica. ¿Ho veu? El raig que està més a baix és el més potent perquè és el que rep més pressió de l'aigua. Aquí utilitzo l'exemple dels bussejadors, perquè la gent ho entengui.

-Parlem d'una satisfacció que li hagi donat aquest voluntariat.

-Doncs… Doncs sí, justament, una vegada, amb el moviment brownià. L'hi vaig explicar a un noi i quan vaig acabar es va quedar mirant-me i em va dir que era estudiant d'enginyeria i que ningú l'hi havia explicat mai tan bé. Em vaig sentir orgullosa.

-¿I algun moment difícil? ¿Algun incansable que no deixés de fer preguntes?

-Res d'això. Però sí, una vegada em van tocar uns mallorquins que volien que els expliqués tot el que sabés del museu. ¡Tot!

-Tot.

-Per sort, quan acabo les hores de voluntariat acostumo a quedar-m'hi i fer un volt pel museu, per les parts que no em toca explicar; per aprendre. Això em va ajudar.

-¿Des de quan ho fa, això?

-És el tercer cop que ho faig. El meu tercer grup d'explainers des de la tardor passada.

Notícies relacionades

El cervell necessita entre 8 i 14 dies per desconnectar per vacances: «Descansar no és un caprici, és una necessitat psíquica»

L’escàndol de les religioses intervingudes amenaça el ‘boom’ dels retirs secrets

-¿I s'hi seguirà oferint?

-Penso allargar-ho tant com pugui.