Maria Dolors Masfret : «És l'hort que em cuida a mi, i no a l'inrevés»

Dolors, Lola o Loleta, Maria Dolors Masfret (Rajadell, 1933) respon a diferents noms. «Els que em van conèixer de petita em diuen Loleta», diu aquella Loleta que als 15 anys agafava el tren a l'estació del seu poble, a 12 quilòmetres de Manresa, per anar a aprendre a planxar a casa d'una cosina. Era d'hora del matí, i no tornava fins al capvespre. Al domicili d'una brodadora va aprendre a brodar, i una modista li va ensenyar a cosir. Les seves mans passaven de la roba a l'hort. A casa seva eren pagesos.

-¿Cultivaven terres?

-Sí. Sembraven blat de moro i recollien ametlles i olives, en terres llogades. Teníem dos horts, porcs, gallines, conills i la mula, que llaurava i transportava càrregues. També teníem vinyes i fèiem vi. De petits, els meus germans i jo trepitjàvem el raïm.

-¿Descalços?

-No, portàvem unes espardenyes que ens havien comprat només per trepitjar el raïm.

-¿En quines altres tasques ajudaven?

-Jo, als 7 i 8 anys ja m'entretenia entrecavant i regant l'hort. En aquell temps, quan  havies après a llegir, sumar, multiplicar i dividir ja deixaves l'escola. El que ara faig com a assignatura diària, a l'hort, de petita ja ho vaig viure, però encara sento la mateixa il·lusió quan veig sortir el primer tomàquet.

-¿Què hi té ara a l'hort?

-Bé, ara no creix gran cosa. La neu ja l'ha tapat aquest any. Hi tinc sembrades escaroles, enciams, faves, cebes i porros. Al març prepararé les tomaqueres. Al juliol i agost és quan l'hort és més fructífer. Precuino el que recullo i ho congelo en pots de vidre. Tinc tres congeladors i dues neveres combi. I sempre reparteixo verdura entre la gent. Qui alaba l'hort, sempre li regalo alguna cosa.

-¿Què pensa dels cultius biològics, ecològics, tan de moda ara?

-El meu ho és. Jo no sulfato. Per evitar les plagues, rego amb llet, aigua i ortigues.

-¿Llet? ¿Llet de soja? ¿Desnatada?

-Ah, és igual. Adobo les ortigues amb aigua i llet -fa molt mala olor- i això ho mata tot. M'ho va dir una persona de fora del poble: un litre de llet, deu litres d'aigua i ortigues. Abans no sulfatava i se'm morien plantes, avui ja no se'm mor res. A més, adobo la terra amb els excrements de les gallines i amb l'aigua de bullir les verdures.

-Això és donar corda al cicle natural, i al seu cor també.

-Sovint em pregunten: «Loleta, ¿encara cuides l'hort?». I jo sempre responc: «¡No! És l'hort que em cuida a mi, i no a l'inrevés». Entre l'hort i les flors em cuiden, em donen vida.

-¿Com és un dia normal en la seva vida? 

-Em desperto a les set i segueixo el rosari des de Montserrat a Ràdio Estel, encara que últimament no la localitzo. A les vuit em llevo i obro totes les finestres de casa. El meu marit -el Joan- m'ajuda. Tenim quatre gats, dos a les golfes, amb periquitos, cotorres, i peixos en un aquari, i dos al pati, amb dues gallines -que ponen un ou dia sí, dia no- i un gall.

-¿I el gall, per què el tenen? 

-El gall canta. Diuen que si hi ha gall, els ous de les gallines són més bons.

Notícies relacionades

Un test detecta els pacients amb cirurgia de còlon que recauran

Catalunya injectarà aquest any 700 milions contra la pobresa infantil

-Vostè va treballar 22 anys en una botiga de roba de Manresa. Allà va viure amb el Joan i la seva filla fins que es van jubilar i se'n van anar a la seva casa natal. ¿Com va conèixer el seu marit?

-És de Barcelona. Va venir a la festa major de Rajadell, on tenia cosins. Al ball, un noi em venia a treure a ballar però jo no ho volia, i m'anava tirant cap enrere, per evitar-lo, fins que li vaig trepitjar un peu al Joan. Li vaig demanar perdó i ell em va dir: «Bé, però ara ballaràs amb mi». I des d'aleshores no hem deixat de ballar. Teníem 19 anys ell i jo 20, i encara la ballem