Retrats dels invisibles

La qüestió era canviar la lògica. Servir-se del noble art del retrat, històricament símbol de posició social, assumpte de reis i presidents -encara ressona l'eco de la polèmica pels gairebé 100.000 euros gastats pel Congrés en el retrat de José Bono-, per visibilitzar la cara més incòmoda de Barcelona: les 3.000 persones sense llar que deambulen pels carrers, segons xifres de la Fundació Arrels, l'organització de referència en el treball amb aquest col·lectiu.

Des d'avui fins al 30 de novembre, el projecte Retrats Sense Sostre exhibeix 13 retrats de 13 de barcelonins sense llar en 13 espais diferents repartits per la ciutat. «Cada obra es troba en un lloc especial per al seu protagonista. El retrat de William, que era mariner, és a Casa Calicó, una botiga d'articles de pesca a la plaça de les Olles», explica Albert Soler, ideòleg i coordinador del projecte, impulsat per la Xarxa d'Atenció a les Persones Sense Llar, de la qual formen part 33 entitats socials que treballen amb el col·lectiu i l'Ajuntament de Barcelona.

Soler insisteix que es tracta d'un projecte «cultural», per humanitzar i fer visible la realitat d'aquestes persones. «El simbolisme del retrat el converteix en una metàfora potent per reclamar que tots som iguals i, per tant, hauríem de tenir els mateixos drets», prossegueix el coordinador de la iniciativa, que ha comptat amb la col·laboració, a més a més de 20 persones sense llar i 14 artistes, de 26 investigadors socials de la Universitat de Barcelona, encarregats d'elaborar les històries de vida d'aquestes persones. L'estudi etnogràfic -les històries que hi ha al darrere d'aquests homes i dones, d'aquests retrats repartits per la ciutat- dut a terme per aquests investigadors, coordinats per l'antropòleg Manuel Delgado, es presentarà en un acte acadèmic a la Facultat de Geografia i Història de la UB els dies 25 i 26 d'aquest mes. Es poden llegir també a la pàgina web del projecte (www.retratssensesostre.org) i escoltar-se al Convent de Sant Agustí, en una instal·lació sonora, amb la veu dels seus generosos protagonistes.

Notícies relacionades

«Vull guanyar-me la vida tornant a pintar»

«L'alcohol en té gran part de la culpa»

Dotze de les 13 històries -amb les quals també s'ha rodat un documental juntament amb l'associació Càmeres i Acció que s'estrenarà a la Filmoteca el 27 de novembre- són de persones ateses per la Xarxa. Però aquests no són els únics que pateixen l'exclusió residencial per motius econòmics després de cinc anys de crisi. L'últim dels retrats

-en aquest cas una fotografia exposada a la Casa Antich, al carrer de les Trompetes- és d'una família de la PAH. La família Martínez, d'origen equatorià, desnonada del pis de lloguer on vivia a Nou Barris el dia que la seva filla María Ángeles feia 17 anys.