Tragèdia a Lleida

Jordi i Omar, les dues víctimes de l'incendi de Torrefeta: "Vam sortir a buscar-los, però era com estar a l'infern"

Familiars, amics i operaris dels morts treballaven aquest dimecres entre cendres a la granja 'El Porquero' per salvar el màxim nombre d'animals

Els bombers descriuen l’incendi de la Segarra com un dels primers de sisena generació a Catalunya

Un coche calcinado en el incendio de la Segarra (Lleida)

Un coche calcinado en el incendio de la Segarra (Lleida) / Zowy Voeten

3
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Periodista

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

No hi ha temps per plorar. A 'El Porquero', la granja de Jordi, una de les dues víctimes mortals de l'incendi de Torrefeta (la Segarra, Lleida), el trasbals és constant. Envoltats de camps i arbres carbonitzats, amics, familiars i operaris no deixen de treballar per salvar el màxim nombre d'animals després del pas del foc. Però n'hi ha prou amb parlar un parell de minuts amb ells perquè el rostre els canviï per complet. "Som nosaltres, els que hem perdut en Jordi i l'Omar", es presenta Dionís Marcs, familiar de Jordi que porta hores sense dormir. "Els vam trobar a mitjanit dins del cotxe del Jordi, perduts per aquests camins", apunta un altre operari que prefereix no revelar la seva identitat.

L'última persona que va veure en Jordi i l'Omar en vida és David Esteve, un operari de Fraga que estava fent el manteniment de la granja. "En Jordi se n'havia anat amb el camió pels camps i l'Omar es va quedar aquí. No sé si eren les quatre o les cinc de la tarda, però jo vaig veure que el cel s'estava omplint, vaig pensar que eren núvols", explica Esteve. Temia la pluja, però en realitat era el foc. L'Omar li va portar les eines per anar-se'n a casa. L'Esteve se'n va anar i l'Omar, un colombià de 40 anys que portava tot just un any treballant a la granja, es va quedar. "Esperava que tornés en Jordi per tornar els dos fins a Agramunt, que és on vivien", explica un operari. Va ser massa tard.

L'Omar es va quedar a la granja en un ambient irrespirable. Ho expliquen els operaris que, en veure que ni en Jordi ni l'Omar responien al telèfon, van decidir anar fins a la granja. "No sé si eren les set o les vuit. Però és que estava tot ple de fum, no vèiem res. Només fum. Era com boira, era com estar a l'infern", descriu un altre operari, compatriota d'Omar. En no trobar-los dins de les instal·lacions de la granja, van començar a donar voltes amb el cotxe, equipats amb llinternes. "A mitjanit els vam trobar en un camí de terra", relata aquest empleat, encara en xoc. "No hem dormit en tota la nit", remata.

L'Omar deixa dos fills a Agramunt orfes de pare. "A l'Omar no el coneixia gaire, feia poc temps que treballava aquí, però era majo, era bona persona", el descriuen els seus companys. Tenia uns 40 anys. A en Jordi sí el coneixia tothom. "Era un bon cap, una bona persona, ens ajudava en tot el que podia", explica aquest operari. Tenia només 32 anys. "Era molt agraït, ajudava en tot el que podia", afegeix Esteve.

Un altre treballador, que viu dins d'aquesta granja a pocs metres de Renant, municipi d'Oliola, agraeix que aquest dimarts li donessin festa. "Jo visc aquí, jo dormo aquí. Si hagués estat aquí, també estaria mort", diu aquest home migrant.

Notícies relacionades

Aquesta no és l'única granja d'en Jordi. A més d'El Porquero, propietat de Piglets, tenia més instal·lacions similars. Són desenes els familiars, amics o veïns que estan donant un cop de mà per tractar de donar menjar i aigua als animals que han sobreviscut al foc i les altes temperatures. "Hi ha molts animals que han mort, necessitem recuperar ràpid l'aigua perquè això no sigui una escabetxina", explica un veí de Renant que tracta de donar un cop de mà a la família del mort.

Els bombers segueixen treballant per rematar el foc i evitar que revivi. "Jo tinc por, no vull que em passi el mateix", diu Esteve a les dotze del migdia, aterroritzat davant el que sembla un repunt del fum. Minuts després, recull les seves eines i se'n va, mentre la resta d'operaris i de familiars de Jordi segueixen al lloc. "Escolta, la vida és primer", reivindica el de Fraga.